Público
Público
emergència climàtica

El mediterrani català, un zoom a l’emergència climàtica

La comunitat científica alerta que la conca del Mediterrani patirà els efectes del canvi climàtic a més velocitat que la resta del món. Repassem alguns dels impactes que es viuran a Catalunya en els pròxims anys.

Imatge d'arxiu de les destrosses del temporal Glòria al passeig marítim de l’Arenal, a l’Ampolla.
Imatge d'arxiu de les destrosses del temporal Glòria al passeig marítim de l’Arenal, a l’Ampolla. Jordi Marsal / ACN

L'stand by pandèmic ha esborronat l’intens debat que el 2019 es va generar entorn l’emergència climàtica, l’any de la Cimera del Clima a Madrid (COP 25) o les mobilitzacions de Fridays for Future amb especial protagonisme dels joves. La comunitat científica alerta que les regions mediterrànies patiran un zoom d’aquest fenomen amb un escalfament de la temperatura un 20% més ràpid que la mitjana global, com va recollir el darrer informe del MedECC, un grup d'experts sobre canvi climàtic de tot el Mediterrani.

La ciència clama per la prevenció, però en alguns casos ja només queda l’adaptació a fenòmens relacionats amb la desaparició de la biodiversitat, però també de l’arribada de malalties tropicals o l’agreujament del perill per a les persones que pateixin pobresa energètica. Repassem amb algunes expertes quins són els riscos de la nostra vora del Mediterrani i com es podrien encarar.

L’aigua, un recurs escàs

Els temporals extrems com el Glòria no permeten recol·lectar l’aigua pluvial

Si han deixat una cosa clara els temporals Filomena i Glòria és que els esdeveniments climàtics extrems han arribat per quedar-se. Les pluges torrencials extremes generen un problema pel que fa a la recollida de l’aigua pluvial: "Quan cau tot de cop no es pot aprofitar l’aigua", explica Maria del Carmen Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera de la Universitat de Barcelona. L’experta exposa que aquest tipus de pluges cauen majoritàriament a la costa, per sota dels embassaments. La causa rau en l’escalfament també de la superfície del mar: "Les altes temperatures generen més vapor d’aigua i, quan ve la pluja, la quantitat per precipitar és molt més gran", explica.

La combinació d’aquestes pluges torrencials amb l’augment del nivell del mar posa en perill ecosistemes com el Delta de l’Ebre i la seva agricultura, com ja s’està veient amb la destrucció de la Barra del Trabucador: "En temporal, si el nivell del mar és més alt, l’onada també serà més alta". De fet, tots els camps propers a la costa es podrien veure afectats per la salinització dels pous soterranis. L’experta destaca les solucions basades en la natura, com pot ser aixecar l’asfalt de les ciutats per posar-hi vegetació i que s’hi filtri l’aigua o potenciant i protegint els aiguamolls: "Són el millor recurs per recollir l’aigua per inundació i per la biodiversitat d’aigües dolces". En són exemples de vital importància els aiguamolls de l’Empordà o el de Les Llobateres, al riu Tordera.

Boscos densos i estressats

La pujada de les temperatures també evaporarà aigua dels canals agrícoles, desgelarà les muntanyes i reduirà el cabal dels rius per l’estrès hídric que també patiran els boscos catalans, que a causa de l’abandonament dels camps durant la segona meitat del segle XX han ocupat un 60% del territori: "Les arrels agafen molta aigua per viure", explica Llasat. La sequera ja és un problema per la massa forestal que ha crescut sense aturador: "Hem de reactivar la gestió forestal orientada a millor la salut dels boscos", apunta l’ecòloga Alejandra Moran, investigadora postdoctoral del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) – Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Però aquesta gestió no sempre és fàcil, ja que a Catalunya la majoria de la superfície forestal s'ubica en finques privades.

Llassat apunta que per fer una bona gestió dels boscos es necessita recuperar els ramats del Pirineu que els netegen, una pràctica que els mateixos Bombers de la Generalitat estan impulsant per evitar que s’acumuli combustible: "Hem de menjar carn del Pirineu en comptes de comprar-ne dels grans ramats del Brasil, que desforesten l’Amazones". Per contra, el consum de carn també és molt criticat per la seva petjada ecològica, i en especial, pel gran consum d’aigua, quelcom que es veu a les terres de Ponent, una situació que es dona en la ramaderia intensiva: "Gran part del mercat de farratge de Lleida és per vendre’l a l’Aràbia Saudita, a la gran indústria ramadera d’animals estabulats", apunta l'experta.

