La batalla política no para i els escenaris s'encadenen, quan no s'entrecreuen. Superada la meta volant del 17 de juny amb la constitució dels ajuntaments, la competició entre les forces polítiques es trasllada a altres institucions pendents de configurar i alhora es projecta a la ja palpitant campanya electoral del 23J. Les eleccions generals, mare de totes les batalles polítiques a l'Estat. A Catalunya també són importants les estatals, encara que el primer lloc del pòdium l'ocupin les eleccions al Parlament. Però les municipals han deixat una bona sacsejada, especialment per l'elecció in extremis del socialista Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona amb els vots de Barcelona en Comú i el PP, en detriment del postconvergent Xavier Trias.

Però sense temps per llepar-se les ferides en el cas dels uns, o de celebrar-ho massa en el cas dels altres, la pugna continua i s'ha traslladat ara a les quatre diputacions provincials catalanes. Especialment a la totpoderosa Diputació de Barcelona que és la que queda pendent d'acordar si és que no hi ha cap retrocés a la resta, que serà que no. Unes negociacions per governar el tercer pressupost públic de Catalunya que PSC i Junts ja tenien en marxa per reeditar el pacte de fa quatre anys, però que ha rebut l'impacte de l''operació Barcelona' a l'Ajuntament barceloní. Un acord que, a més, a poc més d'un parell de setmanes de la campanya electoral de les generals preocupa a Junts pel mal encaix que pot tenir en l'estratègia de la candidata Míriam Nogueras. La batalla de les diputacions catalanes es debat així entre l'acumulació de poder i l'estratègia electoral per al 23J.

Discrepàncies a Junts sobre la Diputació de Barcelona

Fonts de Junts admeten que les negociacions per reeditar l'acord amb el PSC a la Diputació de Barcelona estaven avançades, però que el nou context sorgit del ple de l'Ajuntament barceloní genera dubtes i divisió de parers a la direcció del partit. "L'alcaldia de Collboni arrabassada a Trias reforça el discurs de Míriam Nogueras, molt dur amb el PSOE, en contrast amb la posició més pactista d'ERC, però ara un acord amb els socialistes podria desdibuixar aquesta estratègia", assegura un destacat membre del partit. En canvi, altres dirigents són partidaris de no perdre un espai de poder tan important per als propers quatre anys.

Paradoxalment, entre els principals defensors d'aquesta posició hi ha la víctima principal de dissabte passat, l'alcaldable frustrat Xavier Trias. Trias assegura que ell té un "gran respecte" per l'actual presidenta de la institució, l'alcaldessa de l'Hospitalet, la socialista Núria Marín. I afirma que defensarà dins de Junts el pacte amb els socialistes: "Si m'escoltessin a mi... jo no estic en desacord amb aquest pacte. Que jo estigui enfadat i indignat no vol dir que nosaltres a la vida no siguem intel·ligents. No podem estar fora del món, i nosaltres hem d'estar amb capacitat de poder governar i treure endavant les coses".

Tampoc no es pot oblidar que a l'equip de Trias per a l'Ajuntament de Barcelona, i com a pesos pesants de la llista, hi ha destacades figures del sector pragmàtic de Junts que han governat aquests quatre anys la Diputació de Barcelona amb el PSC, amb l'exconsellera Neus Munté al capdavant.

El PSC, favorable a reeditar el pacte amb Junts

Els socialistes també admeten que l'alcaldia de Collboni no és un impediment per pactar amb Junts. La portaveu del PSC, Èlia Tortolero, ho reconeix, encara que demana "discreció" en les negociacions amb el partit de Carles Puigdemont. Pels socialistes, l'imperiós cordó sanitari que exigia al PP per evitar un alcalde independentista de Barcelona dissabte passat s'ha esfumat a les diputacions. Negocia la presidència socialista a la de Barcelona amb Junts i ha pactat la presidència per a Esquerra Republicana a Tarragona i Lleida.

I quant a Junts, tota la indignació contra els socialistes per l'alcaldia de Barcelona o els retrets a Pedro Sánchez decauen a les portes de la institució provincial. De fet, per a Junts el problema tàctic de cara a la campanya electoral no és només la negociació actual amb el PSC sinó l'entusiasme que els socialistes posen en la valoració del Govern conjunt d'aquests últims quatre anys. Per a la portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero: "Hem tingut una bona experiència [amb Junts]. Voldríem poder reeditar el pacte si es donen les condicions, ha anat bé".

ERC demana un front independentista a la Diputació de Barcelona

ERC afegeix pressió a Junts i el seu president, Oriol Junqueras, assegura que "ERC mai no prestarà els seus vots perquè la presidència de la Diputació de Barcelona sigui per a un socialista, com no ho farà perquè tinguin l'alcaldia de Barcelona". "Si Junts vol acordar la Diputació amb el PSC i regalar la presidència a Núria Marín és responsabilitat de Junts; el 2019 ja ho van fer", afegeix Junqueras en to recriminatori. I el dirigent republicà insta Junts a pactar amb Esquerra un front independentista a la diputació barcelonina.

La tàctica dels republicans és clara a la Diputació de Barcelona, o els independentistes governen junts o tots a l'oposició. Si es dóna aquest darrer cas, Junts es quedaria sense l'últim dels baluards en joc a les passades municipals, comicis on no ha aconseguit més que la presidència de la Diputació de Girona i algunes alcaldies de ciutats mitjanes. Insuficients per mantenir la maquinària del partit si tenim en compte el fiasco de l'Ajuntament de Barcelona -amb què ja comptaven- i la sortida de Junts del Govern. I si finalment, Junts reedita el pacte amb els socialistes, ERC tindrà una munició gens menyspreable per a la campanya electoral en la pugna al front independentista.

