Jaume Graells ha abandonat el PSC després de 40 anys de militància i en les pròximes eleccions municipals de l’any vinent serà l’alcaldable d’ERC a l’Hospitalet de Llobregat com a independent i encapçalant una plataforma ciutadana al costat dels republicans. Graells ha pres la decisió després de veure com la direcció socialista li donava l’esquena davant la seva denúncia de presumpta corrupció i pràctiques irregulars al Consell Esportiu de l’Hospitalet. Un cas que ha posat en escac al govern municipal presidit per Núria Marín i que ha comportat greus acusacions i la dimissió de dos regidors socialistes i ha esquitxat a la pròpia alcaldessa per presumpta ocultació dels fets. Graells repassa el cas, les repercussions polítiques i judicials i presenta la candidatura republicana com l’alternativa per l'Hospitalet al que considera una gestió nefasta i caduca de l’actual govern municipal socialista.

Què suposa per l’Hospitalet el cas de presumptes irregularitats al Consell Esportiu que vostè va denunciar?

Aquest cas ha estat un símptoma més d’un govern municipal desgastat, i per a mi amortitzat, que porta més de 40 anys i que per tant està caducat des de tots els punts de vista. Un exemple d’això és que l’alcaldessa [Núria Marín] no tenia les antenes ben posades i ha estat incapaç de detectar un tema tant flagrant i evident de corrupció com és el del Consell Esportiu.

M’està dient que Marín no en sabia res?

Jo ho entenc així, sinó encara seria pitjor!

Que li retreu doncs a l’alcaldessa, la inacció davant la seva denúncia?

Jo primer de tot denuncio la corrupció. Però després també determinada reacció davant la corrupció. Perquè en política cal primer l’exemplaritat en les accions dels responsables públics i aquí hi ha hagut de tot menys exemplaritat. Només cal veure com ha acabat la cosa. Jo que soc el denunciant he hagut d’acabar marxant del PSC, i els dos denunciats, que tenen una petició per part del fiscal de quatre anys de presó per indicis claríssims de pràctiques irregulars, continuen al partit. Això ho diu tot.

Vostè creu doncs que Marín ho desconeix doncs però pren part pels presumptes corruptes?

Tot el que s’ha publicat sobre els converses entre ells fa molt evident que des del minut zero l’alcaldessa va fer costat als que havien comés les irregularitats i va participar d’una operació per aïllar-me i desprestigiar-me. Això últim encara ho intenten hores d’ara. I la primera mala pràctica davant un cas de corrupció és atacar l’alertador, tal com han advertit diversos organismes internacionals. I jo durant dos anys he patit uns atacs brutals.

La conversa de WhatsApp amb un implicat que obté la policia i publica 'El País' indica una certa presumpta connivència. O això defensa l’informe policial per l’emoticona del dit alçat de Marín a la informació sobre una acta falsificada per una subvenció.

Per a mi aquesta informació és el més greu de tot. És tan clar i tan evident que fa impossible que no s’assumeixin responsabilitats. És increïble que no dimiteixi. Allà queda claríssim que l’alcaldessa li dóna l’ok a un regidor que li comunica que ha falsificat un document. O l’alcaldessa ho desmenteix o han de dimitir tots dos. Hi ha tot tipus de converses d’aquesta mena de l’alcaldessa amb ells. És paradoxal que pràcticament no tingui cap missatge amb mi com a denunciant.

Doncs a banda d’ERC i alguna altra formació política no veig manifestacions a l’Hospitalet demanant la dimissió de l’alcaldessa.

Perquè en aquesta ciutat està tot tant silenciat que és molt difícil que es generi un moviment com el que hauria d’haver demanant la dimissió. Però l’alcaldessa comet un error polític gravíssim perquè ella és responsable de tot el que fan els seus regidors un cop ho descobreix. I no va fer res. Els implicats han plegat i ningú ha donat explicacions però l’alcaldessa ha de donar explicacions. Els ciutadans s’ho mereixen.

Aquest cas del Consell Esportiu és de presumpta corrupció personal, de partit o de què es tracta?

Una mica de tot. Enriquiment personal, xarxa clientelar de partit claríssima... de la vintena d’investigats quinze són militants del PSC que estaven en entitats, eren regidors, estaven a la direcció del Consell... Estem davant una xarxa que beneficiava entitats amigues amb desviació de fons amb l’objectiu de control de la base social de la ciutat. És que la llista d’irregularitats és inacabable. Què fa el Consell Esportiu de l’Hospitalet fent feines a Cornellà? La taca d’oli s’estén.

