El Govern ha aprovat el decret que blinda els centres i les seves direccions davant la sentència del 25% del castellà a les escoles. Es tracta d'un decret que estableix que Educació assumeix la plena responsabilitat dels projectes lingüístics de cada escola, que el mateix Govern revisarà i validarà. "El decret dona resposta a la sentència i supera una judicialització sense sentit", ha afirmat la portaveu de l'Executiu, Patrícia Plaja. Aquest dimarts acaba el termini que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar a la Generalitat per executar la decisió judicial de manera forçosa.

El decret, aprovat en un Consell Executiu extraordinari amb aquest únic punt a l'ordre del dia, defuig els percentatges i estableix "un nou marc normatiu" respecte als criteris i límits del model d'escola catalana, ha concretat Plaja. L'objectiu del Govern és donar "cobertura jurídica" als centres i també a l'equip directiu davant de les accions que pugui emprendre el tribunal. "Educació assumeix tota la responsabilitat sobre la legalitat del projecte lingüístic de cada centre", ha reiterat Plaja.

La mesura es publicarà al DOGC en les properes hores i a partir d'aquest dimarts, quan venç el termini fixat pel TSJC, tots els centres rebran "instruccions clares" sobre els passos a seguir. La majoria ja tenen projectes, que hauran de revisar i modificar si cal, i Educació els haurà de validar en un termini de 30 dies.

Difícil aritmètica per a la convalidació al Parlament

​El decret aprovat avui pel Consell Executiu extraordinari entrarà en vigor i serà d'aplicació immediata a partir de la publicació al DOGC. Però caldrà convalidar-lo al Parlament en el termini d'un mes ja que en cas contrari el decret decauria. En ser una norma del Govern compta amb els suports d'ERC i Junts però són insuficients. Al marge de l'oposició frontal de les dretes a totes les iniciatives per mantenir la immersió en català, la CUP ja ha manifestat que tampoc hi donarà suport, en aquest cas per considerar-lo insuficient per protegir el català. El PSC que s'ha sumat al consens legislatiu de la nova llei no té previst secundar el decret ja que el veu contrari a l'execució de la sentència. Per tant, tot dependrà de la posició que prenguin els comuns, que encara no s'han pronunciat.

Plaja ha afirmat que en els propers sis mesos tots els centres haurien de tenir els projectes aprovats, i ha manifestat que es tractarà de processos "senzills i àgils" per no donar més càrrega de treball a una comunitat educativa tensionada per altres qüestions amb el Govern, com el canvi al calendari escolar, demandes laborals o modificacions de currículums.

L'objectiu d'aquesta modificació del marc normatiu és que "les persecucions ideològiques no afectin el bon funcionament de l'ensenyament ni condicionin el model de l'escola catalana", però Plaja ha recordat que la realitat dels centres no és "homogènia" i per això és impossible aplicar una "regulació monolítica". La portaveu ha explicat que el decret "dona sortida al carreró sense sortida" en què ha estat immers el Govern les últimes setmanes amb la

A l'espera del Consell de Garanties Estatutàries

La setmana passada, ERC, JxCat, PSC i els Comuns van arribar in extremis a un acord al Parlament per tirar endavant una nova llei que es complementa amb el decret aprovat aquest dilluns pel Govern i que també s'haurà de sotmetre a votació. La llei fixa que el català és l'idioma vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i el normal ús en l'acollida de l'alumnat nouvingut. També inclou que el castellà es farà servir en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, i que serà llengua curricular.

Els grups van haver d'arribar a un nou acord després que JxCat es despengés del primer, que establia modificacions a la llei de Política Lingüística. Encara que s'havia de votar la setmana passada després de tramitar-se amb lectura única, finalment no va ser així i la proposta de llei està encallada al Consell de Garanties Estatutàries, que haurà d'emetre un dictamen aquesta setmana.

Més enllà dels recursos interposats, el Govern ha basat l'estratègia davant la sentència en aquests dos vessants: d'una banda, l'impuls de canvis legislatius –primer amb la modificació de la llei de Política Lingüística i després, amb la tramitació d'una llei nova– i de l'altra, blindar els centres i les direccions davant de futures represàlies del tribunal.