Público
Público

Les moratòries de Junts deixen a les mans del PP que l'amnistia s'aprovi a les portes de les eleccions europees

Els de Puigdemont mantenen un fort hermetisme però s'espera que la llei pugui avançar finalment, en primera instància al Congrés, al ple del 12 de març i quedaria paralitzada al Senat fins a l'aprovació definitiva a finals de maig

La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras
La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras. Senat

L'última moratòria forçada aquest dimecres per Junts, que allarga encara més la tramitació parlamentària de la llei d'amnistia després de l'inesperat rebuig del dia 30 de gener, tindrà repercussions politico-electorals. I és que la demora imposada pel partit de Carles Puigdemont, de més d'un mes sobre el previst, permetrà al PP retenir la llei d'amnistia al Senat i activar-la a les portes de la campanya electoral de les eleccions europees del 9 de juny.

El calendari imposat per Junts amb la llei d'amnistia dóna al PP una carta que ha posat en guàrdia els socialistes

Pot semblar que la decisió d'obrir una pròrroga nova a la Comissió de Justícia del Congrés, per continuar negociant entre el PSOE i Junts el text definitiu de la llei d'amnistia, no té una gran importància atès que parlem de només dues setmanes de termini. Però a la política espanyola cada dia compta, i més en un any de gran intensitat electoral com és l'actual. I el calendari imposat per Junts dóna al PP una carta que ha posat en guàrdia els socialistes. Perquè després de la desfeta a les eleccions gallegues, afrontar les eleccions europees amb l'aprovació final de l'amnistia a les portes de la campanya electoral o ja entrant-hi, no sembla el millor dels escenaris per al PSOE. I fonts socialistes admeten que no és el que tenien previst.

Eleccions i amnistia, un calendari diabòlic

La nova pròrroga activada a la Comissió de Justícia emplaça la possible aprovació d'un text definitiu, si s'esgota el darrer termini de 15 dies com acostuma a fer Junts, per al 6 de març, ja que l'acord s'ha d'establir abans del 7 d'aquest mes. Si Junts accepta aquesta vegada el redactat de la llei -en la negociació que manté amb el PSOE- tornaria a votar-se al ple del Congrés, previsiblement en el previst per al 12 de març. El PP disposa de dos mesos de paralització de la llei al Senat després de la reforma del reglament que va aprovar amb la majoria absoluta. Això si no hi ha cap serrell temporal amb alguna argúcia jurídica.

El Congrés podria votar l'aprovació final de la llei al ple del 21 de maig

En definitiva, el PP podria tornar al Congrés la llei a mitjans de maig després d'utilitzar la Cambra Alta com a altaveu per degastar el PSOE. I el Congrés hauria de votar l'aprovació final de la llei al ple del 21 de maig, amb la posterior publicació al BOE, a només dues setmanes de les eleccions europees del 9 de juny. En cas de demora imprevista l'altra opció seria el ple previst per al 28 de maig, però ja queda condicionat i supeditat totalment per la campanya electoral de les europees.

Un calendari aquest, basat en què Junts finalment decideixi aprovar l'amnistia. Un escenari en què treballa la direcció de Junts, tal com ja va explicar Públicperò que tractant-se dels de Puigdemont no es pot donar en cap moment per assegurat fins que els vots estiguin computats de forma favorable. El contrari, que la llei finalment no s'aprovi, és un escenari que els socialistes no es plantegen en cap cas. Encara que admeten que seria un gran revés per al Govern de Sánchez però adverteixen que "si no hi ha amnistia no té perquè decaure la legislatura".

El PP treballa per transformar les eleccions europees en un plebiscit davant els acords d'investidura de Pedro Sánchez

Els socialistes tindran, de moment, el repte de cobrar-se una certa revenja electoral davant el PP a les eleccions del País Basc -que tot apunta que se celebraran a la segona quinzena d'abril-, on els populars tenen molta menor implantació, i apedaçar el descosit gallec. A més, al País Basc el tema de la llei d'amnistia no sembla que tingui un paper gens rellevant per jugar. Però les eleccions europees, de caràcter estatal, tenen un caràcter molt diferent, amb una pugna frontal entre el PP i el PSOE, i amb els d'Alberto Núñez Feijóo intentant situar els comicis en clau estatal i no europea. El PP treballa per transformar les eleccions europees en un plebiscit davant els acords d'investidura de Pedro Sánchez, com a president del Govern espanyol, que va articular el PSOE amb els partits independentistes catalans, amb l'amnistia com a eix central.

En aquest tens escenari polític, que l'aprovació definitiva de la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats se situï a finals de maig no és un actiu per al PSOE, ans al contrari. Ben diferent és la posició de Junts que preveu presentar una candidatura a les eleccions europees encapçalada pel mateix Carles Puigdemont. I buscarà treure partit d'una aprovació de la llei d'amnistia que han forçat al màxim amb voluntat de patrimonialitzar-la, i que d'aprovar-se en plena campanya de les europees podria beneficiar els independentistes. "Lluitarem fins a l'últim minut perquè ningú no es quedi fora de l'amnistia", assegura un membre de la direcció de Junts.