'Operació Barcelona 2'? PSC, comuns i PP sumen

Tancada la porta d'ERC a qualsevol pacte amb els socialistes, a la Diputació de Barcelona només hi ha tres possibilitats: La primera i més probable en aquests moments és la suma dels 17 diputats del PSC i els 12 de Junts, 29 vots que estan molt per sobre dels 26 que marca la majoria absoluta. La segona opció és la que conformarien els independentistes. Junts i els 11 diputats d'Esquerra en sumen 23. I si afegeixen el representant dels independents de Terrassa de l'alcalde Jordi Ballart -en bona sintonia amb ERC i mala relació amb el seu expartit, el PSC- el front independentista se'n quedaria 24. No és majoria absoluta, però en suma dos més que un possible acord d'esquerres entre el PSC (17) i els 5 diputats dels comuns que n'acumulen 22. I aquí és on s'obre la tercera via que és el decisiu paper dels 4 diputats del PP que podria decantar la balança a favor dels socialistes amb la participació dels comuns.

Que el PSC sumi amb els comuns i el PP era inversemblant, però fins dissabte passat. És evident que els comuns i el PP podrien traslladar i protagonitzar la mateixa operació de l'alcaldia de Barcelona a la Diputació de Barcelona. Els números són ben semblants. I això pressiona encara més Junts en el dilema sobre amarrar la participació al Govern amb el PSC, pardal a la mà, o arriscar en l'aposta a un Govern amb ERC que pot tornar a ser neutralitzat i haber-se de quedar a l'oposició com a l'Ajuntament.

Amb tot, els comuns asseguren que no es donarà cap altra 'Operació Barcelona'. El portaveu d'En Comú Podem al Parlament, David Cid, descartada que es produeixi a la Diputació de Barcelona una aliança similar a la de l'Ajuntament, on els comuns van sumar els vots als del PP per investir el socialista Jaume Collboni. El dirigent d'ECP admet que el més probable és que es "refaci la sociovergència" a l'ens supramunicipal, però ha instat tant el PSC com ERC a fer possible "una majoria de progrés". Un rebuig a reeditar l'operació Barcelona que obriria la porta a un Govern independentista amb Junts i ERC de complir-se les paraules dels dirigents dels comuns. Cosa difícil de garantir només a tres dies de dissabte passat, quan les promeses dels dirigents dels comuns -realitzades 48 hores abans del ple- negant qualsevol possibilitat d'investir Collboni amb els seus vots i els del PP van quedar en res.

Un gegant d'importància estratègica

Per fer-se un retrat de la importància d'aquesta batalla cal destacar que la Diputació de Barcelona és la més gran de les 38 diputacions provincials de règim ordinari existents a l'Estat espanyol –són 41 diputacions, però 3 corresponen al règim foral de les províncies basques que tenen un funcionament diferent i són d'elecció directa en sufragi universal-. Això és així perquè en el cas de Madrid –o d'altres- no hi ha una diputació en ser una comunitat autònoma uniprovincial.

La Diputació de Barcelona administra 311 municipis, inclosa la capital catalana, que sumen 5.700.000 habitants. I l'actual Govern provincial de PSC i Junts, amb presidència de la socialista Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, gestiona un pressupost per a aquest 2023 de 1.241,88 milions d'euros, el tercer de Catalunya després de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. A més, la institució costeja un quantiós nombre de tècnics i assessors que són càrrecs rellevants per a qualsevol partit polític.

ERC amb el PSC a Tarragona i Lleida, i amb Junts a Girona

Per la seva banda, les altres tres diputacions ja tenen definit el seu futur. Amb menys pes econòmic i polític que la de Barcelona, les diputacions de Girona, Tarragona i Lleida passen més inadvertides. Però també són peces claus en el repartiment de poder territorial entre els partits. A Girona es va imposar l'acord independentista de manera fàcil i la presidència serà per a Junts que va guanyar a la província i va decidir reeditar l'acord amb ERC.

En canvi, a Tarragona i Lleida es va imposar l'acord d'Esquerra amb el PSC. Els republicans presidiran les dues diputacions, a la primera després d'haver guanyat i a la segona malgrat que la primera força és Junts. Esquerra va tancar un acord amb el PSC en aquests territoris després de neutralitzar les ja avançades converses del PSC i Junts a la Diputació de Tarragona. Pacte que també situa Esquerra a la cistella dels acords que tots els partits independentistes han fet amb el PSC després de les municipals, tot i considerar-lo un anatema. Tot i que Esquerra es defensa per boca d'Oriol Junqueras: "La diferència amb Junts és que nosaltres no regalem ni presidències ni alcaldies als socialistes, podem pactar però per posar al capdavant de les institucions a independentistes, cosa que ells no fan –en referència a la Diputació de Barcelona o diversos municipis on Junts ha donat l'alcaldia als candidats socialistes en detriment d'Esquerra com a força més votada-".

14 de juliol data límit, en plena campanya electoral

Com es pot veure, amb els matisos que calgui posar, la batalla de les diputacions és una continuació a Catalunya de la pugna pel poder institucional entre socialistes i independentistes, i també dins del mateix independentisme, amb una equació de tothom contra tots i d'aliances múltiples i diverses. I amb un calendari pervers que situa la constitució de les diputacions en plena campanya de les eleccions generals, entre els dies 10 i 14 de juliol, ni més ni menys que a entre 13 i 9 dies del 23J.