Público
Público
EMERGÈNCIA PEL CORONAVIRUS

"Volem que es confisqui el 50% del pressupost de Defensa per destinar-lo a la lluita contra la Covid-19"

Sergi Perelló, portaveu de la Intersindical-CSC, demana un pla de xoc més ambiciós i que passi per descentralitzar competències per encarar millor les conseqüències econòmiques de la pandèmia.

Sergi Perelló, portaveu de la Intersindical-CSC.
Sergi Perelló, portaveu de la Intersindical-CSC.

Per a Sergi Perelló (Barcelona, 1972), portaveu de la Intersindical-CSC, la crisi econòmica causada per la Covid-19 a Catalunya és indestriable del model territorial espanyol, que l’agreuja. Segons Perelló, a les reformes laborals se suma "un sistema extractiu semicolonial de transferència de rendes". Per això, assegura, la resposta passa per avançar en matèria de drets socials i laborals, i entre les mesures concretes enumera exempcions de pagament d'hipoteques, lloguers i serveis bàsics, més polítiques de proximitat en forma de competències per a les tres administracions dels Països Catalans o que el 50% del pressupost del Ministeri de Defensa es destini a un pla de reparació. Respon a Públic per escrit. 

Des del Banc Mundial fins al Fons Monetari Internacional, el consens és que estem ja en el començament d’una recessió mundial. Com podria afectar Catalunya?

En general, i excepte alguns casos, la tendència econòmica internacional dels darrers decennis s’ha basat en l’acumulació de riquesa en mans privades d’una elit cada cop més reduïda i el desmantellament, més o menys descarat, dels sistemes de protecció social i de repartiment de la riquesa. Els Països Catalans compartim, malauradament, aquest escenari on es prima el lucre sobre les persones. Això es tradueix en un intent continuat per desregular les relacions laborals tot deixant-les a la intempèrie d’uns predadors cada cop més voraços.

"Els Països Catalans compartim, malauradament, l'escenari on es prima el lucre sobre les persones"

Si no hi ha eines col·lectives fortes, que avancin en drets, no som optimistes amb el món laboral al nostre país. Partim de molt males experiències anteriors, amb reformes laborals molt lesives aprovades per tots els governs espanyols, que ni l’actual ha derogat, més l’espoli públic per salvar bancs privats i un sistema extractiu semicolonial de transferència de rendes de les classes treballadores perifèriques a oligarquies parasitàries i clientelars. No, no som optimistes. Però sí ens organitzem, sí.

Aquestes darreres setmanes s’han succeït moltes notícies negatives relacionades amb el món del treball. Quina és la situació ara mateix?

Continua havent-hi acomiadaments i ERTO, amb la incertesa de no saber quan els treballadors podran cobrar la prestació a causa del col·lapse del servei d'ocupació (SEPE). Es diu que és més que probable que no es comenci a cobrar fins el juny. A més, hi ha la incertesa de saber què faran aquelles empreses les sol·licituds d'ERTO de les quals han estat denegades. I a banda, hi sumem ara les empreses que apliquen el permís retribuït. El problema el tindrem més endavant, quan acabi el confinament i calgui negociar com cal retornar les hores.

De totes els casos que heu vist aquests dies, en destacaríeu algun?

No volem destacar cap cas en concret. Sí volem destacar les empreses que ja venien d'una situació difícil i aprofiten la situació actual per aplicar ERTO o les que sense causa objectiva clara també els estan aplicant. I també, les pràctiques de bastants empresaris que aprofiten la situació per aplicar retallades de drets i amenaçar els seus treballadors, que si protesten els acomiaden. On més es noten aquestes pràctiques és on la gent no està organitzada.

"Hi ha bastants empresaris que aprofiten la situació per aplicar retallades de drets i amenaçar els seus treballadors, que si protesten els acomiaden"

Les empreses que treballen per a l’administració, i malgrat que l'administració s'ha compromès a pagar les despeses de salaris, estan aplicant ERTO (per exemple, serveis de neteja, monitors...) I hi ha administracions locals que estan obligant a treballar presencialment sense que siguin serveis essencials.

El govern de coalició espanyol ha aprovat una bateria de mesures sota el nom "d’escut social". Com les valoreu?

Les considerem insuficients. L’Estat espanyol té un dels pitjors índex mundials de persones encomanades i mortes per la Covid-19. S’han multiplicat els ERTO sense aturador a grans empreses amb beneficis, amb abusos en forma d’acomiadaments o vacances forçades, poques mesures de prevenció ni facilitats per realitzar teletreball i conciliació familiar. Totes aquestes mancances han afectat especialment sectors ja precaritzats. No hi ha un pla de xoc real de suport a les majories socials, gent treballadora o autònoms precaritzats, que carreguen sobre les espatlles pèrdues contínues de drets amb reformes laborals i rescats bancaris amb fons públics. A més, els Països Catalans no tenim competències en matèria laboral i les poques que disposàvem han estat centralitzades. És una obvietat que les polítiques de proximitat són més efectives que el nacionalisme espanyol.

Què planteja, doncs, la Intersindical-CSC? Com encareu aquest moment?

Estem creixent força arreu del país i de tots els sectors productius, però encara ens falta molt. Cal que tinguem una eina col·lectiva que ens faci avançar en drets, en lloc d’estar tot el dia defensant-nos com a crancs. Per tant, seguirem estenent la veu de la nostra acció sindical republicana digna, compromesa, honesta i transparent per transformar les coses en favor de la majoria de la gent d’aquest país.

"No hi ha un pla de xoc real de suport a les majories socials, gent treballadora o autònoms precaritzats"

El nostre eix principal de treball és la fortalesa d’un sistema públic de protecció social i laboral per avançar en drets per les majories del nostre país. No podem permetre que els guanys de la banca, l’Ibex-35 o les Sicav segueixin afectant el benestar de les persones. Tothom és testimoni que el Regne d’Espanya continua en l’obsessió de mantenir l’statu quo d’unes minories.

Ara mateix volem que es garanteixin els ingressos de la majoria de persones del nostre país i hi hagi exempcions de pagament d’hipoteques, lloguers i serveis bàsics. Per això volem que la banca aporti 6.800 milions d’euros, l’Ibex-35 2.940 milions, les Sicav 1.500 milions, el patrimoni de les grans fortunes n’aporti 4.230 milions o es confisqui el 50% del pressupost del Ministeri de Defensa. Sabem que el regim del 78 és intocable. Per això cal que siguem eina útil i real. Per poder guanyar drets socials que sí que podem implementar a la República Catalana.