De tenir feina i un bon sou assegurats a haver de canviar de professió. És el que es plantegen molts col·lectius professionals que abans de la crisi tenien molt bones condicions i que ara estan sent especialment castigats per la conjuntura.

En general, hi ha un 70% menys d'oferta de feina que fa dos anys, segons les dades del portal Infojobs. 'És salvatge. Encara més quan hi ha més competidors per un sol lloc de treball. Moltes vegades més de 200 persones aspiren a una sola oferta', explica Ana Quintero, portaveu de la popular borsa de treball en línia.

Les ofertes de feina han caigut un 70% en els últims dos anys

Les professions que més se n'han ressentit són, en primer lloc, totes les relacionades amb la construcció. El 2007 hi havia una mitjana de vuit demandants per cada feina oferta. Ara n'hi ha 100. Els que pitjor ho estan passant són els arquitectes. Segons els registres d'Infojobs, de gener a novembre hi ha hagut una mitjana de 500 inscrits per cada plaça, quan fa tres anys n'hi havia només 36. L'obra pública també ha caigut en picat i, ara, 278 enginyers d'obra civil competeixen per cada lloc de treball.

Una de les professions més buscades era la de cap d'obra. 'Les empreses en necessitaven i els pagaven sous molt alts', comenten des d'Infojobs. Ara els arquitectes han passat d'un extrem a l'altre. Si aconsegueixen feina, moltes vegades les empreses paguen poc. El col·lectiu també lamenta que sovint es queda sense cobrar perquè les empreses fan fallida.

Però no només aquest sector està rebent de valent. L'oferta de feina també ha caigut en picat, per exemple, en el cas del sector financer. L'activitat més afectada és la banca empresarial, la privada, la dedicada a les activitats de borsa, valors i inversions. Per a personal de banca privada, en concret, l'oferta ha caigut un 65%, quan en els darrers anys sempre havia anat en augment. Ara per cada lloc de treball hi ha 300 inscrits.

El 2007 una feina a la construcció tenia vuit demandants; avui en té cent

Un altre ram que està patint de valent és el de recursos humans i la selecció de personal. Com que hi ha poca feina i les empreses no contracten, ja no calen tants treballadors ni tècnics de selecció destinats a buscar futurs treballadors. En aquest camp, el nombre d'ofertes és una sisena part menor que fa tres anys.

El sanitari i el social és un ram que no hauria de tenir problemes ja que les necessitats, tot i la crisi, continuen sent les mateixes. Ara bé, a la pràctica no és així. El nombre d'ofertes de feina en infermeria, per exemple, ha caigut en tres anys de les 4.325 a les 1.837. Ara hi ha 146 demandants per plaça, tres vegades més que el 2007.

Les agències de col·locació han detectat que els demandants han obert els seus perfils per intentar trobar feina no només en el seu sector, sinó en qualsevol altre. 'Els treballadors de la construcció ara estan disposats a dedicar-se a la restauració, a la indústria... El problema és que a tot arreu hi ha molta demanda, i l'experiència també puntua', explica Quintero.

L'oferta de feina s'ha reduït 'pràcticament en tots els sectors, excepte en el d'activitats socials', explica la directora d'Atracció i Gestió de Talent de Manpower, María José Martín. Així ho indica l'estudi Projecció de feina del 2010, que demostra que la crisi afecta a tothom. La caiguda de la construcció i la desinversió afecta la indústria manufacturera relacionada, professionals d'instal·lacions solars, els de xarxes d'aigua i gas, operaris logístics, conductors, el sector de la mineria i del transport i l'emmagatzematge, l'administració de finques, notaries, venda d'assegurances; en el sector turístic, afecta hotelers, treballadors de gestió de viatges, d'oci, cambrers, cuiners, etc.

El que constata la directora de talent de Manpower és que a mesura que augmenta la qualificació del treballador, el nivell d'atur és menor. En aquest sentit, Martín constata que una persona amb més estudis normalment s'adapta millor a nous escenaris professionals fora del seu àmbit tradicional. Per contra, les persones molt especialitzades 'tenen dificultats a l'hora de tenir en compte un ventall de possibilitats més gran en altres sectors on no ha treballat mai'.

Les empreses de selecció de personal incideixen també en el desajust que hi ha entre les competències que requereix el mercat i els perfils de les persones que busquen feina. En vista de la falta de feina, a Catalunya, com a la resta de l'Estat, 'encara hi ha una gran resistència a plantejar-se la sortida a altres països'.

Cada vegada més, les empreses s'adonen que per prosperar han d'internacionalitzar-se. No obstant això, 'no es correspon amb l'entrada de candidats disposats a acceptar aquest tipus d'ofertes', revela l'executiva de l'empresa de treball temporal.