Público
Público

La taula de diàleg no tornarà a reunir-se fins l'any vinent

El Govern responsabilitza la Moncloa que no s'hagi complert l'acord i considera que l'ajornament respon a què l'executiu estatal s'ha "tensat" per la crisi institucional derivada de la fallida reforma del CGPJ i el TC i perquè prioritza les eleccions municipals i autonòmiques del maig

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, saluda el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, abans de la reunió de la taula de diàleg.
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, saluda el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, abans de la reunió de la taula de diàleg del passat juliol. Javier Barbancho / ACN

Ja feia dies que quedava clar que la promesa nova reunió de la taula de diàleg entre els governs català i espanyol no es faria realitat en el que quedava del 2022 i que, en tot cas, es reactivaria l'any vinent. I, finalment, aquest dimarts l'executiu català ho ha assumit i n'ha responsabilitzat la Moncloa de l'ajornament. Així ho han explicat fonts del Govern a l'ACN, que han afegit que el seu homòleg estatal s'ha tensat arran de la crisi institucional generada per la frustrada renovació del Consell General del Poder Judicial -i del Tribunal Constitucional- i per això no ha complert amb l'acord de tornar a reunir la taula de diàleg, com s'havia pactat a la trobada del juliol.

Ara bé, això no significa que els contactes entre els dos executius s'hagin trencat, però sí que s'està evidenciant que la importància que donen a la taula de diàleg difereix. Mentre que des del Palau de la Generalitat plantegen que ara la negociació ha d'entrar en una nova fase, en la qual s'abordi la resolució efectiva del conflicte i, per tant, es parli d'un referèndum acordat, des de la Moncloa tanquen frontalment la porta a una votació d'aquest tipus. De fet, tampoc sembla probable que la taula de diàleg es reprengui en els primers mesos del 2023, atès que al maig hi ha eleccions municipals i autonòmiques en 13 comunitats, una cita que centrarà l'atenció del PSOE de Pedro Sánchez.

Les darreres setmanes ERC, començant pel president del Govern, Pere Aragonès, han volgut posar en valor la utilitat de la taula de diàleg, l'espai on s'han tancat acord que han permès donar passos importants en la desjudicialització del conflicte, com ara la derogació del delicte de sedició i la reforma de la malversació. En el seu discurs institucional de Nadal, però, Aragonès va situar com la priorat del proper any aconseguir tancar una proposta catalana d'Acord de Claredat, com a pas previ a negociar amb més força un nou referèndum d'independència, en aquest cas acordat amb l'executiu estatal.

En la seva compareixença d'aquest dimarts per presentar el nou paquet anticrisi, però, Pedro Sánchez ha tornat a tancar la porta a qualsevol referèndum d'independència. El líder del PSOE ha tret ferro a les paraules d'Aragonès: "Podran reclamar el que vulguin però no es produirà", ha assegurat. Amb tot, Sánchez ha afirmat que la taula de diàleg és una "eina útil" per vehicular l'"agenda del retrobament", i també ha destacat que el debat sobre l'autodeterminació forma part "del passat".

Per a Sánchez, avui l'independentisme "ja no és una de les preocupacions dels espanyols"

De fet, ha argumentat que aquest dret no s'encabeix en cap carta magna, ha celebrat que la Constitució es compleixi avui "a tots els territoris d'Espanya, també a Catalunya", i ha subratllat que l'independentisme ja no és una de les preocupacions dels espanyols. El president espanyol ha emmarcat en el "passat" tots els debats sobre la DUI, la independència o el referèndum.

Sánchez també ha recordat que, des que ell presideix Espanya, no hi ha hagut "cap consulta" a Catalunya, i que en canvi el 9-N de 2014 i l'1-O de 2017 es van produir amb el PP a la Moncloa. Finalment, ha afegit que l'independentisme, com a projecte polític, va "contra els temps".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?