Parlem de falsedat documental. D’una caixa interna on es recull els moviments de diners en efectiu de centenars de pagaments sense justificar i d’esquenes al control de l’assemblea de l’entitat. Pagaments en negre amb frau al a Seguretat Social. Es paga una indemnització sense l’acord de la Comissió Directiva d’una persona que després és contractada per un altra banda pel mateix Ajuntament i aquí hi ha enriquiment personal. Tot això ho sap l’alcaldessa des del 3 de febrer del 2019.

Vol dir que es beneficiava entitats amb interès electoral?

Hi ha una obsessió des de fa molts anys de tenir un control ferri de les entitats. Mitjançant subvencions i amb molta confusió. Es barreja l’entitat, el partit, la institució, és a dir l’Ajuntament, i es crea un entramat d’intercanvi de favors. I jugant amb les misèries personals. És enriquiment personal cobrar 100 euros en negre? No, no estem parlant de milions d’euros. Però és comprar fidelitats d’algú que després estarà en una assemblea i votarà d’una forma determinada.

S’esperava la reacció al seu expartit o pensava que li farien costat quan va prendre la decisió de denunciar?

Jo soc molt prudent. I per això abans d’anar a veure a Núria Marín vaig voler estudiar be les proves, fer còpies i en general preservar una mica la informació. I sort que ho vaig fer. Però no m’esperava una reacció tan negativa de l’alcaldessa. M’ha decebut profundament. Cal pensar que jo com a regidor vaig informar de les irregularitats a la meva superiora. No es pot dir que no vaig ser lleial a l’alcaldessa. Però un cop veig que no reacciona correctament... Jo accepto el tema de fer l’auditoria perquè és una salvaguarda per a mi. Perquè sé que tota la informació anirà a un auditor i aquest vetllarà perquè no es destrueixin probes. I després que passen uns mesos vaig denunciar-ho i és així que la policia va poder fer una feina eficaç i amb discreció mitjançant l’auditor i ha facilitat que s’aclareixin els fets.

Què hauria d’haver fet l’alcaldessa segons vostè?

Si el procés s’hagués fet amb la col·laboració de l’alcaldessa i hagués apartat immediatament els implicats de les seves funcions hauria estat diferent. No calia fer una auditoria per descobrir tot això. Que hi ha actes falsificades no cal que ho digui un auditor. M’ho va dir ell mateix. Hi ha actes falsificades i ho veu qualsevol, que són documents públics falsificats per un tinent d’alcalde. Són fets molt greus. Si no fos veritat em podrien denunciar però ho puc dir amb total tranquil·litat.

Perquè ha acceptat presentar-se com alcaldable d’ERC com a independent a les pròximes eleccions municipals?

Em presento perquè crec que puc aportar, juntament amb un equip perquè això no va de personalismes, una alternativa real la Govern del a ciutat i poder tenir l’alcaldia. Si pot ser amb majoria absoluta millor i sinó sumant amb altres forces. Perquè ens estimem l’Hospitalet i el que li cal és un canvi.

Però perquè amb ERC?

Perquè fa un parell de mesos vam tenir unes converses en què vam arribar a un consens per construir un projecte que m’atrau moltíssim. Crec que muntar una plataforma a la ciutat de l’Hospitalet sense unes sigles al darrere és condemnar-la al fracàs. I Esquerra ha fet un exercici d’intel·ligència política i de gran generositat de ser capaços de renunciar a que el company que havia de ser cap de llista renunciï en favor d’una persona que no és militant del partit. Al meu anterior partit hauria estat impossible. I això Esquerra ho fa després d’uns anys molt durs de repressió. Que la gent d’Esquerra plantegi això perquè s’estimen aquesta ciutat com jo me l’estimo va fer que em convencessin ràpid. I celebro haver pres la decisió perquè veig que m’he trobat amb un gran equip, amb una organització que desprèn aire fresc front a un PSC que necessita que s’obrin les finestres. M’hi sento molt identificat.

Quin és l’objectiu que es plantegen?

