Público
Público

2020: Un any que passarà a la història

No és cap descobriment que 2020 ha estat un any marcat per la crisi sanitària i econòmica mundial del coronavirus. Però, malgrat tot, la vida ha continuat obrint-se pas amb altres cruïlles polítiques, econòmiques i socials de gran importància. Aquest ha estat l'any de l'adéu a Trump, de la lluita contra el racisme, del repte de la migració o de la caiguda en desgràcia del rei emèrit.

Personal sanitari durant la pandèmia.
Personal sanitari durant la pandèmia. ACN

Joana Costa

El 2020 acaba, però no ho fa un dels episodis més horribles i incerts que els ciutadans puguin recordar en primera persona. Si el 31 de desembre passat es reportaven a l'OMS des de Wuhan (la Xina) els primers casos de coronavirus, al tancament d'enguany són més d'1,79 milions els morts i més de 80 milions els infectats. La pandèmia, encara d'origen incert, ha posat en escac l'estil de vida occidental i les relacions familiars i d'amistat, alhora que ha subratllat la importància de la solidaritat. La seva alta mortalitat, els confinaments i els successius estats d'alarma han deixat escenes insòlites que marcaran a diverses generacions. La crisi sanitària per la covid, a més, ha suposat una crisi econòmica mundial, amb caigudes històriques dels indicadors financers, borsaris i econòmics, la qual cosa empenyerà en 2021 a milions de persones a la pobresa. Cal retrocedir fins a la Gran Depressió de 1873 per veure una situació anàloga, en la qual totes les economies del món queien alhora i es deslligava una crisi mundial. Però en aquest escenari, 2020 es tanca també amb una llum d'esperança en forma de vacuna. Aquest desembre ha començat la campanya de vacunació a l'Estat espanyol, així com en altres estats, encara que aquesta plantejarà de nou reptes com la solidaritat entre països en el repartiment de les dosis. S'haurà après una mica de la força col·lectiva?

El crit de Black Lives Matter

El moviment Black Lives Matter [la vida dels negres importa] ha ressorgit després de la mort al maig de l'afro-estatunidenc George Floyd durant la seva detenció per part de la policia a Minneapolis. Els seus crits de "I can't breathe" [no puc respirar] es van convertir en el lema de massives protestes i disturbis contra el racisme institucionalitzat als Estats Units i altres països, com Espanya. Es van saldar amb més d'una trentena de morts i 14.000 detinguts.

Tragèdies migratòries

La crisi migratòria al setembre va obligar Grècia a declarar l'estat d'emergència a Lesbos després d'un incendi al campament de Moria, que albergava a més de 12.000 persones. La crisi s'ha traslladat amb altres rostres a Espanya, amb l'arribada a Canàries de gairebé un 700% més de migrants respecte a l'any anterior. Al desembre, l'incendi de Badalona en una nau ocupada per migrats va causar almenys quatre víctimes mortals i diversos ferits.

Una Catalunya embussada i de nou en precampanya

A Catalunya, ha estat un any de paràlisi. La centralització temporal de les competències per l'estat d'alarma va deixar sense marge de maniobra al Govern. Allò va deixar pas a un estiu en el qual es tractava de bregar amb la covid enmig del desgast d'un president, Quim Torra, que va acabar inhabilitat al setembre, després d'una remodelació de consellers. Enmig d'una complexa gestió de la pandèmia, el Govern, ple de retrets entre socis, va passar a les mans de Pere Aragonès, i ha dedicat els últims esforços de l'any a la precampanya electoral, amb unes enquestes que donen la victòria als republicans, encara que els de Laura Borràs i Carles Puigdemont i els socialistes retallen distàncies. Una de les poques notes de reconciliació ha estat el retorn del major Trapero al capdavant dels Mossos d'Esquadra. No han corregut la mateixa sort els presos polítics, amb un tercer grau revocat que allunya la seva sortida de presó.

Els comptes del rei emèrit posen en escac a la monarquia

El rei emèrit Joan Carles I ha estat un dels protagonistes dels últims mesos. Primer per la renúncia a l'herència oficialitzada al març pel seu fill, el rei Felip VI, que també li va retirar la seva assignació pressupostària. La primavera no va ser per a ell més tranquil·la, ja que les declaracions de la seva examant Corinna Larsen sobre les comissions de la construcció de l'AVE a la Meca el van posar en el focus d'un debat que va voler liquidar traslladant-se fora d'Espanya. Les apostes el situaven a la República Dominicana, però es va instal·lar a Abu Dhabi. Arran d'una recerca de la Fiscalia del Suprem sobre l'ús de targetes opaques, l'emèrit ha pagat 678.000 euros a Hisenda per evitar una causa judicial.

Govern de coalició, com en la II República

Pedro Sánchez va estrenar 2020 amb un govern amb Unidas Podemos, en un sistema de coalició que no es registrava a l'Estat espanyol des de la II República. Els projectes progressistes i de reforma de tots dos partits, en el terreny de l'habitatge, la igualtat, la pobresa i el medi ambient, van quedar fets miques a partir de març amb la pandèmia, que va donar tot el protagonisme al ministre de Sanitat, Salvador Illa. En aquests mesos, el més complex ha estat la recerca d'un equilibri públic entre les opinions d'una i una altra formació. L'oposició ha retret la gestió de Sánchez a base de decrets. En l'àrea de les lleis de gran impacte, destaquen l'aprovació dels pressupostos –després de dos anys sense aquesta eina–, la reforma educativa –la Llei Celáa– o la Llei de l'eutanàsia.

Els Estats Units diuen adéu a Trump

Les eleccions estatunidenques han marcat l'any, amb una intensa carrera per la reelecció per part del magnat republicà Donald Trump i del seu opositor, el demòcrata Joe Biden, al costat de la trencadora Kamala Harris, els qui han desbancat al polèmic mandatari del "America first". La campanya de Trump va estar marcada per la relativització del coronavirus –que ell mateix va contreure–, els mítings sense mascaretes, els seus consells d'injectar-se desinfectant per combatre el virus i un oportunista missatge contra la Xina com a propagador de la pandèmia. L'última de les seves maniobres ha estat la seva acusació de frau massiu en el recompte de vots. Trump va denunciar el suposat robatori al Tribunal Suprem, modelat prèviament a la seva mesura, però li ha donat una garrotada.

El Barça, desfet

Aquest no ha estat definitivament l'any de l'equip blaugrana, que tanca 2020 en una mediocre posició, amb unes eleccions a la presidència per davant després de la dimissió de Josep Maria Bartomeu i la voluntat manifesta de la seva estrella, Leo Messi, de deixar l'equip en el qual ha crescut. Una altra fita del club ha estat haver fet història per perdre per dos a vuit en els quarts de final de la Champions contra el Bayern.

El problema de l'habitatge

A l'Estat, la paralització dels desnonaments ha estat un dels cavalls de batalla dels partits d'esquerra aquest any de pandèmia. El decret, que va veure la llum a l'estat d'alarma i ha centrat gran part del debat, s'ha prorrogat fins a maig per a famílies vulnerables sense alternativa habitacional com a avantsala de la paralitzada Llei d'habitatge. A Catalunya s'ha aprovat la llei per limitar el preu del lloguer en els contractes nous segons els barems de l'índex de referència. Ara com ara s'aplica en uns 60 municipis.

Brexit: acord ‘in extremis’

Quatre anys i mig després del referèndum, la Unió Europea i el Regne Unit van tancar un acord sobre el Brexit que regularà les seves relacions a partir d'aquest 1 de gener de 2021. El pacte entre Brussel·les i Londres va arribar la Nit de Nadal i només set dies abans de la fi del període de transició per a una sortida acordada dels britànics. La pesca, la competència en igualtat de condicions i la governança davant possibles disputes han estat els últims esculls. L'acord deixa al marge Gibraltar, la relació del qual amb Espanya està subjecta a una altra negociació.

Tot va començar amb el Glòria

En la pàgina mediambiental, 2020 té un clar i lamentable protagonista: el temporal Gloria, que al gener va assolar el litoral mediterrani com no ho feia cap borrasca des de 1982. Les seves inundacions i corriments de terra van deixar 13 morts i quatre desapareguts, a més de danys milionaris. La barra del Trabucador, al Delta de l’Ebre, va ser engolida per la borrasca i és un dels símbols de l'episodi.