Pas endavant en la batalla judicial contra la condemna del Tribunal Suprem a alguns dels líders del Procés. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha admès a tràmit els recursos dels nou condemnats i els agrupa en una sola causa. Els recursos -presentats per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull i Quim Forn- al·legaven vulneracions de drets fonamentals en unes condemnes per l'1-O que van oscil·lar entre els 9 i els 13 anys de presó. Tots ells estan en llibertat des del juny de 2021 després de ser indultats. Ara mateix, però, el que comença a obrir-se camí és una possible amnistia, una demanda d'ERC i de Junts al PSOE per donar el "sí" a la investidura de Pedro Sánchez. 

En concret, Estrasburg ha donat a l'Estat fins al 12 de gener per respondre a una sèries de qüestions sobre les violacions de drets fonamentals al·legades pels nou condemnats. Entre les preguntes que formula el TEDH a les autoritats espanyoles hi ha si el Suprem va aplicar una "interpretació imprevisible i expansiva del delicte de sedició i malversació" i si la condemna va ser per un "exercici legítim dels seus drets a la llibertat d'associació i expressió", tal com defensen els líders independentistes condemnats per l'1-O.

El TEDH també planteja a les autoritats espanyoles si es va "violar el dret a la defensa" dels condemnats, si la sentència "no estava basada en cap prova" i si els drets que els condemnats al·leguen es van violar van ser "per a una finalitat diferent de les previstes a la Convenció". Un cop rebi les respostes i les analitzi, decidirà si el cas avança cap a judici. 

Els líders independentistes condemnats per l'1-O al·legaven en el recurs que se'ls havia aplicat una "interpretació extensiva i imprevisible" dels delictes de sedició i malversació i que se'ls va condemnar per sedició quan "en realitat només van encoratjar la gent a anar a manifestacions en defensa del procés d'independència i a participar en el referèndum" de l'1-O.

També argumentaven que l'empresonament va ser "desproporcionat i no estava basat en res més que el seu exercici legítim del dret a la llibertat de manifestació i expressió", que van patir una "violació dels drets a la defensa" i que la sentència "va interferir desproporcionadament en els seus drets polítics".

Òmnium celebra el pas

Òmnium Cultural "celebra" que el TEDH hagi començat a analitzar els recursos dels nou condemnats per l'1-O. En un comunicat fet públic aquest divendres, l'entitat sobiranista sosté que aquesta decisió "confirma la vulneració dels drets civils i polítics de Jordi Cuixart durant la tardor de 2017". L'organització considera que el fet que "Estrasburg assumeixi les vulneracions de drets denunciades, constata que Cuixart i la resta de presos i preses polítiques van ser sotmeses a un judici polític".