L'actriu Carme Elias rebrà el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2021 en el marc de l’acte de difusió dels Premis Gaudí d'enguany, que tindrà lloc el diumenge 21 de març de 2021 a l’Auditori del Fòrum CCIB. L'Acadèmia del Cinema Català reconeix enguany la trajectòria d’una actriu icònica que ha treballat a la pantalla, als escenaris i al doblatge durant cinc dècades. En la seva filmografia destaquen pel·lícules emblemàtiques com L’orgia, Pont de Varsòvia, La flor de mi secreto, Quién te cantará o Camino. Ha rebut importants reconeixements com el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat, el Premi Sant Jordi, el Goya a la millor actriu o el premi Unión de actores.

L'Acadèmia ha distingit Elias, membre d’honor de l’entitat des del 2019, per ser "una actriu versàtil que ha fet teatre, cine i televisió sempre amb excel·lència i una bellesa que ho és també de l’ànima. Aquesta dona que ha sembrat tant i a qui ara li ha arribat l'hora de recollir". Altres guardonats amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel han estat Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019) o Francesc Betriu (2020).

Del teatre a la televisió

Carme Elias (Barcelona, 1951) va estudiar a l'Institut del Teatre i després va viatjar a Nova York, a l’escola de Lee Strasberg. Ben aviat es comença a fer un lloc en l’àmbit del teatre català, i inicia la seva carrera el 1974 amb 'La señorita Julia', sota la direcció d’Adolfo Marsillach. Sis anys després participa en el muntatge de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, paper que la consolida en l’escena teatral. Algunes de les obres de les quals n'ha format part són Los cabellos de Absalón (1983), de Calderón de la Barca; La gata sobre el tejado de zinc (1984), de Tennessee Williams; La gaviota, d’Anton Chéjov, o Edipo Rey (2008), de Sófocles, entre una llarga llistsa.

La seva primera experiència al cinema és amb L’orgia (1978), de Francesc Bellmunt. Ha actuat sota les ordres de cineastes de referència del cinema català: Massa vell per morir jove (1987) d’Isabel Coixet; Pont de Varsòvia (1989) de Pere Portabella, que li va valdre el Premi de Cinematografia de la Generalitat a la Millor actriu, o Capità Escalaborns (1990) de Carles Benpar.

En l’àmbit del cinema espanyol, la seva carrera ha estat també molt fructífera, i destaquen títols com Los peores años de nuestra vida (1994) d’Emilio Martínez-Lázaro; La flor de mi secreto (1995) de Pedro Almodóvar; Sinfonía desconcertante (2004) de Belén Santos, amb el que guanya el Premi especial del jurat del Festival de Cinema d’Indianapolis, o Camino (2008), de Javier Fesser, que la va portar a guanyar el premi Goya a la millor actriu, i molts altres guardons, entre els quals destaquen els de la Unión de actores, el Sant Jordi de RNE o el Premio Butaca.

Més recentment, per Quién te cantará (2018), de Carlos Vermut, va ser nominada al Premi Gaudí a Millor protagonista femenina. L’actriu treballa en un nou projecte de la directora veneçolana Claudia Pinto.

Pel que fa a la televisió, Elias va participar en produccions emblemàtiques, en una època en què Madrid va acabar sent la seva segona casa. Va debutar a la petita pantalla l’any 1983 amb Anillos de Oro, dirigida per Pedro Masó. Destaquen també la seva interpretació a Turno de oficio (1986) d’Antonio Mercero, que va convertir-la en una de les actrius més populars del moment, i altres ficcions televisives com Hasta luego, cocodrilo (1992), Señor alcalde (1998), Mar de fons (2006), Herederos (2008), Gavilanes (2010), La riera (2013) o Cites (2015). Com a actriu de doblatge Elias ha posat la veu a actrius com Demi Moore, Daryl Hannah, Sigourney Weaver o Nastassja Kinski.