Público
Público
ENTREVISTA A JORDI CUSSÀ

"Si un rei no es comporta, per què hem de seguir obeint-lo?"

Jordi Cussà acaba de publicar 'El primer emperador i la reina Lluna' (Comanegra), una novel·la on recrea la unificació de l’antiga Xina, parla del costat fosc del poder i reivindica el paper de les dones a les estructures de poder

Jordi Cussà a casa seva, a Berga.
Jordi Cussà a casa seva, a Berga. Joel Codina

L’escriptor Jordi Cussà (Berga, 1961) té una fascinació literària que es diu Shakespeare. Des que a l’escola el va descobrir, no ha deixat de llegir i rellegir al pare de Hamlet. Potser per això, la novel·la que acaba de publicar amb Comanegra, El primer emperador i la reina Lluna, està farcida d’intrigues, traïcions i d’ambició, però també d’amor i saviesa. Ingredients que serveixen a Cussà per recrear la unificació dels set reialmes de l’antiga Xina, i moltes coses més. Ho fa amb un llenguatge deliciós i viu, on cada frase és una festa. La seva manera de narrar és un destil·lat d’alta graduació, d’aquells que paladeges a poc a poc perquè no vols que s’acabi.

Això d’estar catalogat com el ionqui que va escriure un llibre no li fa cap gràcia. Perquè aquell jove que va començar a treballar fent de DJ a Berga té una quinzena de títols publicats (entre els quals destaquen a banda de Cavalls salvatges, Formentera Lady i El noi de Sarajevo), i ha traduït al català Poe, Highsmith, Capote o Palahniuk. Ara bé, dels anys vermells (així es refereix als anys que va estar enganxat a les drogues) recorda que només podia llegir llibres "dolents" perquè si no li venien ganes de plorar i es posava molt trist, perquè sabia que estava perdent el temps, per no dir la vida.

Així que de quatre notes enganxades en un suro va sortir 'El primer emperador i la Reina Lluna'?

(Riu) Sí, sí, de quatre notes que no arribaven a 40 paraules. Vaig apuntar noms, el tema del Mausoleu i ja està. De fet jo estava al Clínic, tenia una hemorràgia nasal persistent i reincident (no sé si els narius m’han quedat tocats de l’època d’esnifota, tot i que jo no havia esnifat molt, però massa sí!), i allà a l’hospital, vaig veure un documental, i va quedar la idea.

Per què es va decidir a desenvolupar la idea?

Aquesta novel·la ha sortit d’un impuls, no surt d’un procés racional. No ho sé, em sembla que un dia el full va caure del suro, es va desenganxar. De tota manera, feia un parell de dies que estava pensant en trobar un tema per capbussar-me en una novel·la nova, feia temps que escrivia contes i tenia ganes de tornar a fer novel·la. Vaig mirar les notes i el Google, sense Google no crec que hagués escrit mai aquesta novel·la perquè la recerca hauria estat difícilíssima.

I a més narra tota la història des d’un punt de vista xinès que trenca amb els patrons occidentals.

Aquesta era una part de la voluntat inicial, a La Serp i El Ciclop, s’explica una mica la civilització occidental al voltant del Mediterrani i del món grecoromà. I una de les coses que em feien gràcia d’aquesta novel·la era ficar-me en una altra cultura completament diferent. Sona pedant, però a mi m’agrada molt la recerca de l’essència de les civilitzacions, jo penso que només n’hi ha una, i m’agrada veure els trets caractertístics de cada una.

Hi ha un moment determinant pel futur emperador. Quan la reina Lluna li recita la faula d’Isop de la granota i l’escorpí, i l’escorpí diu allò de "no ho he pogut evitar, és la meva naturalesa".

"A l’emperador li passa una mica com en Hitler, quan puja al poder potser no està gaire boig però al cap d’un temps està com una cabra"

En aquest moment es dispara. A l’emperador li passa una mica com en Hitler, quan puja al poder potser no està gaire boig però al cap d’un temps està com una cabra. I això d’Isop és un símbol que em serveix per simbolitzar la transformació del personatge, quan Zao Zheng passa a ser Qin Shi.

Sembla que s’ho ha passat molt bé recreant la transformació que provoca el poder.

És una cosa bastant comuna, mira Neró, havia estat alumne de Sèneca i diuen que els primers anys d’emperador va ser força correcte, i llavors se’n va anar completament de l’olla. Crec que és una cosa bastant comuna entre els grans poderosos. A Roma, quan s’instaura l’imperi tots els emperadors acaben divinitzats, és la mateixa locura.

Per fer de contrapunt d’aquest emperador que tot ho pot, ha creat dos personatges lluminosos carregats de saviesa: Li Si i la Reina Lluna.

En Li Si és un personatge que m’entusiasma, i és històric. Era un gran estadista i és qui proposa les mesures a l’emperador per aconseguir aglutinar els set reialmes en un territori molt gran. En Li Si és el que diu que per fundar un imperi primer cal d’establir un llenguatge comú perquè tothotm s’entengui, una moneda i una equivalència de pesos i totes aquestes coses tan pràctiques i tan elementals, això és estadisme. Va fer moltes carreteres, ponts… I va tenir la idea revolucionària d’abolir el feudalisme! Si un treballador paga impostos i el seu senyor feudal se'n queda la meitat, el rei ja no veu aquests diners, així que van optar per eliminar-los.

I la reina Lluna?

Quan decideixo plantar la reina Lluna allà al mig ja em trobo salvat i molt més còmode, i la cosa agafa una identitat i un joc que em va molt bé. Al ser fictícia em va costar més, però necessitava alguna cosa que compensés una mica la testosterona i el masclisme, sinó només hi hauria hagut guerra i concubines. I això no.

