Público
Público

El Congrés aprova la reforma per renovar el Constitucional i modificar la sedició i la malversació

La celebració del debat de la normativa ha estat als llimbs fins a moments abans del seu començament. La seva tramitació continua al Senat, encara que el procediment legislatiu es pot veure afectat si el Constitucional així ho decideix

15/12/2022.- El portavoz del PSOE en el Congreso, Patxi López (c) conversa con el diputado socialista Rafael Simancas (i) durante el pleno del Congreso celebrado este jueves en Madrid. EFE/ Juan Carlos Hidalgo
El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, conversa amb el diputat socialista, Rafael Simancas durant el ple del Congrés celebrat aquest dijous. Juan Carlos Hidalgo / EFE

Al final hi ha hagut un ple extraordinari per debatre l'únic punt de l'ordre previst. També hi ha hagut votació i la reforma per renovar el Tribunal Constitucional, derogar el delicte de sedició i modificar el de malversació, entre altres reformes de pes, ha rebut l'aval parlamentari per part d'una majoria absoluta (184 sís, 64 no és una abstenció; ni PP ni Cs han votat). La patata calenta passa al Senat.

I és que, la celebració del debat de la norma òmnibus ha estat als llimbs fins moments abans del seu començament, quan el TC ha ajornat a dilluns que ve la seva decisió sobre el recurs presentat pel PP per frenar la tramitació parlamentària de la reforma del mateix tribunal. Per tant, aquest dijous s'ha guanyar la batalla, però no la guerra, ja que el procediment legislatiu que ara es trasllada a la Cambra Alta es pot veure afectat si el tribunal de garanties així ho decideix.

La proposició de llei en qüestió va arribar al Congrés l'11 de novembre passat de la mà del PSOE i Unidas Podemos després d'assolir un acord amb ERC pel que fa a la derogació del delicte de sedició i la seva substitució pel delicte de desordres públics agreujats. Des de llavors, el cos de la mesura ha sumat diverses potes importants durant aquests 34 dies de tramitació.

Finalment, els terminis de les esmenes s'han vist reduïts a la meitat en sol·licitar-se la tramitació pel procediment d'urgència, gairebé la reforma de la malversació, un nou delicte d'enriquiment il·lícit de càrrecs públics i la rebaixa de les majories al Consell General del Poder Judicial per triar els magistrats del Tribunal Constitucional que li correspon.

Pel que fa a aquesta última proposta, presentada pels partits del Govern espanyol per fer front a l'"intolerable" incompliment de la llei en què incorren els membres conservadors del CGPJ, passa per rebaixar la majoria de tres cinquenes parts a majoria simple en l'elecció dels dos magistrats del Constitucional que correspon al Poder Judicial, l'òrgan del qual porta quatre anys amb el mandat caducat.

Així mateix, mitjançant una altra correcció, es modifica la Llei del Tribunal Constitucional per eliminar la potestat que ostenta ara el tribunal de garanties de donar el vistiplau sobre la idoneïtat dels nous magistrats. En aquest sentit, la correcció obre també la possibilitat a l'Executiu de nomenar els dos magistrats sense esperar que ho faci l'òrgan de govern dels jutges, una situació que s'està produint en aquests moments.

Sobre la malversació, PSOE i ERC van assolir un acord sobre aquest delicte que contempla penes d'un a quatre anys de presó i d'inhabilitació especial de dos a sis anys el desviament de patrimoni públic a un fi diferent del previst (dins de la mateixa administració), és a dir, dos anys menys del que preveuen les penes màximes en la legislació actual.

A més, manté les mateixes penes que les actuals per castigar les conductes de corrupció, és a dir, de dos a sis anys de presó, inhabilitació especial per càrrec o ocupació pública i per a l'exercici del dret de sufragi passiu per temps de sis a deu anys per a qui s'apropiï del patrimoni públic amb ànim de lucre.

Així mateix, per solucionar els dubtes sorgits arran de la inclusió del delicte desordres públics agreujats, el PSOE i Unidas Podemos van incloure una mesura destinada a blindar el dret a la protesta aclarint que l'aplicació d'aquest tipus no és "un mer agreujament" de les conductes recollides en el tipus bàsic, sinó que està previst per a casos "excepcionals" en què es produeixi "un comportament autònom i amb elements (nombre, organització i propòsit de la multitud) disposats, des de l'inici, per alterar greument l'ordre públic, amb una intensitat notablement més gran de la que es pot produir en la modalitat normal dels desordres públics".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?