La taula de diàleg arrenca, i ara què? Comença la cursa d'obstacles

La taula de diàleg, negociació i acord -que és com està estipulada en l'acord establert per a crear aquest ens entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol- ha donat el seu primer pas en aquesta nova etapa. Els inicis es van produir en la legislatura passada amb Quim Torra de Junts a la presidència de la Generalitat però l'anunci d'eleccions catalanes que es van frustrar per la pandèmia van obligar a guardar la iniciativa en un calaix. Ara, amb un republicà, Pere Aragonès, a la presidència de la Generalitat es reinicien els treballs partint pràcticament de zero, com va subratllar el mateix president després de la reunió. ERC concep la taula com una aposta estratègica i Junts ha provocat un terratrèmol polític amb la seva absència a la delegació de la Generalitat. Però no és aquest l'únic obstacle que haurà de vèncer el procés de diàleg en un camí sembrat de mines. De moment, la presència -no garantida fins dilluns- del president de Govern espanyol, Pedro Sánchez, al Palau de la Generalitat, liderant la seva delegació, i amb una reunió de dues hores amb Aragonès, representa un abans i un després en el conflicte, encara que no se sàpiga com acabarà.

La taula de diàleg va per llarg, amb dos anys de marge

La taula de diàleg ha arrencat en aquesta nova etapa no sense dificultats. Especialment pel desencontre generat entre els dos socis de Govern, ERC i Junts, i una divisió clara en l'independentisme pel que fa a la validesa d'aquesta iniciativa abanderada per Esquerra per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol. Tot i amb això, tant fonts dels republicans com dels socialistes subratllen la importància que finalment s'hagi pogut celebrar aquesta primera reunió. Des d'Esquerra es considera ja un èxit el sol fet d'haver aconseguit fer seure al Govern espanyol al màxim nivell en una taula que consideren de negociació, així com el reconeixement del conflicte polític. Per als socialistes es considera un pas important en el que denominen "la normalització política" a Catalunya.

Totes les fonts consultades reconeixen que aquesta primera reunió tenia més de missatge que de contingut, tot i que des d'ERC es posa l'accent en la importància d'haver encarrilat una sistematització dels treballs de la taula. Amb tot, a ningú se li escapa que la taula de diàleg enceta aquest dimecres una nova etapa però que els treballs van per llarg. Ho ha dit el president de Govern espanyol, Pedro Sánchez: "Aquesta crisi no s'ha generat ahir ni es resoldrà demà. S'ha gestat durant l'última dècada i trigarem anys a resoldre-la". I resulta lògica l'afirmació de treballar "sense presses però sense pausa i sense terminis". A Esquerra coincideixen que la negociació serà complexa però afirmen que "caldrà molt d'esforç però sobretot voluntat política". També els republicans coincideixen en no fixar-se terminis curts: "els terminis han estat un llast per al procés independentista", asseguren. Però els republicans també estaran atents a les dilacions innecessàries i exigiran concrecions. Cal tenir en compte que la política catalana és trepidant i Pere Aragonès haurà de fer front en dos anys a una qüestió de confiança al Parlament fruit del pacte d'investidura amb la CUP. Ningú descarta -i algunes fonts ben informades les donen per fet en 2023- que no es convoquin noves eleccions a mig mandat, fet que condicionarien totalment el futur de la taula de diàleg segons els resultats dels comicis.

La dificultat d'entesa al voltant dels continguts

Les posicions estan clares però molt allunyades pel que fa als continguts. El Govern de la Generalitat ha posat sobre la taula l'exigència d'un referèndum d'autodeterminació acordat i una llei d'amnistia. El Govern espanyol una versió ampliada de l'anomenada Agenda per al Retrobament amb 44 punts basats en inversions i aspectes competencials. L'Executiu de Pedro Sánchez rebutja totalment la possibilitat d'un acord que inclogui l'autodeterminació i fins i tot els socis de Podem han aparcat aquesta històrica reivindicació. I al Palau de la Generalitat són conscients de la dificultat per aconseguir aquest objectiu que defensen com l'únic possible per evitar un nou enquistament del conflicte. Fonts pròximes a Aragonès asseguren que la part catalana no renunciarà a aquesta pretensió però tampoc s'aixecarà de la taula en cap cas.