Junts calibra les opcions amb hermetisme absolut

La negociació amb el PSOE està a molt poques mans de Junts, amb el secretari general, Jordi Turull, i la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, al capdavant. I la supervisió evident de Puigdemont en tot el procés negociador. L'hermetisme és absolut i no es comparteix la informació ni amb la resta de l'Executiva del partit. Però diputats de Junts consultats aposten perquè finalment l'amnistia s'aprovarà encara que no sigui totalment satisfactòria per a ells. L'estratègia de l'in extremis comportaria capitalitzar els aspectes positius i externalitzar els negatius, apunten.

Les persones que corren perill de quedar fora de l'amnistia serien prop de 30

És a dir, que tombar l'amnistia suposaria comportar per a Junts tota la responsabilitat de centenars de persones que continuarien enjudiciades, amb uns efectes nefastos fins i tot amb perill de presó. Mentre que aprovar-la, encara que sigui de mala gana, permetria a Junts apuntar-se els beneficis per a les persones que quedin exonerades judicialment. I alhora, responsabilitzar el PSOE -i fins i tot ERC- d'aquells casos que no es puguin incloure a l'amnistia "per no haver permès una llei més ambiciosa com planteja Junts", asseguren. Des del partit de Puigdemont apunten que les persones que corren perill de quedar fora de l'amnistia serien prop de 30, amb Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, al capdavant. Bàsicament agrupades en les causes per terrorisme i alta traïció de Tsunami i Volhov, per part dels jutges García-Castellón i Aguirre.

Pràcticament sense marge de maniobra negociadora

Amb aquesta estratègia de Junts sobre la taula, la gran incògnita continua sent quin és el marge de maniobra en la negociació entre el PSOE i Junts per desbloquejar definitivament la llei d'amnistia. El que en cercles polítics s'anomena "la pista d'aterratge" perquè Junts pugui revertir el vot contrari a l'amnistia, que al Govern espanyol i a la resta de partits favorables a la llei es considera "un error".

D'una banda, des de l'Executiu espanyol es transmet que no faran noves concessions a Junts per aconseguir un acord sobre la llei i només preveuen retocs "de matèria tècnica" sempre que mantinguin la constitucionalitat del text. Tot i que Junts manté vives diverses esmenes per contrarestar les ofensives del jutge de l'Audiència Nacional, Manuel Garcia-Castellón, l'Executiu de Sánchez entén que la llei acordada fins ara és plenament constitucional i ha de seguir com està per poder superar els filtres del Tribunal Constitucional i de la justícia europea. "No ens movem, ens hem plantat", van apuntar fonts de l'entorn de la Moncloa. Tot i això, l'Executiu estatal es mostra convençut que hi haurà llei d'amnistia. La portaveu de l'executiu, Pilar Alegría, ja ha advertit que el contrari "no s'entendria, sobretot a Catalunya".

Junts manté la pugna i ERC demana celeritat

Pel que fa a l'altra part de la negociació, Junts manté un hermetisme total. Però fonts de la direcció del partit no donen res per tancat de moment. Fonts ben informades del partit de Puigdemont asseguren que la negociació se centra en modificacions a l'articulat de la llei i no en compromisos externs al text de l'amnistia com podria ser la reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal o altres temes plantejats pel PSOE. Tot i que no es descarta un acord que habiliti futures solucions per a l'exoneració dels encausats del Procés que quedin fora de l'amnistia a causa de les estratagemes judicials d'alguns magistrats.

Per a Junts, les dues exigències principals per arribar a l'acord amb el PSOE continuen sent el perímetre de l'amnistia i l'activació immediata dels efectes de l'amnistia

Per a Junts, les dues exigències principals per arribar a l'acord amb el PSOE continuen sent, per una banda, el perímetre de l'amnistia, i exigeixen que es garanteixi que la llei abasti tots els encausats independentistes del Procés sense excepció. I per altra banda, l'activació immediata dels efectes de l'amnistia un cop aprovada definitivament la llei. A banda dels dos mesos que la llei dóna als jutges per a l'aplicació de l'amnistia, l'exigència de Junts xoca amb la prerrogativa dels jutges a plantejar qüestions prejudicials a la justícia europea que paralitzarien entre 6 i 8 mesos l'aplicació de la amnistia. Junts exigeix que en qualsevol cas durant aquest període no es puguin aplicar mesures cautelars de cap mena.

Finalment, des d'ERC la portaveu del partit, Raquel Sans, demana "celeritat i responsabilitat" al PSOE i a Junts per aprovar l'amnistia. Sans fa una crida perquè "no demorin més" l'amnistia: "Com més temps passi, més riscos corre la llei", adverteix. Des d'ERC insisteixen que l'amnistia s'ha d'aprovar i aplicar "com més aviat millor", i que "no hi ha possibilitats màgiques" perquè el text sigui més "robust" del que ja és ara. Cal tenir en compte que el 10 d'abril està fixada la data per iniciar un nou judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra alguns alts càrrecs per la seva presumpta participació en l'organització del referèndum del 2017. La majoria són importants dirigents d'Esquerra. Per als republicans, "si Junts no hagués tombat l'amnistia el dia 30 de gener, aquest judici no s'hauria arribat ni a celebrar", retreuen.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?