"Cap moció de censura ha tingut tants motius com aquesta", va repetir aquest dimecres en diverses ocasions el líder de Vox, Santiago Abascal; però el veritable rècord que sembla que es confirmarà aquest dijous és que cap moció de censura ha comptat amb tan pocs suports al Congrés dels Diputats. La iniciativa de la ultradreta per tractar de censurar el Govern espanyol de coalició ha deixat la imatge d'un Vox aïllat a la Cambra Baixa, sense que una sola formació decideixi donar-li el seu suport.

Les intervencions d'Abascal i Ignacio Garriga (el diputat encarregat de defensar la iniciativa, candidat del partit a les eleccions catalanes) van provocar alguns efectes que no formaven part dels objectius que la ultradreta pretenia aconseguir amb la seva moció de censura. Ha estat, això sí, un debat bast, en el qual no han abocat propostes, però sí desqualificacions, mitges veritats i falsedats, davant el que alguns, com és el cas del portaveu del PNB, Aitor Esteban, han decidit no donar "protagonisme" a la formació d'extrema dreta.

La sessió, al seu torn, ha deixat un PP més allunyat de Vox i a un Pablo Casado encara més pressionat, alhora que va propiciar l'apropament de les forces del bloc denominat de la investidura (amb alguns partits més, com JxCat i la CUP) a l'Executiu, a una setmana que els de Sánchez facin públic el seu projecte pressupostari.

Garriga va estrenar la moció centrant la pressió al PP, al qual ha acusat de ser "passiu" en la seva labor d'oposició: "Estan els que no fan res perquè volen arribar a la Moncloa a lloms de la inèrcia del desastre del Govern de Sánchez i Iglesias. Pot ser que perdem, però haurem donat els motius que fan necessàries unes eleccions. Més perdran els diputats que demà hagin d'explicar als espanyols la seva responsabilitat per la continuïtat d'aquest desastre", va assegurar, referint-se als de Casado. La resta de la seva intervenció va estar trufada de crides similars.

Al seu torn, la intervenció de Garriga va tenir algunes diferències amb el fons i la forma de les al·locucions d'Abascal. El líder de Vox i candidat a la Presidència del Govern espanyol en la moció de censura va apostar per un discurs de tall ideològic, plagat de termes i referències que des del seu propi partit han atribuït a la "batalla cultural" que volen sostenir contra l'esquerra.

Abascal va convertir a Donald Trump, a la Xina i a la Unió Europea en els protagonistes del seu primer discurs, una intervenció en la qual no van faltar referències a la il·legalització de partits independentistes i atacs al feminisme i als migrants. El líder de Vox va carregar contra el "feminisme supremacista", va insistir en el seu negacionisme del canvi climàtic i fins i tot va anticipar la creació de la "República Islàmica Catalana", si els "renegats separatistes" aconsegueixen "trencar Espanya".

Sánchez eleva la pressió sobre Casado

L'antieuropeisme va ser una de les "novetats" (almenys a la tribuna del Congrés) en el repertori del candidat de la moció. En una reinterpretació del manual de Trump, Abascal va augurar que les "elits" volen convertir a la UE i a Espanya en una sort de rèplica de la República Popular de la Xina, similar també a la "Unió Soviètica" i fins i tot a "l'Alemanya d'Adolf Hitler".

El to i el contingut dels discursos dels diputats de Vox va obrir la veda al fet que Pedro Sánchez menystingués la moció de censura i centrés bona part de les seves intervencions a interpel·lar directament Pablo Casado: "Li demano que constitueixin la seva alternativa des del respecte i també li demano formalment que el seu partit voti 'no' a aquesta moció de censura i que no cedeixi a la temptació totalitària".

"La raó última d'aquesta moció de censura és dividir-nos, sembrar discòrdia i l'odi dels espanyols. Vostè odia a Espanya tal com és", va defensar el president espanyol, que va recollir el guant de la "batalla ideològica" plantejada per Abascal i va defensar les polítiques feministes, l'Estat de les autonomies i la Memòria Històrica, entre altres qüestions contra les quals el líder de Vox havia carregat durant les seves intervencions.

Els dos partits que integren el Govern estatal, PSOE i Unidas Podemos, van elogiar l'actuació de Sánchez, especialment pel que fa a la seva primera intervenció. Consideren que ha mantingut el perfil institucional que s'havia proposat, sense deixar de desmuntar els arguments de la ultradreta (la seva falta de propostes, les seves mentides i les seves contradiccions), i que ha complert àmpliament amb els seus objectius.

L'única "pega" que posen és el preciós temps que aquestes jornades estan robant-li a l'Executiu per lluitar contra la pandèmia però, al seu judici, no hi ha més sorpreses que la improvisació d'Abascal i el traç gruixut emprat. Ni mai van témer que la moció prosperés ni oculten que els atacs de Vox serveixen per a retratar-los com a única alternativa a la unió de la ultradreta i la dreta.

A més, qui creuen que no ha estat capaç de salvar els mobles és el PP. Fonts de l'Executiu estatal afirmen que els conservadors ja haurien d'haver aclarit si votaran 'no' o s'abstindran: tenint en compte que consideren que la moció va dirigida a erosionar el partit de Pablo Casado, desdibuixant-se com a oposició al costat de Vox, i que la intervenció d'Abascal ha estat "demencial", "un disbarat", "un discurs sense ordre ni sentit", creuen que el PP comet un error no aclarint que s'oposarà a aquesta iniciativa.

Després de les intervencions dels diputats de Vox, les formacions del Govern estatal, els partits del bloc de la investidura, JxCat i la CUP van publicar un manifest conjunt que rebutja els "discursos d'odi de la ultradreta" i que es compromet a demanar a la Presidència del Congrés que sancioni les faltes de respecte i els comportaments irresponsables en la Cambra.

"El PP i Cs estan confinats a la foto de Colón"

Els 10 partits signants havien estat en contacte en les últimes setmanes per tractar de consensuar una estratègia amb la qual frenar la inèrcia de crispació que Vox ha instaurat en el Parlament. Encara que no es va arribar a acordar cap iniciativa concreta i comuna de cara a la moció de censura (s'havia parlat fins i tot de no intervenir per mostrar en major mesura l'aïllament de la ultradreta), finalment es va decidir llançar aquest manifest.

De cara al que resta del debat de la moció, es dóna per fet que Pablo Iglesias, vicepresident segon -que no va deixar de prendre notes durant el matí del dimecres, des del seu escó en la bancada blava-, intervindrà aquest dijous, previsiblement com a rèplica a Casado. Sánchez s'ha esforçat per assenyalar que el PP es troba en una cruïlla, sense mapes ni brúixola, i Iglesias incidirà en aquesta idea.

També s'espera que Iglesias introdueixi en aquesta equació a Ciutadans; Sánchez, que aspira a fer-se amb el centre polític, no pot fer-ho, però les últimes intervencions d'Iglesias ja permeten albirar que recriminarà a Arrimadas que governi en comunitats autònomes i ajuntaments com el de Madrid amb el suport de la ultradreta.

Una ministra sintetitzava aquesta idea el dimecres, en conversa informal: "El PP i Ciutadans estan confinats a la foto de Colón". I el Govern farà el possible per donar-li la volta a la situació i deixar que siguin aquestes forces de dretes les que rebin l'ona expansiva de la jugada de Vox.