Per la seva banda, els socialistes expressen la voluntat de negociar decididament en altres matèries que van des de les infraestructures fonamentals a serveis socials passant pel finançament. Fonts del PSC asseguren que la pretensió és tancar acords en aquestes matèries deixant el difícil debat de l'autodeterminació i l'amnistia per al final. Segurament amb la idea que aquests acords forcin al Govern a aparcar la reivindicació de màxims. La delegació de la Generalitat es mostrarà oberta a arribar a tot tipus d'acords beneficiosos per a la ciutadania de Catalunya, però alguns dels seus membres recorden que el marc per a aquesta negociació correspon a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que ja es va començar a reunir a l'agost.

Debat a Junts sobre l'absència a la taula

La primera reunió de la nova taula de diàleg ha estat marcada per una fotografia incompleta en què no apareixia cap conseller de Junts. La maniobra de presentar una delegació amb dirigents que no pertanyen a l'Executiu català -amb els expressos Jordi Sànchez i Jordi Turull al capdavant- ha tensionat enormement les relacions amb els socis d'ERC. Però també ha generat un debat intern a Junts sobre fins on ha d'arribar la pugna un cop superat l'impacte mediàtic d'aquests dies. Els membres de Junts al Govern han mostrat un perfil baix en aquesta maniobra que ha liderat el secretari general del partit, Jordi Sánchez. Una estratègia de desgast contra la taula de diàleg -i per tant contra una aposta estratègica d'ERC- que té el beneplàcit del líder del partit, Carles Puigdemont. I que algunes fonts atribueixen també a les pretensions de Jordi Turull de recuperar espai i protagonisme polític. L'exprés polític té ambicions respecte a la direcció de Junts i suports importants en les bases del partit. Però algunes veus de Junts alerten que un cop la taula de diàleg aterri a la negociació, amb temes concrets i es vagin produint reunions, l'absència permanent els pot deixar descol·locats i fora de focus. Pel que no es descarta que en futures reunions es puguin incorporar membres de Junts. En qualsevol cas haurà de ser amb membres de la Generalitat després del cop d'autoritat del president Aragonès descartant qualsevol membre que no ho fos. Una fermesa que ha donat a el líder republicà un plus d'autoritat. Per la seva banda, el vicepresident Jordi Puigneró ha advertit aquest mateix dimecres que "si algú pensa que el conflicte entre Catalunya i Espanya es pot resoldre sense Junts, va mal encaminat".

La taula deixa turbulències al Govern

Les tensions generades entre ERC i Junts arran de la discussió sobre la participació a la taula de diàleg no provocaran una crisi de govern. Així ho asseguren les fonts dels dos partits. Però els dirigents d'ERC es mostren profundament molestos en privat. Alguns consideren que si Junts continua la pressió contra els republicans pot fer inviable el Govern de coalició. A curt termini el control de danys que es fa d'aquesta última topada permet mantenir l'estabilitat interna al Consell Executiu. Però no han faltat dirigents que en privat proclamen la necessitat de trencar amb els juntistes. Aragonès descarta l'expulsió dels consellers de Junts malgrat considerar "deslleial" l'actuació del partit. Tot i que això permetria a Esquerra governar en solitari o amb En Comú Podem, quedarien supeditats a una nova majoria parlamentària alternativa a la independentista amb Comuns i PSC. Una aliança amb els socialistes que de moment al partit d'Oriol Junqueras rebutgen totalment. Però diverses fonts republicanes sí alerten que l'estratègia de desgast i confrontació de Junts posa en perill la reedició de futures aliances al Govern. En qualsevol cas, l'estratègia de Junts de confrontació retòrica contra el Govern de Pedro Sánchez, i les tensions amb ERC, condicionaran també l'evolució de la taula de diàleg.