Volem ser una proposta guanyadora que garanteixi el relleu al capdavant de l’Ajuntament perquè l’alternança política és imprescindible en democràcia. Volem ser un projecte de servei a la ciutadania de l’Hospitalet. I com diu l’Oriol Junqueras per representar una societat cal assemblar-s’hi tot el possible. Doncs, per representar l’Hospitalet ens hem d’assemblar tot el possible a l’Hospitalet. Espero contribuir-hi junt a molta altra gent.

Que ERC sigui un partit sense casos de corrupció en 90 anys d’història com recalca sempre Junqueras el va fer decidir per ells?

Sí clar. Cap partit pot estar blindat de la corrupció. Estan formats per persones i n’hi pot haver alguna que faci el que no toca. Però en el tema de la corrupció l’important per un partit és que quan es detecta es denunciï immediatament i es depurin responsabilitats. I no tapar-ho per por a la pèrdua d’imatge. Qui fa mal a la imatge d’un partit és qui comet les irregularitats, no qui les denuncia. Tapar la corrupció és el pitjor que pots fer pel be del partit. Esquerra sempre ha actuat correctament en aquesta qüestió, i a més és molt transparent i sense personalismes.

Però vostè ha militat 40 anys al PSC...

He tingut una llarga militància al PSC però ha estat poc comuna. He estat centrat sempre en temes educatius i he estat poc orgànic. Sempre m’ha agradat sortir-me del guió. Per a mi els partits polítics són uns instruments per a la participació ciutadana i no un modus vivendi de tota una vida ni eines al servei dels interessos personals dels qui s’eternitzen al poder. Jo la immensa majoria d’aquests anys no vaig viure de cap càrrec públic sinó de la meva professió. Amb un petit parèntesi quan vaig treballar de director general amb l’Ernest Maragall, quan ja tenia prop de 50 anys. I jo he militat des dels vint anys i escaig, però no per guanyar diners. Es bo que hi hagi gent que es dediqui a la política sense ser professional de la política i aquest és el meu cas.

I ara s’enfrontarà al partit de tota la seva vida. Com ho viu això? Perquè no es va quedar per canviar les coses des de dins?

A l’Hospitalet, el PSC per canviar necessita passar a l’oposició. Jo no puc estar en un partit i treballar per perdre les eleccions i anar a l’oposició. Però és el que li cal. Ara ho intentaré des d’Esquerra Republicana. Intentaré que el PSC perdi les eleccions pel bé del PSC, però no podia estar dins.

Ara es presentarà amb un partit independentista. Vostè ho és d’independentista?

En primer lloc cal dir que aquesta és una candidatura per unes eleccions municipals. Però de tota manera crec que la immensa majoria de ciutadans catalans, també a l’Hospitalet, està a favor del dret a decidir. De que la gent pugui anar a votar el futur de Catalunya. El conflicte polític entre Catalunya i l’Estat només es pot resoldre a les urnes on els catalans puguin decidir. Sempre hi he estat partidari, com ho va estar en el seu dia el mateix PSC. Per exemple en l’etapa de Pere Navarro com a primer secretari, encara que després es fes enrere.

Al PSC queda poc PSC i massa PSOE, i aquest no és el projecte en què jo vaig començar fa molts anys de la ma de l’agrupació quarta del barri del Centre de l’Hospitalet, que era la catalanista. I com a apassionat de l’ensenyament amb la Marta Mata com a referent. Per molt que la reivindiquin, d’això al PSC en queda molt poc.

Com va viure l’1 d’Octubre vostè al PSC?

Em vaig sentir impotent, davant la represàlia a un procés de participació ciutadana i d’exercici de democràcia. Com molts ciutadans de l’Hospitalet independentment del que votin. L’alcaldessa Marín va actuar bé quan va anar a aturar les càrregues policials a un col·legi de l’Hospitalet, a l’Institut Vilomara. I jo la vaig acompanyar com a regidor d’Educació. No sé si això és ser independentista però jo estic a favor del dret a decidir amb la majoria dels ciutadans. I espero que les negociacions de la generalitat amb el Govern espanyol es puguin reprendre i siguin fructíferes. Però el meu principal objectiu és que el màxim nombre de gent de l’Hospitalet se sentin còmodes amb una candidatura que el que vol és un canvi a la ciutat. Perquè el que sí que volem la immensa majoria de veïns i veïnes és la independència de les males pràctiques que hi ha a l’Hospitalet.

