Público
Público
COSTA BRAVA

Urbanisme redueix els sectors de la Costa Brava que queden verges però continua impedint fer-hi 15.000 habitatges

La comissió territorial d'Urbanisme de Girona aprova provisionalment el PDU, que recull en un 97% els objectius fixats al pla aprovat inicialment, després d'atendre els informes i les desenes d'al·legacions presentades. Blinda la cala d'Aiguafreda a Begur, Cala Morisca a Tossa de Mar o Cap Ras, a Llançà. La plataforma SOS Aiguafreda ho celebra però lamenta que el PDU segueixi sent "insuficient".

Un dels molts exemples d'urbanisme salvatge a la Costa Brava. SOS Costa Brava
Un dels molts exemples d'urbanisme salvatge a la Costa Brava. SOS Costa Brava.

públic / acn

La comissió territorial d'Urbanisme de Girona ha aprovat provisionalment aquest dijous el Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles de la Costa Brava, que redueix els sectors que quedaran verges al litoral (de 91 a 84) respecte el projecte presentat inicialment, però continua impedint la construcció de gairebé 15.000 habitatges. El document desclassifica 907 hectàrees, és a dir, que deixen de ser urbanitzables i tornen a la xarxa d’espais oberts. Això impedeix directament la construcció d'11.000 habitatges. Tot i així, suposa set sectors menys dels previstos al pla aprovat inicialment perquè la majoria deriven de la tramitació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Blanes, que s'ha aprovat aquest dijous.

El document desclassifica 907 hectàrees davant les 981 del projecte presentat inicialment

D'altra banda, s'incrementen els àmbits on es fan modificacions de superfície, edificabilitat o densitat passant dels 50 inicials als 56. Això implica que dels 6.830 habitatges potencials se n'eviti la construcció de gairebé 4.000. Entre ells, hi ha Sa Guarda, a Cadaqués. El document inicial preveia una reducció del 25% del sector, que ara s'eleva fins al 50%.

El mes de desembre de l'any passat Urbanisme va donar llum verda a l'aprovació inicial del PDU del litoral de Girona. A principis de gener i per guanyar temps, es va implementar una primera moratòria que aturava l'atorgament de noves llicències per construir a primera línia de mar a la Costa Brava i, un mes més tard, la comissió n'aprovava una segona que ampliava la prohibició a segona línia de mar.

El març, la plataforma SOS Costa Brava, que engloba una trentena d'entitats ecologistes, reclamava a la Generalitat que impedís la construcció de 20.000 habitatges més dels 15.037 que ja impedia el PDU, i que ara se situen en 14.852. Segons ha explicat el secretari d'Agenda Urbana, Agustí Serra, això es deu, sobretot, a la tramitació del POUM de Blanes i alguns "ajustaments".

97% dels objectius

Aquest dijous, la comissió territorial ha aprovat provisionalment el document que recull en un 97% els objectius fixats al pla aprovat inicialment, després d'atendre els informes i les desenes d'al·legacions presentades. En concret, el pla ha rebut 21 informes d'organismes, 26 escrits dels ajuntaments i 285 escrits d'al·legacions de particulars i d'entitats però Serra ha remarcat que, de moment, no han rebut cap demanda.

En concret, el pla ha revisat 201 sòls (166 sectors de sòl urbanitzable i 35 àmbits de sòl urbà) on es podria construir ubicats en els disset municipis de la Costa Brava que no tenen el planejament adaptat al contingut del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. Es tracta de Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes. Aquests municipis compten amb 351 sectors amb un potencial d'aproximadament 31.000 habitatges. Amb la revisió dels 201 sectors, s'ha reduït el potencial a pràcticament la meitat.

En els sectors desclassificats on hi ha habitatges preexistents s'ha establert que el planejament municipal pugui regular-los com correspongui. Entre les que queden definitivament esborrades del mapa, hi ha Aiguafreda a Begur, la Cala Morisca a Tossa de Mar o Cap Ras, a Llançà.

La plataforma SOS Aiguafreda - Salvem Begur celebra l'exclusió de les dues cales que defensen però lamenten que el PDU segueix sent "insuficient"

La plataforma SOS Aiguafreda – Salvem Begur, una de les entitats que forma part de SOS Costa Brava, ha celebrat que s'hagi exclòs la cala d'Aiguafreda i part de Montcal de la zona urbanitzable, però ha explicat que continua considerant "insuficient" el PDU. "Es confirma que aquest tram de costa està salvat. Això suposa una victòria per la plataforma, constituïda precisament amb l'objectiu de salvar aquestes 70 hectàrees del bosc litoral de l'especulació urbanística", han informat en un comunicat.

L'entitat lamenta que s'hagin mantingut algunes urbanitzacions "polèmiques", com la Pedrera de s’Antiga i Sa Riera Living. Expliquen, a més, que el PDU menciona que es mantenen cinc urbanitzacions, quan segons la plataforma Salvem Begur el Departament de Territori "s'ha oblidat" de mencionar-ne 17 més. Per aquests motius, la plataforma afirma que "el model territorial proposat segueix sent clarament insostenible" i insten el consistori a treballar "en l'única via possible: el decreixement del potencial urbanístic de Begur".

El Departament exposa que no s'han pogut incloure dins la moratòria ni dins el pla aquelles urbanitzacions que ja comptaven amb els permisos per tirar endavant i que, per tant, estaven en un punt més avançat. Així, no pot actuar en casos com el de la pedrera de s'Antiga a Begur, que ja està en marxa.

Un pla pioner

El secretari d'Agenda Urbana, Agustí Serra, ha remarcat que es tracta d'un pla "pioner" a l'Estat espanyol i que no busca frenar l'activitat econòmica sinó "estimular-la" per "tenir un territori més atractiu". Ha recordat també que el pla respon a una voluntat "política" de mantenir la protecció ambiental i paisatgística del territori. En aquest sentit, ha recordat que hi havia molts planejaments amb creixements "molt expansius", amb forts impactes paisatgístics i amb evidents efectes en relació al canvi climàtic.

Un cop aprovat provisionalment, el PDU haurà de rebre un segon informe de Costes i l'informe favorable de la Comissió de Territori, que previsiblement es reunirà el mes de desembre. Amb aquest darrer vistiplau, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, podrà signar l’aprovació definitiva i el Pla es publicarà al DOGC i entrarà en vigor al dia següent de la publicació.