Els tribunals també s'asseuen a la taula

La lluita contra la repressió -en paraules dels independentistes- o la desjudicialització de la política -en boca de la part de el Govern espanyol que representa Unides Podem- és un dels temes que es vulgui o no es discutiran a la taula de diàleg. Perquè les actuacions judicials contra l'independentisme segueixen impactant a la política catalana amb duresa. Amb la qual cosa cadascun dels nombrosos casos judicials pendents pot tenir un impacte en la taula de diàleg. Com a paradigma només cal veure que uns dels consellers que avui s'asseien a taula, el republicà Roger Torrent, declarava hores abans de la reunió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acusat per desobediència al Tribunal Constitucional per permetre en la seva etapa com a president del Parlament debats sobre l'autodeterminació i sobre la monarquia. Torrent està imputat al costat dels membres independentistes de la seva mesa del Parlament. I es podria donar el cas que l'ara conseller d'Empresa i Treball pugui estar inhabilitat per a la segona reunió de la taula.

De moment Esquerra es mantenen ferms amb l'aposta pel diàleg malgrat tot. Segons la portaveu del partit, Marta Vilalta: "Aquesta persecució per part de l'Estat evidència més que mai que el camí mai podran ser els tribunals, que el camí per resoldre el conflicte polític ha de passar i passarà sempre per la paraula, pel diàleg , per la negociació, per tornar al terreny polític allò que mai havia d'haver passat al terreny dels tribunals". Però fonts republicanes no amaguen la preocupació pel desgast que suposen les actuacions dels tribunals de cara a defensar el procés dialogat si no es donen resultats palpables en la resolució del conflicte. Ja que impacta sobre les pròpies bases de l'independentisme -judicis com els que imputen càrrecs de terrorisme a membres dels CDR o desenes de manifestants enjudiciats per protestes- i són una de les justificacions per desacreditar la taula de diàleg per part de Junts o la CUP .

L'Acord Nacional per l'Autodeterminació i l 'Amnistia

Paral·lelament a la marxa de la taula de diàleg, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, manté el seu compromís de posar en marxa l'anomenat Acord Nacional per l'Autodeterminació i l 'Amnistia. Un nou ens que pretén aglutinar el conjunt de l'independentisme però també sectors com els Comuns, amb la participació de partits polítics i entitats, per generar un moviment de pressió en l'exigència d'un referèndum d'autodeterminació acordat. Un dels primers fitxatges de la presidència de la Generalitat per liderar aquest projecte és el carismàtic exdiputat de la CUP David Fernàndez. Caldrà esperar a veure el ressò que troba en l'univers independentista i la resposta dels Comuns. Però d'agafar un gruix important es podria generar un moviment popular important que pressionaria directament davant el Govern espanyol però també podria tenir repercussió en l'esfera internacional. En qualsevol cas el desenvolupament d'aquesta plataforma també tindrà el seu impacte sobre la taula de diàleg.

Sense oblidar altres fòrums com els que exigeix el PSC, una taula de diàleg entre els partits catalans però que de moment Aragonès descarta. Des de la presidència de la Generalitat es vol primer consolidar la imatge que les converses són bilaterals entre Catalunya i Espanya, és a dir entre els dos governs. I evitar l'argumentació dels socialistes que estem davant d'un conflicte intern entre catalans.

