Público
Público

L'augment de sol·licituds de permisos de residència i treball per a estrangers satura les administracions

Dels més de 34.000 expedients presentats el 2023, encara n'hi ha 5.500 per tramitar. En alguns casos, la burocràcia es pot allargar més de 7 mesos

Oficina del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) al carrer Sepúlveda, a Barcelona
Oficina del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) al carrer Sepúlveda, a Barcelona. Departament d’Empresa i Treball

L'augment de sol·licituds de permisos de treball i de residència per a estrangers satura les administracions: dels 34.674 expedients presentats el 2023, 5.500 encara estan pendents de tramitar per part de la Generalitat, de l'Estat o de totes dues administracions. Dels més de 29.000 que s'han resolt, 4.500 s'han tramitat fora de termini, arribant a superar els 7 mesos d'espera, més del doble del límit legal. 

El temps de resolució canvia en funció del tràmit: quan es tracta d'autoritzacions inicials d'assalariats el procés es pot allargar fins a 226 dies, mentre que quan es tracta de modificacions dels estrangers residents, el número disminueix fins a 75 dies. En un context marcat per un increment del 82% de sol·licituds en el 2023, el departament d'Empresa i Treball prioritza les resolucions de les modificacions que demanen treballadors que ja viuen a Catalunya perquè tenen una tramitació "menys complexa". Són la majoria dels expedients i poden implicar "greus perjudicis", com ara perdre una feina o el tancament del compte bancari.

D'acord amb la informació proporcionada per la conselleria, la impossibilitat d'accedir a la plataforma informàtica estatal de gestió d'expedients d'estrangeria provoca que els tècnics del Departament destinin "grans quantitats de temps només a transcriure les dades dels expedients" a mà, una "tasca administrativa totalment ineficient". El Govern assegura que si tinguessin accés a Mercurio, els tràmits que tarden 75 dies es podrien resoldre entre 5 i 10 jornades i les autoritzacions iniciars passarien de 220 dies a una forquilla entre 10 i 20 dies.

Entitats denuncien "retards crònics" 

Les organitzacions que assisteixen els estrangers en la regularització adverteixen que "els retards són crònics" i es repeteixen a tots els nivells de l'administració de manera "periòdica". El president de la Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya, Javier Bonomi, diu: "Quan parlem d'immigrants parlem de tràmits quan són persones i famílies. Que una persona no pugui reunificar la seva família per una demora és inhumà. És necessari que la normalitat amb què renovem un DNI s'apliqui a les persones immigrants".

Les entitats que denuncien aquesta situació asseguren que no hi ha prou personal ni eines informàtiques. Segons dades oficials, els tràmits que més tarden són expedients per poder contractar algú al país d'origen. Si la gestió s'allarga massa pot implicar la pèrdua d'oportunitat professional i Bonomi, per la seva part, assegura que "és molt difícil aconseguir una oferta d'una empresa, que no pot esperar, necessita el treballador ja. L'administració ha d'anar de la mà de les ofertes laborals si no el sistema no funciona ni per uns ni per altres i tots perdem".

Les competències en immigració

Aquesta qüestió es va posar sobre la taula el passat mes de gener, quan el PSOE i Junts van pactar "delegar" aquestes competències a la Generalitat a canvi que Junts permetés l'aprovació de dos decrets del govern espanyol. L'acord no es va acabar de definir del tot, però Sánchez va afirmar que en cap cas se cedirien les facultats en control fronterer, asil i lluita contra la immigració il·legal.

Mentre no s'acabi de concretar, Catalunya té responsabilitats en l'acolliment i la integració social i econòmica del migrants al país. Així mateix, l'administració catalana també té la competència executiva d'autorització de treball als estrangers que treballen a Catalunya, que es fa de forma coordinada amb l'Estat perquè és qui controla l'entrada i la residència de persones.

Sobre aquests debats, les organitzacions que estan en contacte amb estrangers asseguren que "cada cop que es parla de la modificació del marc legal genera preocupació i esperança". "La llei d'estrangeria travessa tota la vida quotidiana d'aquestes persones. Fins i tot tenint papers, els tràmits també t'estan condicionant a l'hora de fer un contracte de treball, d'accedir a un lloguer, de fer un tràmit a la Seguretat Social. El marc d'estrangeria condiciona i és una preocupació molt important dels col·lectius de persones estrangeres que estan a casa nostra", ha indicat el director del Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE), Carles Bertran.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?