La Vicepresidència de Drets Socials (dirigida per Pablo Iglesias) i el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (dirigit per José Luis Ábalos) han aconseguit un acord per ampliar la prohibició dels desnonaments mentre es prolongui l'estat d'alarma decretat per lluitar contra la pandèmia del coronavirus. Així ho han confirmat aquest dimecres fonts de la Vicepresidència segona, que des de la setmana passada negocien amb els socialistes per a impulsar aquesta mesura.

L'acord fa efectiva l'ampliació dels desnonaments en separar les condicions de vulnerabilitat necessàries per evitar el llançament de les conseqüències directes de la Covid-19. Això vol dir que cap persona en situació de vulnerabilitat i sense alternativa residencial podrà ser desnonada, encara que la seva situació no hagi estat provocada directament per la pandèmia.

Per garantir que no es produeixen desnonaments sense alternativa residencial, el decret establirà que no es podrà executar un llançament si abans l'Administració no ha trobat una solució perquè les famílies vulnerables que seran desnonades siguin reallotjades en un habitatge digne.

Seran les comunitats autònomes les encarregades d'oferir aquesta alternativa residencial que, en virtut de l'acord, serà sempre un habitatge digne (no es consideraran alternatives residencials, per exemple, els albergs). Així, el llançament no podrà executar-se fins que aquestes persones vulnerables no tinguin assegurat i garantit el seu reallotjament.

La concessió de la condició de vulnerabilitat que impedeix el desnonament també recaurà en les comunitats, ja que seran els serveis socials dels territoris els que declarin vulnerable a una persona a través d'un informe vinculant que els tribunals hauran de sol·licitar obligatòriament en el cas que els afectats al·leguin vulnerabilitat.

L'acord també inclou a les famílies en precari en habitatges de grans tenidors (propietaris de més d'una desena d'habitatges). En aquest cas, les comunitats autònomes tindran un termini màxim de tres mesos per buscar un nou habitatge per a la família en situació de vulnerabilitat.

Els talls de subministraments, a l'aire

A principis de novembre, després d'aconseguir un acord de Pressupostos, la Vicepresidència de Drets Socials, dirigida per Pablo Iglesias, va plantejar al si del Govern estatal la necessitat de prohibir tots els desnonaments en plena segona onada del coronavirus. "En ple estat d'alarma, que implica un toc de queda, i els successius confinaments parcials que s'estan decretant per part de les comunitats autònomes, no té sentit demanar-li a la gent al mateix temps que es quedi a casa i executar desnonaments", van defensar llavors des de la Vicepresidència de Drets Socials.

Malgrat plantejar aquesta proposta, les negociacions no es van iniciar fins a la setmana passada, després que Unidas Podemos, al costat d'ERC i EH Bildu, registressin una esmena als Pressupostos que recollia la prohibició dels desnonaments fins a desembre de 2022. El secretari general d'Habitatge, David Lucas, i la secretària d'Estat per a l'Agenda 2030, Ione Belarra, han estat els encarregats de negociar l'ampliació de la prohibició dels desnonaments.

Després d'aconseguir aquest acord (que no ha cobert tots els supòsits que exigien des d'un principi en Unidas Podemos), queda per tancar un pacte en matèria de talls de subministraments mentre es prolongui l'estat d'alarma.

L'Executiu espanyol va aprovar al març la suspensió dels desnonaments per a les llars vulnerables sense alternativa residencial fins a sis mesos després d'expirar la declaració del primer estat d'alarma, així com una mesura per garantir el proveïment dels subministraments bàsics, prohibint els talls d'aigua i llum (primer en el cas de les famílies més vulnerables i després estenent la cobertura al conjunt de les llars) mentre continués vigent l'estat d'alarma.

A finals de setembre, es va decidir ampliar la prohibició dels desnonaments després d'una negociació entre el PSOE i Unidas Podemos (en els mateixos termes que en el decret de març) fins al 31 de gener; també es va fer el propi al juliol amb la prohibició del tall de subministraments, però en aquest cas, fins al 30 de setembre, sense que tingués lloc una nova ampliació fins a gener; pel que, des d'aquesta data, la mesura dels talls de subministraments no té vigència.

La reivindicació dels d'Iglesias és recuperar aquests talls durant, almenys, la durada de l'estat d'alarma decretat per l'Executiu per a contenir la segona ona de contagis. No obstant això, i tot i que des de Transports asseguren estar oberts a impulsar mesures en aquest sentit, encara no s'han produït avanços en aquesta matèria.