Es presenta amb ERC però com a independent. En el futur es veu militant al partit?

El meu futur ara només passa pel maig del 2023 que hi haurà eleccions municipals. El nostre objectiu, el de tot l’equip, és guanyar les eleccions. I en el futur ja veure’m.

Va parlar amb Oriol Junqueras per prendre la decisió de ser alcaldable d’ERC?

He parlat amb molta gent i sobretot amb la gent d’Esquerra del territori. I em sento molt acollit i amb un suport enorme. Sense el suport de les bases no tindria sentit. I evidentment també he parlat amb l’Oriol Junqueras.

El coneixia? Com va anar?

A mi l’Oriol Junqueras em sembla un dirigent històric d’aquest país. I això es nota quan parles amb ell. És un polític amb majúscules, molt clarivident i d’una enorme intel·ligència política. I d’una gran generositat com s’ha demostrat amb el sacrifici personal que ha fet. Ell i tota la resta. I aquí vull tenir paraules de record per dues ciutadanes de l’Hospitalet com Meritxell Borràs i l’Anna Simó que també han patit les conseqüències de defensar les seves idees amb una repressió desmesurada.

Com s’articularà la plataforma amb què es vol ampliar l’espai més enllà d’ERC?

Tindrà un grup impulsor que anirà definint com ha de ser la plataforma. Però bàsicament el seu objectiu ha de ser fer un programa de canvi de govern que es materialitzi en un manifest a partir d’un procés participatiu que obri Esquerra i en què la plataforma en serà l’instrument. Però no plantegem un canvi pel canvi, sinó que tenim propostes per l’Hospitalet.

Hem parlat molt del cas de corrupció però com a alcaldable com valora el mandat en altres àmbits?

És el mandat dels incompliments dels grans projectes promesos que conformaven el programa de govern. Però també s’han incomplert els petits.

Per exemple?

N’hi ha molts. El soterrament de la Gran Via. A Esquerra estem d’acord amb el soterrament però no tal i com es volia fer. En aquesta ciutat, sempre l’urbanisme ha estat esclau dels interessos dels especuladors immobiliaris. I el projecte anava més en aquesta clau que en la dels interessos dels ciutadans. L’alcaldessa està en una fase de en què no parla amb ningú, no negocia i d’una certa prepotència. I no va arribar a cap acord amb l’oposició quan un projecte d’aquesta magnitud s’ha de fer amb un gran consens. Com a conseqüència d’això el tema s’ha judicialitzat i hem perdut uns anys preciosos.

Quins altres?

Es va prometre a bombo i plateret per a les eleccions la construcció dels nous ascensors dels blocs de Bellvitge que paren entre plantes i cal pujar o baixar esgraons per entrar a casa. I no s’han fet sense donar explicacions. I és un projecte social de primer nivell. El mateix amb el pla d’ombres a les escoles ja promès a l’anterior mandat, el poliesportiu de Santa Eulàlia promès després d’un procés participatiu que a sobre ha generat malestar i confrontació al barri perquè està mal plantejat. A Santa Eulàlia també l’escola Paco Candel encara està per fer i a sobre tanquen una biblioteca.

I fora de Santa Eulàlia?

Podríem continuar amb el fiasco del Centre de Medicina Xinesa previst a l’edifici Godoi i Trias, el projecte de Districte Cultural que per molt que diguin és fum. Parlen de les empreses que hi ha però un Districte Cultural ha de ser una cosa que es visqui, que la gent pugui anar a gaudir-ne amb activitats culturals i no hi ha res. Bé sí, han enganyat a tothom i han construït habitatges tradicionals en un dels eixos, el dels artistes, al carrer Leonardo da Vinci. En comptes de cultura especulació immobiliària. El soterrament de les vies del tren, que no depèn de l’Ajuntament però es va fer campanya com si ja estigués tancat i no s’ha fet; la cornisa verda entre parcs i parcs tampoc, les cinc llars d’infants que va prometre... La llista de projectes promesos que no s’han fet és inacabable. No s’ha fet res. L’únic que destaca d’aquest mandat de Núria Marín és el fum. La gran excusa que posen és la Covid, i no és veritat. La Covid et pot retardar coses però no aquest nivell d’ineficàcia. La gestió del govern municipal ha estat nefasta i a sobre tacada per la corrupció.

Quin és el principal problema que veu a l’Hospitalet per resoldre?

