Corria el febrer del 2020 quan la llavors cancellera alemanya Angela Merkel qualificava d'"acte imperdonable" l'aliança del seu partit, els conservadors de la CDU, amb l'extrema dreta d'Alternativa per Alemanya (AfD) a la regió de Turíngia. El cordó democràtic que regia l'Alemanya post-Hitler queia per primera vegada. I amb ell s'enduia la successora de Merkel al capdavant dels conservadors: Annegret Kramp-Karrenbauer (AKK). Incapaç de mantenir a ratlla els barons del land va acabar deixant la presidència del partit. Al motor germànic, l'aïllament a la ultradreta era una qüestió assentada que amb prou feines generava debat polític.

Dos anys i mitjans després, es percep un canvi de patró en la tolerància a les forces amb arrels i programa neofeixistes. El també alemany Manfred Weber, del partit de Merkel i líder del Partit Popular Europeu (PPE) a l'Eurocambra, ha beneït el més que probable govern comandat per Giorgia Meloni, líder de Germans d'Itàlia, que amb molta probabilitat serà escortat per la Lliga de Matteo Salvini i per la Força Itàlia de Silvio Berlusconi.

"Enhorabona a Forza Italia. Itàlia és una àncora per a Europa i el nostre partit és una brúixola per als valors pro-europeus. Tenim confiança que Forza Italia guiarà el proper govern en un sender que serveixi als millors interessos dels italians dins d'una Europa forta i estable", ha celebrat el Partit Popular Europeu (EPP) després de les eleccions de diumenge.

Les forces progressistes de l'Eurocambra han criticat aquesta postura del principal partit europeu. La seva màxima expressió han estat les reiterades declaracions d'Antonio Tajani, expresident del Parlament Europeu i rostre de Força Itàlia, assegurant diverses vegades que Meloni no és la ultradreta.

"L'extrema dreta està fagocitant la dreta en un procés de normalització i blanquejament polític, mediàtic i social", denuncia Sira Rego, eurodiputada d'Izquierda Unida. Iratxe García Pérez, líder dels Socialdemòcrates, ha qualificat aquesta jornada com un "dia negre per a Europa i per a la democràcia". I Ernest Urtasun, eurodiputat dels Verds -i dirigent de Catalunya en Comú-, defineix com un "resultat catastròfic" l'ascens al govern de l'extrema dreta a Europa. "Un procés, no cal oblidar-ho, que està comptant amb la col·laboració imprescindible de la família popular europea", ha assegurat a través de Twitter.

Sacsejada per al centredreta

La Giorgia Meloni que clamava fa mesos contra els "buròcrates de Brussel·les" ha suavitzat el to i el missatge, però s'espera que sigui implacable en polítiques d'àmbit nacional que restringeixen els drets dels homosexuals o els migrants, un camí ja emprès per Hongria o Polònia. No és la primera vegada que Itàlia posa al capdavant un govern euroescèptic; aquesta fita va passar el 2018 quan el Moviment 5 Estrelles i la Lliga van unir les seves forces alçant Salvini com a ministre d'Interior, un càrrec que ara podria reeditar. Tot fa entreveure que Itàlia continuarà aquest camí emprès fa quatre anys criminalitzant la migració i complicant els ja infructuosos intents d'establir una política d'asil comú.

Analitza Giuseppe Famà, expert de Crisis Group, que les forces de centredreta haurien d'estar més preocupades que les d'esquerra per aquest triomf de Meloni. Amb la seva victòria, el grup dels Conservadors i Reformistes, al qual també pertany Vox, es fa amb una butaca molt important a la taula del Consell Europeu. Si continua mantenint la seva popularitat en els propers mesos, podria treure molt múscul a les eleccions europees del 2024. I en aquest escenari de creixement, el grup dels d'Abascal tindrà molt a dir en la composició del nou lideratge europeu, incloent-hi una possible reelecció de Von der Leyen.

El canvi de color a Itàlia altera el balanç de forces a Europa mentre el centredreta busca el seu lloc en un moment de crisi energètica i socioeconòmica, d'incertesa global i de sacsejada a l'ordre mundial nascut de la Segona Guerra Mundial. Mentrestant, continua l'ascens imparable de l'extrema dreta a França, Suècia, Espanya o Itàlia davant d'una acceptació creixent.

Els populars europeus van experimentar en la pròpia pell la dificultat de mantenir a les seves files el Fidesz d'Orbán. Després d'una tensió insostenible, els hongaresos van abandonar la família a l'Eurocambra. La bona sintonia amb Meloni fa possible que l'extrema dreta europea es reorganitzi i uneixi forces al voltant d'un nou grup. Els intents duts a terme fins ara han fracassat en bona part per les diferències al voltant de Rússia.

Brussel·les es posa de perfil

100 anys després de la marxa sobre Roma, que va alçar Benito Mussolini al poder, la ultradreta torna a assumir els comandaments d'Itàlia. "Estic destrossada. Tinc por, tinc por per Itàlia, per Europa, per les dones, pels estrangers, pels homosexuals. Giorgia Meloni farà tot el que ha dit. És una dona perillosa", ha afirmat la filòsofa i escriptora Michela Marzano en una entrevista amb la ràdio France Inter. La líder del partit amb arrels feixistes es defineix com a "dona, italiana, mare i cristiana" i l'ADN del seu partit es nodreix de "Déu, pàtria i família".

Com s'esperava, la Comissió Europea s'ha posat de perfil. Com a àrbitre neutral, la seva màxima és no comentar cap resultat de les eleccions que celebren els Estats membres. Eric Mamer, portaveu principal de l'Executiu comunitari, ha assegurat que la presidenta Ursula von der Leyen treballarà amb el nou Govern transalpí en esperit "constructiu".

Però per a l'alemanya el triomf de Meloni no és una bona notícia. Grosso modo, una Itàlia comandada per Germans d'Itàlia es mira a l'Hongria de Víktor Orbán. La setmana passada, la formació va votar en contra de la resolució europarlamentària que definia Hongria com un "règim híbrid d'autocràcia electoral" i no pas una democràcia. Budapest i Varsòvia, les capitals que encapçalen les afrontes a l'Estat de Dret i als drets i valors europeus fonamentals, guanyen un aliat de pes, que no és cap altre que la tercera economia de l'Eurozona. De fet, els dos primers ministres de dreta extrema han estat els primers a felicitar la futura primera ministra a Itàlia.

Són moltes les incògnites que s'obren a la nova era. De moment, Meloni ha jurat pleitesia a l'OTAN i a la UE en la resposta a Rússia i s'ha mostrat prudent en el terreny econòmic, assumint que els fons que arriben de Brussel·les -Itàlia té assignats 190.000 milions d'euros sota el fons de recuperació- són imprescindibles per a la recuperació de la pandèmia i per bregar amb les moltes conseqüències que la guerra a Ucraïna està deixant al Vell Continent. El que sí que sembla més probable és que la líder ultranacionalista posarà Itàlia primer prement el fre en el procés d'integració europea que es va obrir després de la crisi sanitària del coronavirus.

El brou de cultiu de descontentament social, d'inflació disparada i de cansament social a les portes d'uns mesos que s'anticipen molt durs fan preveure que l'experiment italià sigui només un avís a navegants d'una aposta pels populisme i les forces antiestablishment de llarg a llarg de la UE.