Moran, també membre del Biodiversity and Landscape Lab -amb seu a Solsona-, assenyala que l’abandonament de les muntanyes per fer zones d’agricultura intensiva també està tenint un impacte important per tot un seguit d’espècies animals: "Està desapareixent la vegetació de les fites dels camps, que és la casa dels pol·linitzadors o dels rosegadors". També juguen en contra del manteniment dels ecosistemes la destrucció de connectors naturals, sobretot en zones molt edificades, com denuncien organitzacions com SOS Baix Llobregat. En el cas de la costa, Moran recorda que un 40% de la platja de l’Estat està edificada, com denuncia SOS Costa Brava al litoral empordanès: "Amb la pujada de mar, aquestes construccions estaran sota risc d’inundació", apunta l’ecòloga.

Per altra banda, l’experta assenyala que el gran potencial per desenvolupar energies renovables no ha de passar per la destrucció ecològica que poden provocar les grans infraestructures, una mirada global que pocs cops tenen les grans empreses explotadores. En aquesta línia, entitats com el GEPEC fa temps que posa el crit al cel per la implantació de camps eòlics al Camp de Tarragona. "No es poden assignar instal·lacions a milers d’hectàrees sense tenir en compte l’efecte acumulat", creu Moran.

Alerta epidemiològica sostinguda

Cristina Linares: “Cal que mantinguem una emergència epidemiològica sostinguda en el temps”

Tot plegat també tindrà un efecte en la salut de la gent, tal com ha estudiat la doctora en Medicina Preventiva i Salut Pública Cristina Linares: "Cal que mantinguem una emergència epidemiològica sostinguda en el temps davant dels riscos ambientals", explica. Un d’aquests riscos és l’evident impacte que tindrà la pujada de temperatures: "La calor agreuja malalties circulatòries, respiratòries, cops de calor per a la gent que treballa al carrer, o malalties mentals, sobretot en la gent gran. Està demostrat que accentua els brots de l’Alzheimer i la demència o del Parkinson", relata.

Però que hi hagi onades de calor no vol dir que no n’hi hagi de fred, avisa l’experta: "De fet, seran més fortes, com el temporal Filomena. I afecten grups com els infants, amb malalties de tipus viral, com la Covid-19, o bronquiolitis". Linares assenyala que, en aquestes condicions, la pobresa energètica generarà encara més problemes de salut a qui la pateixi, i apunta al biaix de gènere: "Afecta sobretot mares solteres i està molt relacionada amb la depressió i el suïcidi". El que vindrà més de nou, potser, serà l’arribada de malalties tropicals amb noves espècies de mosquits que habitaran el mediterrani: "Hi haurà més rang de mosquits transmissors de malalties com la Chikungunya, la Malària o la Febre del Nil". Aquesta última ja va causar morts a Andalusia l’estiu passat.

Socioeconòmic i polític

L’emergència climàtica, a més, també tindrà una conseqüència econòmica i social, segons destaca Antonietta Elia, professora de Dret Internacional i Drets Humans: "La degradació de la costa dificultarà seguir amb molts cultius al nord d’Àfrica i es farà molt difícil per molta gent seguir amb la seva vida". L’informe del MedECC pronostica un creixement de les migracions climàtiques a la conca del Mediterrani a causa dels canvis als quals es veuran forçats algunes activitats econòmiques fonamentals per la subsistència de molta gent, també a Catalunya, com l’agricultura o el turisme, però també pels conflictes que se’n podrien derivar: "L’escassetat d’aigua o energia generarà conflictes i farà créixer les desigualtats socials". Aquestes tensions no faran res més que accentuar les injustícies socials que ja es donen a tota la riba del Mediterrani: "Es tracta de veure el fenomen del canvi climàtic no només com un fenomen científic, també com un fenomen que canviarà les nostres condicions de vida".

L'impacte de la contaminació atmosfèrica

La contaminació de l’aire afectarà en especial la població dels grans nuclis urbans, que concentren el trànsit: "S’han de treure els cotxes de les ciutats", sentencia la doctora Cristina Linares. Afirma que respirar els fums dels vehicles està directament relacionat amb càncers de pulmó, de mama, de laringe, de tracte digestiu superior i de bufeta: "Tots són òrgans depuradors". A més, també està relacionada amb els parts prematurs i el baix pes del nadó en néixer: "Els contaminants que respira se’n van directament a la placenta carregats de metalls pesats que arriben al fetus i competeixen amb ell pels nutrients".