Milers de persones s'han congregat aquest dissabte a Barcelona per defensar els drets del poble palestí i per condemnar els bombardejos i atacs de l'Estat d'Israel a la Franja de Gaza. La manifestació, promoguda per la Comunitat Palestina de Catalunya i la coalició Prou Complicitat amb Israel i amb el suport de més de 100 entitats i moviments socials de Catalunya, ha arrencat a les sis de la tarda als Jardinets de Gràcia. 

Totes les organitzacions han signat el manifest "Aturem el genocidi a Palestina. Prou comerç d'armes amb Israel" amb una clara voluntat de condemna a la repressió històrica del poble palestí i interpel·lant als governs "perquè deixin de ser còmplices d'aquesta massacre televisada". Les entitats adherides diuen "no en el nostre nom".

La convocatòria ha reunit tota mena d'assistents, des de joves fins a persones grans i famílies senceres. Al crit de "Visca la lluita palestina" o "Israel assassina, Europa patrocina", els manifestants s'han desplaçat fins a la plaça de Catalunya, portant banderes palestines i cartells amb consignes en català, castellà, anglès i àrab i imatges dels crims comesos a Gaza per l'exèrcit israelià.

També s'han repartit pamflets explicatius per utilitzar una terminologia correcta quan es parla de Palestina, encoratjant als manifestants a canviar expressions com "conflicte entre Israel i Palestina" per "colonització israeliana de Palestina" o "FDI (Forces de Defensa d'Israel)" per "FOI (Forces d'Ocupació d'Israel)".

En aquesta mateixa tònica, s'han pogut llegir pancartes que expressaven "si ets la força ocupant, no t'estàs defensant", "el càstig col·lectiu és un crim de guerra. Aturem el genocidi a Palestina" o "l'apartheid estava malament a Sud-Àfrica i l'apartheid està malament a Palestina".

Europa i els Estats Units en el punt de mira

Amb les últimes visites del president dels Estats Units, Joe Biden, i de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, al president israelià Benjamin Netanyahu, els manifestants també han carregat contra les institucions europees i estatunidenques, denunciant la seva "complicitat" i "patrocini del genocidi".

El manifest signat per les més de 100 entitats sentenciava: "La UE continua considerant a Israel, malgrat ser un govern extremadament racista i d'extrema dreta, com un soci estratègic, i els Estats Units aporten mil milions de dòlars en ajuda militar". El Govern espanyol tampoc ha quedat lliure de retrets, ja que, segons descriu el manifest, "han autoritzat l'exportació d'armes a Israel per valor de 137 milions d'euros des de l'any 2000".

Davant els recents atacs de les forces israelianes a Gaza, els manifestants han exigit al Govern espanyol i a la UE que forcin a Israel a decretar un alto al foc immediat, l'establiment de corredors humanitaris, la suspensió del comerç d'armes i la sanció a Israel per acabar amb "l'ocupació, el colonialisme i l'apartheid del poble palestí" i per "permetre el retorn dels 8 milions de palestins refugiats".

En última instància, també han exigit a la Generalitat de Catalunya que "deixin de considerar a Israel com una regió estratègica en l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa" i han requerit la ruptura de l'agermanament entre Barcelona i Tel-Aviv que l'actual alcalde Jaume Collboni va restablir quan assumir el càrrec, després de la suspensió que havia decretat l'exalcaldessa Ada Colau.