Potser per això la novel·la i sobretot l’epíleg tenen un tint feminista?

"No sé si els mascles podem reclamar el dret a ser feministes, així sense més adjectius"

És que l’autor voldria ser feminista. Sí, sí. Ho sóc, però no sé si els mascles podem reclamar el dret a ser feministes, així sense més adjectius, potser hi ha d’haver matisos. A més, durant part de la meva vida m’he comportat com un puto mascle masclista en moltes situacions.

Ara, des de la seixantena ho veu diferent?

Sí, molt diferent. I tot això dels abusos i del Me too et fa cavil·lar si amb comentaris o bromes teves molestes, sobretot si no hi ha una confiança. Jo a les meves amigues, a moltes, els hi dic "hola nina" que no és "hola muñeca", eh?, és una cosa afectuosa i no hi ha cap problema, però si t’ho a dic tu què passa? Aquestes confiances no, oi?

Jordi Cussà durant l'entrevista amb 'Públic'. Joel Codina

Entesos. Tornant als costats foscos del poder i la política a un dels personatges li fa dir "la política té els budells plens de femta". Comparteix aquesta visió?

I tant, rotundament. El problema precisament és que el poder corromp molt més del que ens imaginem. No hi ha gaires personatges com el rei Ashoka, que és súper interessant. Va ser el primer rei important que jo conec que hagi aguantat un país tan gran com l'Índia durant 30 anys sense fer guerres. Al contrari, quan hi havia veïns que estaven apunt, ell hi anava, i de vegades amb l’exèrcit per demostrar el seu poder, però els feia posar-se d’acord per no haver de repartir. I segons les cròniques no va fer mai cap guerra. I d’aquest personatge que no havia de sortir, però mira… me’n vaig enamorar perquè fa un procés invers. És un rei poderós com tants, però es va acostar a una branca del budisme i va canviar la manera de fer les coses. Hi ha aquesta frase de "què significa aqust runam de cadàvers? són el monument d’una victòria o d’una derrota?", que em pensava que era de Wellington després de la batalla de Waterloo, però no, és d’aquest tio!

També escampa la idea que "si un rei no es comporta com a rei, el seu assassinat tendeix a la justícia".

Frase que comparteixo, això és Brutus; quan mata el Cèsar està pensant això. Si un rei no es comporta perquè hem de seguir obeint-lo? Si un pare pica la canalla cada vespre no és un pare, és un fill de puta. Em fa pensar en Ricard II, un rei que era un dissolut i arruinava el país, i quan el destitueixen li sembla impossible perquè es creu Déu, els poderosos es divinitizen.

Que l’editorial Sajalín hagi traduït 'Cavalls salvatges' al castellà ha fet que molta gent l’estigui descobrint ara, i en certa manera, se l’estigui reividicant. Com ho porta?

Home, molt bé! Et confessaré un secret. Poc després de publicar La Serp, vaig començar a traduïr Cavalls Salvatges al castellà, pensant que es publicaria aviat, i mira, han passat 20 anys!

Quan va publicar 'Cavalls salvatges' li van penjar l’etiqueta del ionqui que havia escrit un llibre. A aquestes alçades, amb un bon grapat de títols publicats, li pesa el tema?

Sí, em molesta però què hi vols fotre? Recordo el dia que l’Alzueta va rebutjar El Ciclop. Em va dir que el que havia de fer era escriure llibres d’autoajuda per a ionquis. Li vaig dir, per no tirar-li un llibre al cap, que tota l’autoajuda que puc oferir a un ionqui és a Cavalls Salvatges, no dic com ho has de fer per desenganxar-te però hi ha moltes pistes.

Com ho va fer per desenganxar-se de la droga?

"Un dia la meva mare em va dir, si per no fotre’t una ratlla t’has de suïcidar val més que et fotis una ratlla"

Amb molt d’esforç, molta insistència. Recordo la primera vegada que vaig provar de deixar-ho, vaig aguantar una setmana, i després caus i hi tornes, i així vaig estar quatre o cinc anys. Després vaig estar un any i mig sense consumir i ja ho tenia mig superat, però després em van dir que sóc portador de la SIDA, em va agafar la gran depressió i em vaig tornar a enganxar. Un dia la meva mare em va dir, si per no fotre’t una ratlla t’has de suïcidar val més que et fotis una ratlla. Aixís mateix.

I de la depressió com en va sortir?

De la depressió en vaig sortir tornant-me a enganxar! El cavall ho cura tot menys l’addicció al cavall.

L'escriptor Jordi Cussà conversa amb 'Públic'. Joel Codina

El pare de l’emperador està molt obsessionat amb el tema de la immortalitat i això esperona la trama inicial de la novel·la. La mort el preocupa?

La mort? La mort no existeix, és l’absència de la vida (riu sorneguer). En tot cas em fa patir el procés final. El trànsit final. Per exemple amb això de la Covid em fa por, perquè com més dura més números de loteria tinc per agafar-lo. Tot i que ja abans de la Covid no sortia gaire perquè des que em van enxufar a l’oxigen…

Anirà a votar?

"He votat sempre ERC, però a les municipals voto la CUP perquè m'agrada molt el que fan aquí a Berga"

Hi he anat sempre per votar ERC concretament, bé a les municipals voto la CUP perquè m’agrada molt el que fan aquí a Berga. No em fa por entrar a votar en cinc minuts i marxar, em fa més por la cua a fora al carrer. Cada vot compta, i anant molt bé, confio en un indult després de les eleccions. Que és una estratègia política ben lletja, perquè si ja els haguessin indultat, en Junqueras i la resta es podrien haver presentat.