Público
Público

Contingut patrocinat

La Generalitat revisa el Codi civil català per eliminar-ne les expressions masclistes

Els canvis en la normativa tindran efectes tant pedagògics com legals

Publicidad

La Generalitat revisa el Codi civil català per eliminar-ne les expressions masclistes - Photo by Annie Spratt on Unsplash

El Departament de Justícia de la Generalitat està fent una revisió exhaustiva dels sis llibres del Codi civil de Catalunya per identificar-ne totes les expressions sexistes i substituir-les per d’altres que acabin amb la invisibilitat de les dones. La feminització de l’articulat s’incorporarà al primer llibre, que inclourà “la igualtat i la no discriminació per raó de gènere” com una norma d’aplicació general en el conjunt de la legislació civil.

Els treballs de redacció de l’avantprojecte de llei per feminitzar el Codi civil van a càrrec de la Comissió de Codificació de Catalunya, integrada per professionals de reconegut prestigi de l’àmbit jurídic.

Malgrat que en els darrers anys ha evolucionat cap a un llenguatge més igualitari, el Codi civil català acusa l’androcentrisme que és endèmic en molts dels textos legals. Sense anar més lluny, segons la redacció actual del Codi civil de Catalunya, “s’entén que les denominacions en gènere masculí referides a persones inclouen dones i homes, llevat que del context se’n dedueixi el contrari”. Fa 17 anys, aquest principi general estava socialment acceptat però, ara, s’ha convertit en una expressió clarament discriminatòria.

Codi Civil de Catalunya

Reflex d’una societat heteropatriarcal

Les juristes han identificat els articles propis d’una visió heteropatriarcal, com la referència al “concebut”, que se substituirà per la “persona concebuda” o per una redacció alternativa com “es té la consideració de persona des de la concepció”. Altres articles obvien la dona en l’àmbit patrimonial, com si no actués en el mercat o no fos titular de relacions i drets. És el cas de la menció al “masover” o al “bon pagès”, que quedaran substituïts per “la bona pagesia” i “la masoveria”. 

En relació amb les decisions sobre el propi cos, la nova redacció també posarà de manifest que “correspon a la dona la decisió sobre la interrupció voluntària del seu embaràs en les condicions que determinen les lleis”.

Més fundacions i associacions amb paritat als òrgans de govern

En relació amb les fundacions, la redacció actual només es refereix als “patrons” i a la diligència  “d’un bon administrador”, que se substituirà per “persona bona administradora”.

D’altra banda, les associacions o fundacions amb participació majoritària de la Generalitat hauran de tenir una composició paritària en els òrgans de Govern, d’acord amb el principi d’igualtat entre dones i homes. La paritat també serà obligatòria per a les associacions o fundacions declarades d’utilitat pública. La paritat serà exigible, sempre que sigui compatible amb l’objecte social de les organitzacions.

Dona que porta el nadó a prop d’home - Photo by Julie Johnson on Unsplash

Reclamacions de paternitat

D’altra banda, en relació amb les reclamacions de paternitat, el Codi civil dedica un article a les “relacions sexuals de la mare amb altres homes” durant el període de concepció de la criatura, cas conegut com a exceptio plurium concubentium. La norma protegeix les dones davant de pares que, amb aquest pretext, vulguin defugir de la seva responsabilitat. És a dir, que la prova de relacions sexuals de la mare amb altres homes durant el període de concepció és insuficient per qüestionar la paternitat.

Sense alterar l’objectiu, se suprimiran frases com “les relacions sexuals de la mare amb un home diferent [...] durant el període legal de concepció” i se substituiran per una redacció que posarà èmfasi en les proves d’ADN per a determinar la relació de paternitat, deixant de banda l’evident irrellevància del nombre d’homes amb qui la mare hagi mantingut relacions sexuals. D’aquesta manera, la nova redacció subratllarà el dret al propi cos i a unes relacions sexuals lliures.

Estudi d’altres experiències internacionals

Per als supòsits que no es poden resoldre amb les fórmules anteriors, les expertes en dret civil encarregades de la revisió encara han d’analitzar i estudiar les millors propostes i estratègies per tal de superar les referències actuals, com desdoblar-les en femení i masculí o cercar altres possibles vies no discriminatòries. Durant aquest procés, tindran en compte les fórmules emprades en revisions en clau femenina d’altres textos legals internacionals. 

De la nova redacció se’n fa càrrec el tàndem d’expertes civilistes M. del Carmen Gete-Alonso i Elena Lauroba, que són les codirectores del grup de treball de Gènere de la Comissió de Codificació de Catalunya, del qual també en formen part les professores Cristina González Beilfuss, Món Tur Rancero, Judith Solé, Esther Farnós i Albert Ruda González.

La Comissió de Codificació de Catalunya

La Comissió de Codificació de Catalunya és un òrgan extern, expert i plural, encarregat de dissenyar, desenvolupar i revisar el dret civil propi de Catalunya. Totes les lleis que conformen el Codi civil de Catalunya han estat aprovades a partir de les propostes fetes per la Comissió de Codificació, que està formada per professionals de l’àmbit jurídic. La presidenta d’aquest òrgan col·legiat, i paritari des d’aquesta legislatura, és la consellera de Justícia, i el vicepresident és el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques.