L'antiga plaça de toros de Les Arenes de Barcelona està a punt de viure una nova vida, més de trenta anys després que s'hi celebrés l'última corrida, el 9 de juny del 1977. El primer trimestre del 2011 s'inaugurarà un gran complex comercial que arriba amb tres anys de retard.

El final de la remodelació de Les Arenes suposarà la posada en funcionament d'un dels complexos d'oci i comercials més grans d'Espanya, amb una superfície construïda de 104.576 metres quadrats, pocs mesos abans que entri en vigor la prohibició de les corrides de toros a tot Catalunya.

L'edifici manté la façana neomudèjar i estarà cobert amb una cúpula

Barcelona, que el 2012 perdrà l'activitat a la Monumental, l'única plaça de toros que queda a la capital catalana, recupera per a ús comercial Les Arenes. El nou espai conserva la façana d'estil neomudèjar i tindrà una cúpula que cobreix totalment el recinte.

El nou centre comercial tindrà 126 botigues, 12 sales de cinema, 8 restaurants, un aparcament i un gimnàs amb una pista per córrer amb vistes panoràmiques de la ciutat.

Les obres estan ja en la seva fase final. Un portaveu de Metrovacesa, l'empresa promotora, ha assegurat 'que al setembre s'hauran executat un 90% dels treballs' i que 'no es produirà cap retard en l'obertura'.

En una de les plantes hi haurà una pista circular de 300 metres per córrer

Si es compleix el calendari, Les Arenes es posarà en marxa uns tres anys més tard del previst i vuit des que es va iniciarla remodelació. Ha estat així sobretot per culpa de la crisi econòmica i als problemes de finançament que l'empresa impulsora del projecte, Sacresa, va patir amb els bancs.

Finalment, aquesta empresa va vendre la propietat a Metrovacesa per poder fer front als deutes, però això no va evitar que les obres estiguessin aturades prop de nou mesos. Els citats contratemps, juntament amb el fet que la construcció s'ha fet sense desmuntar la façana neomudèjar, ha disparat el pressupost fins a un total de 200 milions, el doble del previst.

El nou complex, situat entre la Gran Via i els carrers de Tarragona, Diputació i Llançà, ocuparà cinc plantes per sobre del nivell de carrer i quatre més de soterrades que es destinaran a aparcament, amb capacitat per a uns 1.200 cotxes i 500 motos.

En total obriran les portes 126 locals comercials. Està previst que hi hagi un supermercat de la cadena Mercadona d'uns 1.900 metres quadrats, un gran centre del món editorial i audiovisual de la cadena Fnac, que tindrà prop de 2.000 metres quadrats, i botigues de les marques Tous, Cottet, Ray-Ban, Movistar, Festina, Veritas i Bijou Brigitte, entre d'altres.

A més, la plaça inclourà una planta coberta per a esdeveniments, un gran espai destinat a l'oci on obriran dotze sales de cinemes que gestionarà l'empresa Balañá i el Museu del Rock. També es posaran en marxa vuit restaurants panoràmics, un gimnàs i un bal­neari urbà de 2.100 metres quadrats.

Un referent arquitectònic

La cúpula que taparà totalment el centre comercial és una de les característiques arquitectòniques de l'edifici. Estarà situada a 27 metres d'alçada, tindrà uns 90 metres de diàmetre i està pensada per fer-hi reunions socials i esdeveniments empresarials. Just una planta per sota, en el quart nivell, s'hi col·locarà una pista circular per córrer d'uns 300 metres que oferirà unes espectaculars vistes de la ciutat. L'estructura de la cúpula és de làmines de fusta prefabricades per donar sensació de lleugeresa.

La façana neomudèjar és del segle XIX construïda per l'arquitecte August Font i Carreras i queda suspesa uns quatre metres per sobre del carrer i sense contacte físic amb la resta de l'edifici, un fet que donarà imatge de volatilitat i flotabilitat. Darrere de la vella façana s'ha aconseguit crear-ne una de nova tot col·locant una gran biga perimetral de formigó a la qual es transmet el pes superior de l'antiga pell de la plaça. La part central funcionarà com a vestíbul des del qual es veuran les cinc plantes.

Les Arenes és un projecte de Richard Rogers i el despatx català de Luis Alonso i Sergio Balaguer. A principis d'enguany Rogers i Metrovacesa es van desvincular quan ja s'havien executat prop del 75% dels treballs.