Repressió a l'independentisme El judici al Procés marca un intens any judicial que continuarà el 2020

El Procés va ser una "quimera", capaç de paralitzar la política de tota una comunitat autònoma, i de tenir una important rèplica a nivell estatal. Aquesta és la definició del Procés que va fer la Sala Penal de l'Tribunal Suprem en la seva sentència contra 12 polítics i líders socials catalans que estaven al timó abans, durant i després del referèndum sobiranista de l'1 d'octubre de 2017.

El judici contra la cúpula de l'independentisme

Els preparatius, la vista oral i l'espera de la sentència contra la cúpula del Procés han tingut una enorme influència en l'esfera política: l'ona expansiva de la sentència va marcar la campanya electoral, i també les negociacions per formar govern, vist el paper decisiu d'ERC per a la investidura de Pedro Sánchez.
El Suprem va donar a conèixer la decisió el 14 d'octubre, si bé durant el cap de setmana es va filtrar que finalment condemnaria per sedició i no per rebel·lió, en línia amb la posició de l'Advocacia de l'Estat, i en contra de les tesis de la Fiscalia, que segueix defensant la rebel·lió dos mesos després de promulgar-se la resolució.

Segons el Suprem, els processats no perseguien aconseguir la independència per la via unilateral, sinó utilitzar l'1-O per negociar amb l'Estat

La Sala va imposar penes de presó que oscil·len entre els 9 i els 13 anys -la més gran, per a Junqueras, per sedició i malversació- per a nou dels dotze dirigents independentistes jutjats. Tres van ser condemnats únicament per desobediència, el que no comporta penes de presó.

L'estirada d'orelles per la immunitat de Junqueras

El 2019 ha culminat amb una sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que ha posat contra les cordes el propi Suprem: la justícia europea va fixar que el líder d'ERC va adquirir immunitat quan va ser elegit europarlamentari el 26 de maig, i més en concret quan es van proclamar les actes el 13 de juny. El Suprem ha d'interpretar ara l'abast d'aquesta immunitat. Junqueras no era immune quan va començar el judici -en febrer de 2019-, mentre que la vista oral va acabar precisament el 12 de juny, un dia abans de la data en què hauria d'haver adquirit la immunitat.

Torra, condemnat i amb un altre judici a l'horitzó

Les derivades del Procés abasten fins i tot l'actual president de la Generalitat, Quim Torra. El 18 de novembre, Torra va ser jutjat pel Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) acusat de desobediència, en haver-se negat a acatar l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar llaços grocs i altres símbols de diferents seus de la Generalitat .

L'euroordre, contra les cordes

Les conseqüències tel·lúriques del Procés arriben fins i tot a la validesa de l'euroordre i la seva supervivència, després de les decisions de 2019 d'Alemanya i Bèlgica de no lliurar a Puigdemont. El líder d'JxCat és el gran beneficiat del procés de TJUE sobre Junqueras. Puigdemont es fa ara amb la condició d'eurodiputat i pot viatjar per tot Europa -inclosa Espanya-, a causa de la immunitat que el protegeix.

El Suprem investiga Borràs

El 17 de desembre, poc abans que es donés a conèixer la imminència d'un acord d'investidura amb el suport d'ERC, va transcendir que el Suprem investigarà la portaveu de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, Laura Borràs. Està acusada d'adjudicar a dit diversos contractes a un amic, l'informàtic Isaías Herrero, durant la seva etapa al capdavant de la Institució dels Lletres Catalanes (ILC).

Els quadres intermedis, al banc dels acusats

Destacats exdirigents del Procés, alguns d'ells subordinats dels ja condemnats, estan sent investigats pel TSJC. És el cas de Josep Maria Jové -en la palestra per haver format part de la delegació d'ERC que ha negociat el suport de la formació repúblicana a la investidura de Pedro Sánchez-. Jové, avui diputat al Parlament, va ser secretari de vicepresidència de la Generalitat, número dos de Junqueras, i forma part del seu cercle de màxima confiança. Seva és la famosa agenda Moleskine, que contenia el llistat de reunions que va mantenir per orquestrar el referèndum de l'1-O. A casa es va trobar també el document Enfocats.

Nuet, al Suprem; la Mesa, al TSJC

El 13 de desembre es va conèixer que el TSJC va decidir elevar al Suprem la causa contra el diputat d'ERC al Congrés Joan Josep Nuet, a causa del seu aforament. Al novembre, la sala civil i penal del TSJC va suspendre el judici a la Mesa del Parlament per desobediència, vist que Nuet va aconseguir el seu escó en les eleccions generals del 10-N. No obstant, el TSJC sí jutjarà la resta de membres de la Mesa -Lluís Maria Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Anna Simó-, així com a la diputada de la CUP Mireia Boya.

Els policies de l'1-O deixen en evidència els polítics

Hi ha prop de 50 policies imputats en el jutjat d'instrucció 7 de Barcelona per les càrregues de l'1-O a diferents llocs d'aquesta provincia. Quatre inspectors en cap de la Policia Nacional han deixat en evidència els responsables d'un dispositiu històric, sobre el qual suposadament ni el president de Govern espanyol, Mariano Rajoy, ni la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i ni tan sols el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, tenien detalls, i sobre el qual no van prendre decisions.

Els CDR i el Tsunami Democràtic

Les setmanes que envolten la sentència del Suprem s'han caracteritzat pel protagonisme dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i del Tsunami Democràtic, que han convocat actes de protesta pels carrers. Abans de la sentència, l'Audiència Nacional va detenir nou activistes dels CDR, en el marc de l'operació Judes i va acusar-los de terrorisme. L'operació s'ha anat desmuntant i ara ja han quedat en llibertat set dels nou detinguts el 23 de setembre i s'ha confirmat que no s'han trobat explosius. Aquest cas l'investiga el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, el mateix que va ordenar el tancament de les pàgines web de Tsunami Democràtic. 

La malversació, al Tribunal de Comptes

El Tribunal de Comptes ha citat a Puigdemont, Junqueras i els altres membres de la Generalitat perquè donin explicacions sobre les despeses de l'1-O. El Suprem va condemnar 7 dels 12 dirigents jutjats per sedició amb malversació, i la pilota queda ara a la teulada del Tribunal de Comptes. Fonts del Tribunal expliquen que les parts estan citades el 28 de gener: demandants, Societat Civil Catalana i Fiscalia, i demandats. És la forma de procedir quan es conclou una causa: se'ls cita per facilitar-los les conclusions, i a partir d'aquí continua el procediment, que previsiblement cristal·litzarà en una sentència sobre l'abast de les responsabilitats econòmiques de cadascú.

Desenes de recursos davant el Constitucional

El Constitucional ja va trencar la seva unanimitat en qüestions sobre el Procés en resposta a el recurs de Junqueras sobre la seva permanència a la presó provisional. Tres dels dotze magistrats de la sala van emetre vot particular per qüestionar la decisió del Suprem de mantenir a la presó el líder d'ERC quan era candidat a les autonòmiques eleccions catalanes de el 21 de desembre de 2017, convocades mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, i després de ser elegit diputat electe.