Aeroport, pressupostos i les coses de menjar

El president de Govern espanyol ha deixat clara l'estratègia de el Govern espanyol respecte a la resolució del conflicte a Catalunya. Per Pedro Sánchez és hora de centrar-se en les qüestions que popularment s'anomenen "les coses de menjar", i per tant arribar a acords en tres àmbits estratègics: el combat contra la pandèmia, la lluita contra la crisi econòmica i la recuperació econòmica a partir de la gestió dels fons europeus per a la reconstrucció. La primera carta que ha jugat en aquest sentit de moment ha acabat en fiasco després del desacord sobre la inversió per a l'ampliació de l'aeroport del Prat-Barcelona. Des de la presidència de la Generalitat es desmarquen aquests temes de la negociació sobre el conflicte polític. Però fonts d'Esquerra no amaguen que arribar a acords importants seria beneficiós per a l'actual Govern donada la situació de crisi econòmica que pateix Catalunya, i a més serien un bon greixatge de la relació entre els dos governs també de cara a la taula de diàleg.

El mateix passa amb un element fonamental com són els pressupostos generals, tot i que aquest dimecres no van estar en la conversa entre Sánchez i Aragonès. Les mateixes fonts republicanes desvinculen l'aprovació dels comptes del procés de diàleg sobre el conflicte però reconeixen que el fet que Pedro Sánchez estigui finalment aquest dimecres al Palau de la Generalitat evita el que podia haver estat un impediment perquè els republicans cedeixin la seva decisiva aritmètica parlamentària per aprovar-les. Un acord d'altra banda que també podria tenir contrapartida en l'aprovació dels primers pressupostos d'Aragonès com a president. De no comptar amb el suport dels socis preferents de la CUP -cada cop més distanciats i crítics per temes com l'ampliació de l'aeroport, els Jocs Olímpics d'Hivern de 2030 o la pròpia taula de diàleg- la participació del PSC o dels Comuns, per passiva o per activa, podria ser imprescindible per a l'aprovació dels comptes de la Generalitat.

La pressió de les dretes

Un altre escull que haurà de superar la taula de diàleg és la bateria de canonades dialèctics que ja ha començat a disparar el conjunt de les dretes. Liderats pel PP al Congrés i passant per Vox o Ciutadans. Els durs atacs contra Pedro Sánchez per seure a parlar amb els independentistes tendiran a intensificar-se tot i que l'estratègia ja va tenir un fiasco en l'última manifestació de la madrilenya plaça de Colón. Aquest és un element que tindrà especialment impacte en la part de el Govern espanyol, amb un PSOE preocupat per les últimes enquestes i el desgast que el conflicte català li pugui afegir a temes com el preu de la llum. Segurament per això havia intentat evitar la fotografia d'aquest dimecres i en els últims mesos el tema català havia desaparegut en les seves intervencions. A Catalunya, però, la pressió de les dretes és pràcticament indolora després que el seu gran referent, Ciutadans, perdés trenta diputats en les últimes eleccions a Parlament. Tot i la preocupant entrada de Vox a la cambra catalana, la suma amb Ciutadans i PP és de 20 dels 135 diputats i pràcticament cap alcaldia rellevant amb l'excepció de la Badalona de Xavier García Albiol. Amb la qual cosa, la pressió que poden exercir és molt escassa.

Inici, obstacles i discreció

Contra tot pronòstic la taula de diàleg sobre el conflicte entre Catalunya i l'Estat ha començat a caminar, encara que sigui coixejant per l'absència de mig Govern. Però li queda per davant una veritable cursa d'obstacles. Hi haurà avenços i retrocessos i sens dubte moments de tensió. També negociacions amb llums, taquígrafs i focus, molts focus com els que omplien aquest dimecres el Palau de la Generalitat, inclosos els internacionals que apareixen i desapareixen a Catalunya com un Guadiana mediàtic en funció dels esdeveniments. I segur que no faltaran els contactes i les negociacions discretes com en qualsevol negociació important tal com va reconèixer aquest dimecres el propi Aragonès. Però s'ha fet un primer pas i parafrasejant el poeta podríem dir allò de 'negociador no hi ha diàleg, es fa diàleg parlant'. Reunió després de reunió, trucada després de trucada, document després de document. I veurem fins on arriben -o fins on poden arribar- unes converses sobre un dels conflictes polítics més importants de la història democràtica de l'Estat espanyol.