L’Hospitalet és una ciutat amb moltes oportunitats que cal saber aprofitar però també amb molts problemes i molta pobresa. Nosaltres no deixarem a ningú pel camí. La pobresa és silenciosa i volem donar veu al silenci. Calen bones polítiques assistencials, menys burocràtiques, per ajudar i protegir la gent en plena crisi duríssima. Però sense paternalisme fent polítiques transformadores que evitin la cronificació de la pobresa i donin instruments a la gent per l’autosuficiència. I en això un dels grans reptes és l’educació.

Els problemes de convivència i inseguretat són també recurrents. Com els afrontaran?

Aquest és un altre repte fonamental. La Guàrdia Urbana fa una magnífica feina però es veu en el cos un cert malestar i desil·lusió. Els temes de personal cal gestionar-los amb rigor i l’únic carnet que s’ha de demanar per promocionar és el de la competència i el compromís amb la feina. La resta sobren.

Creu que la campanya electoral es pot enfangar amb retrets pel tema de la corrupció i tapi el debat sobre aquesta gestió que vostè considera nefasta?

El tema de la corrupció parla per ell mateix. Crec que n’hem de parlar perquè no és un tema menor i cal demanar responsabilitats. Nosaltres treballarem per un Ajuntament transparent, però també per un d’eficient. A bona part de l’equip de govern actual l’Hospitalet se’ls escapa de les mans, se’ls fa gran, i no el poden governar, per això el volen empetitir, per poder-lo controlar. Nosaltres tenim la Il·lusió i ens sentim preparats i amb idees per trencar amb aquesta realitat de paràlisi i desgast.

Però que els hi dirà als que sostenen que vostè tot això ho ha fet per ressentiment?

Que no em posin a mi de protagonista d’aquesta història. El denunciant no és qui ha de donar explicacions de perquè ha denunciat. L’important són els fets i ens hem de centrar en ells. I protegir a l’alertador de la corrupció com diu la Unió Europea. Aquestes acusacions i insinuacions forma part de la mala praxis del polític que no vol donar la cara i explicacions i intenta desprestigiar al denunciant. Punt, no he de dir res més sobre això. Però sí, m’han dit i em diuen de tot i inventar és molt fàcil.

I quina creu que serà la resolució judicial del cas? En el cas de Marín la fiscalia no sembla gaire inclinada a exigir responsabilitats. Pot quedar en no res?

En el tema de la Fiscalia jo reconec que no ho entenc. Per mi no és el ministeri fiscal sinó el misteri fiscal. Aquí em perdo. Jo veig uns informes policials que estan publicats als diaris que parlen d’una cosa i un fiscal que parla d’una altra. Però hem declaro neòfit en la matèria.. Ara en no res no crec que quedi perquè el mateix fiscal està demanant anys de presó per dos regidors. L’alcaldessa si queda exonerada, que ja veurem, potser farà una gran festa. Però ella també és responsable política del que acabi passant amb els dos regidors. I és inacceptable que això es deixi només en mans de la justícia. Cal també depuració de responsabilitat polítiques. Ara de moment han optat pel silenci un cop més i posar ciris a la Verge o a qui sigui.

La principal forma de depurar responsabilitats polítiques són les eleccions i el PSC té una forta majoria absoluta. Que suposaria si Marín repeteix resultats i continua a l’alcaldia?

Des del meu punt de vista això suposaria un greu perjudici per la ciutat. Crec que l’Hospitalet es mereix una regeneració. I és impossible que vingui de Núria Marín. Està desgastada políticament i sota sospita de la corrupció. En els temps actuals d’incertesa, crisi econòmica, els efectes de la guerra a Ucraïna, etc, vivim un canvi de paradigma en què les velles polítiques ja no donen respostes. En el passat eren més o menys encertades però en el present no ens serveixen. I Núria Marín representa les velles polítiques. No pot continuar a l’alcaldia. Si al final la ciutadania es fa immune a la corrupció és el pitjor que pot passar. Això és molt preocupant. No diré mai que el poble s’equivoca quan vota però aquest govern ha practicat sempre la desinformació de la gent en els temes municipals. I així pots obtenir bons resultats. Però estic segur que no passarà si hi ha una campanya en què hi hagi debats i les explicacions arribin a la gent per exemple a través dels mitjans de comunicació locals de forma plural.