Público
Público

La justícia estreny el setge sobre els policies que van carregar l'1-O, però els responsables polítics segueixen fugint d'estudi

Hi ha desenes de causes relacionades amb el Procés a diferents jutjats catalans o madrilenys. En la investigació del Jutjat 7 de Barcelona, sobre la violència policial a col·legis electorals de la ciutat, hi ha vuit comandaments identificats com a responsables d'haver donat les ordres de carregar, però els interrogatoris a figures com l'exnúmero dos d'Interior, José Antonio Nieto, amb prou feines han servit per aportar llum a la causa. No hi ha previstes noves declaracions d'investigats o testimonis fins al setembre, tot just uns dies abans que es compleixin dos anys del referèndum sobiranista.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Càrregues policials durant l'1-O. EFE

Els jutjats avancen, però els responsables polítics de l'operatiu policial, i per tant de les càrregues l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya, durant la jornada del referèndum sobiranista, tampoc estan disposats a abaixar el ritme. De fet, alguns dels vuit caps de nucli que van actuar l'1-O a Barcelona ja han declarat com a testimonis o imputats en algunes de les 27 causes que instrueix el Jutjat número 7 de Barcelona, amb una altra trentena d'agents.

No obstant això, més enllà de la responsabilitat d'actuacions concretes en cada un dels col·legis electorals, o dels cops propinats als concentrats per votar per cada un d'aquests policies, no hi ha més explicacions sobre qui i com va donar ordres d'actuar des de la part superior de la cadena de comandament, i fins i tot es nega que aquestes directrius existissin; es va actuar sobre la base d'un mandat judicial que van interpretar els comandaments operatius, i aquests van ser els que van prendre decisions, venen a dir els responsables polítics.

Fonts de diverses acusacions populars personades en les diferents peces que instrueix el Jutjat 7 expliquen a Públic que no hi ha agendats nous interrogatoris fins al setembre -quan compareixerà un agent que va actuar a l'Escola Víctor Català-, tot just uns dies abans que es compleixin dos anys de l'1 d'octubre.

Fins ara, el responsable polític directe d'aquestes actuacions, l'exsecretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i el coordinador de l'operatiu conjunt -integrat per Policia, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra-, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, s'han ratificat en les seves declaracions davant el Suprem, incidint en què els responsables de donar l'ordre d'actuar van ser els comandaments operatius sobre el terreny, i en què l'únic mandat que tenien era la resolució dictada pel Tribunal superior de Justícia de Catalunya per impedir el referèndum. El mateix que recollia en l'apartat de Fonaments de Dret que l'actuació policial havia de discórrer "sense afectar la normal convivència ciutadana".

Diferents acusacions incideixen que cal determinar qui van ser els responsables polítics: només s'ha identificat 8 comandaments que van donar ordres sobre el terreny i 30 agents

No obstant això, diferents acusacions incideixen que cal determinar qui van ser els responsables polítics d'orquestrar un complex operatiu en què van participar al voltant de 6.000 agents de Policia i la Guàrdia Civil, i no únicament dels agents que es van servir de les seves defenses o de pilotes de goma en la seva actuació. "Aquí és probable que no s'imputi només a policies", apunta una acusació, precisant que tenen previst apuntar més alt en la cadena de comandament.

Segons les fonts consultades, hi ha un total de 39 agents investigats pels fets en els col·legis electorals Ramon Llull; Pau Claris; Mediterrània, Prosperitat, Àgora, Escoles Pies Sant Antoni o Escola Infant Jesús i altres, tots ells a Barcelona.

Les unitats de Policia estaven estructurades en nuclis, al seu torn integrats per grups, si bé els caps de nucli -tots ells amb el rang d'inspector en cap- eren els màxims responsables de la seva activitat. Ells decidien quin material antiavalots usar, si s'utilitzaven o no pilotes de goma i altres tantes variables, com explica una de les acusacions, incidint en que sens dubte obeïen pautes seus superiors jeràrquics.

La denúncia per les càrregues, presentada el mateix dia 1 d'octubre per la Generalitat de Catalunya, va derivar en l'obertura de diligències prèvies, i posteriorment es van obrir cadascuna de les peces separades que avui segueixen vives, agrupades en el 7.

Amb tot, aquest és només un exemple més de les causes que integren el laberint judicial del Procés: s'ha parlat en particular del judici contra la cúpula del Govern (febrer-juny de 2019), celebrat al Tribunal Suprem, però l'Audiència Nacional o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també tenen un paper en aquest entramat judicial.

Nieto i Pérez dels Cobos mantenen posicions

Nieto va testificar davant el Jutjat juliol al juny; Pérez de los Cobos va fer-ho la setmana passada, i tots dos es van ratificar en el mantingut fins ara. I, a diferència dels màxims responsables del Govern espanyol per aquestes dates, inclosos el president, Mariano Rajoy, o el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, Nieto va dir assumir la seva responsabilitat sobre l'operatiu que va assegurar no haver orquestrat, i ha defensat fèrriament els agents. Anteriorment, sindicats policials van lloar la compareixença de Nieto davant el Suprem, mentre que la de Zoido va ser criticada fins i tot entre les files del PP, sempre fora de cambra.

De fet, l'exnúmero dos d'Interior va tornar a afirmar davant el Jutjat 7 -per videoconferència- que l'actuació policial va ser "exemplar", i tots dos van reiterar que no es va donar ordre concreta d'iniciar les actuacions, però tampoc d'aturar-les. L'última intervenció de la Policia Nacional a Barcelona, segons una de les parts en aquesta investigació, es va registrar al voltant de les 15.00 hores, si bé Pérez de los Cobos va insistir davant el jutjat barceloní, com havia fet davant el Suprem, en què les actuacions van seguir produint-se durant la tarda.

I, en línia amb el que s'exposa davant l'Alt Tribunal, les acusacions traslladen que el coronel de la Guàrdia Civil va tornar a carregar contra la seva nèmesi particular, el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluis Trapero -que serà jutjat per l'Audiència Nacional a partir de gener de 2020-, però també contra els policies catalans. Tot i la petició de les defenses, el tribunal que ha de dictar sentència sobre el Procés no va permetre un cara a cara entre el coordinador de l'operatiu i de Ferran López, excomissari en cap dels Mossos, donada la magnitud de les contradiccions entre les seves respectives versions del que va passar en aquella jornada.

Davant la Sala Penal del Suprem, de los Cobos, que va insistir que la seva única tasca era "coordinar" -i no dirigir-, va sostenir que no hi va haver "enfrontaments amb ciutadans en cap cas", tot i les imatges de les càrregues ; que els agents van fer "un ús exquisit de la proporcionalitat", i que l'actuació dels Mossos perseguia dificultar la feina de Policia i Guàrdia Civil, en lloc d'impedir el referèndum.

En el judici a la cúpula del Procés, el Ministeri Públic va arribar a imputar al Govern la responsabilitat per les lesions de tots els ferits registrats en aquesta jornada. Van ser 1.093, dels quals prop de 1.000 eren civils. La sentència del Suprem està prevista per a l'octubre i, vist el ritme de la resta de procediments, es fa difícil pensar que l'hora d'ara hagi estat possible identificar els responsables polítics de les càrregues.