ERC i Junts per Catalunya es disputaran la victòria a les eleccions del 14 de febrer, si bé no es pot descartar que també hi pugui optar un PSC que va a l'alça, en part pel creixent enfonsament de Ciutadans. Aquesta és una de les principals conclusions del nou baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), el darrer que es publica abans dels comicis al Parlament. Segons el sondeig, l'independentisme sortirà reforçat dels comicis, ja que sumarà entre 74 i 77 diputats -ara en suma 70- i superarà el 50% dels vots.

A més a més, el CEO marca un estancament de Vox, una tendència a l'alça del PP, una línia descendents dels Comuns i una CUP que doblaria representació -de quatre a vuit escons-, però que perd força amb relació a l'anterior baròmetre, publicat al desembre. El PDeCAT es quedaria fora del Parlament. Ara bé, l'escenari global està molt obert, perquè una tercera part dels electors segueixen indecisos, gairebé el mateix volum que fa un mes i mig. 

Traduït a xifres concretes, el CEO situa ERC en primera posició amb el 22,0% dels vots i 34 o 35 diputats, per sobre dels 32 que té actualment, si bé amb un punt de suport menys que en l'estimació de desembre. JxCat, en canvi, avança 1,1 punts respecte l'anterior baròmetre i arriba al 20,7% dels vots, que es traduirien en 32 o 34 parlamentaris, és a dir, tindria opcions de reeditar els 34 que té ara. El PSC també guanya 1,1 punts sobre el darrer baròmetre i amb el 19,6% dels sufragis es mouria entre els 26 i 29 diputats, molt per damunt dels 17 que ha tingut aquesta legislatura.

Una part del creixement del PSC s'alimenta de la davallada de Cs, ja que electors que el 21 de desembre del 2017 van optar pel partit de dretes ara es decantarien -en molts casos, retornarien- pels socialistes. En aquest sentit, el baròmetre mostra un aprofundiment en la caiguda de la formació encapçalada per Carlos Carrizosa, que passa de l'11,6% al 9,6% dels suports en menys de dos mesos, que  només li reportarien entre 12 i 13 escons, una tercera part dels 36 de l'actual mandat. 

PP, CUP i En Comú es disputarien la cinquena plaça, amb un cert avantatge pel partit d'Alejandro Fernández, que obtindria el 7,0% dels vots i nou diputats, més del doble dels quatre actuals, amb una tendència a l'alça. La CUP doblaria de quatre a vuit, però perd tres dècimes de suport des del desembre, del 6,5% al 6,2%. En Comú Podem, en canvi, podria quedar per sota dels vuit escons actuals, ja que es mou entre els sis i vuit.

La ultradreta de Vox completaria el proper Parlament, amb cinc o sis representants, gràcies al 4,8% dels sufragis. En canvi, el PDeCAT no hi tindria presència, ja que només rebria el 2,3% de les butlletes. Amb tot, la suma d'ERC, JxCat, CUP i PDeCat, s'enfila al 51,2% dels vots, de manera que l'independentisme podria superar el 50% de suport a les urnes. 

La clau, els indecisos 

El volum de persones que acabi votant -ara mateix el CEO preveu una participació del 62%, 17 punts per sota de l'excepcional del 2017, però en la línia històrica de les eleccions al Parlament- i cap a on es decantin els indecisos serà decisiu. En aquest sentit, ERC és qui té més vot fronterer, perquè un volum important de persones dubten entre votar-la o optar per JxCat, entre els republicans i els socialistes, entre Esquerra i la CUP o entre ERC i els Comuns. Els altres grans dilemes són entre entre socialistes i En Comú Podem i entre Cs i PSC. 

Pel que fa a la fidelitat de vot, la CUP (66,0%) i el PSC (61,6%) són els que mantindrien més electors del 2017, mentre que Cs és, amb diferència, qui menys (23,8%). Per sobre del 50% també hi ha JxCat (57,7%), mentre que ERC s'hi apropa (49,6%). Destaquen les fuites de vots de Cs cap al PP i Vox i, en menor mesura, el PSC, les d'ERC cap a Junts i les del PSC cap a Esquerra. Finalment, els qautre líders que aproven en valoració són Dolors Sabater (CUP), amb 5,30; Laura Borràs (JxCat), 5,21; Pere Aragonès (ERC), 5,16; i Salvador Illa (PSC), 5,14.