Público
Público

Ensenyament Els sindicats educatius preparen més mobilitzacions, sense descartar la vaga: "No serà un tercer trimestre tranquil"

Neguen que el Departament Educació s'hagi mogut, li exigeixen que ho faci i insisteixen en mesures concretes per al curs vinent i no que se n'endarrereixi l'aplicació

08/04/2022 - La roda de premsa d'aquest divendres dels sindicats de l'ensenyament.
La roda de premsa d'aquest divendres dels sindicats de l'ensenyament. María Belmez / ACN

Els sindicats de l'ensenyament que van convocar la vaga de cinc dies al març han avisat que portaran a terme noves mobilitzacions durant el tercer trimestre, "sense excloure la vaga". "El tercer trimestre no serà tranquil", ha afirmat la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura. USTEC, CCOO, UGT, CGT, la Intersindical, Professors de Secundària i USOC han negat que el Departament d'Educació s'hagi mogut en la negociació, com defensa la conselleria, ja que sostenen que no han acceptat cap proposta que no tinguessin prevista i cap per al curs vinent. Per això, han tornat a reclamar una negociació real. Han avançat que si això no passa les mobilitzacions es podrien repetir en l'inici del curs vinent. De moment, però, no han concretat cap calendari concret.

Els sindicats han valorat com a "històrica" la vaga de cinc dies que va tenir lloc al març i han destacat que hi ha una mobilització als centres i entre els professionals que no s'havia vist abans. Per això, han alertat que no s'aturaran amb aquests cinc dies de vaga, sinó que recolliran totes les propostes que es puguin fer des de les assemblees per continuar amb el calendari de protestes durant el tercer trimestre tenint en compte que el conflicte no s'ha resolt.

Ho plantegen perquè asseguren que Educació no ha negociat en tot aquest temps i continua tirant endavant les seves propostes "menystenint" la comunitat educativa. De fet, Segura ha valorat que la mediació durant la vaga va ser "un engany" i ha negat que hagin tingut opció a una negociació punt per punt de les propostes que ells feien.

En aquest sentit, neguen que s'hagin acceptat set de les més d'una desena de propostes que feien, insisteixen que algunes de les que Educació dona per acceptades ja les tenia previstes –com la conversió de terços de jornada a mitges o la reducció de ràtios a P3- i reiteren que no hi ha "res" per al curs vinent.

Volen que s'acceleri l'aplicació de les mesures

Una de les principals reclamacions en el retorn és reduir una hora lectiva als docents per tornar a les 18 hores a secundària i les 23 a primària, una mesura que ells reclamen per al curs vinent i que Educació es comprometia a fer factible per a primària per al curs 2023-2024 i per a secundària un curs més tard. Marga Romartínez, de CCOO, ha afirmat que aquest "greuge" és inacceptable i reiteren que ha de ser a partir del curs vinent. Precisament, apunten que una proposta en aquesta direcció podria obrir la porta a què tornessin a les meses sectorials.

Els sindicats es mostren molt crítics amb el fet que Educació situï l'aplicació d'algunes mesures per al curs 2024-2025 o més enllà

Sobre la reducció de ràtios a P3, alerten que no arribarà a tots els centres però afegeixen que, a més, un dels principals problemes es donarà a 1r d'ESO. Per això, volen que la reducció s'iniciï també en el primer curs de secundària i que es faci efectiva en tres anys, i no en nou. S'han mostrat molt crítics amb el fet que algunes mesures se situïn per al curs 2024-2025 o, fins i tot, per a la propera legislatura ja que asseguren que no hi ha cap garantia que aquestes s'acabin portant a terme. "El Govern potser no arriba ni al 2025", ha afirmat Joan Alís, de Professors de Secundària.

Pel que fa a les mesures que el Departament addueix que són política educativa i no afecten els drets dels treballadors, com els nous currículums o el calendari escolar, els sindicats rebaten que sí els afecten. Cristina Martín, d'UGT, ha posat com a exemple l'inici del curs escolar, que ha afirmat que acabarà comportant que el docents hagin d'estar presencialment als centres al juliol per preparar el curs. La seva petició és que el juliol sigui retribuït i dedicat a la formació.

Sobre les noves dotacions anunciades per Educació, Bernat Pèlach (Intersindical) apunta que si s'analitza s'arriba a la conclusió que la majoria corresponen a la reducció de ràtios a P3. "Posen la reducció de ràtios en quatre o cinc punts i sembla que estan fent tots els punts", ha manifestat.

Tampoc accepten que el Departament estigui donant resposta a les seves peticions sobre el català, ja que han insistit que volen que Educació desenvolupi un projecte lingüístic comú que mantingui la immersió i doni garantia jurídica a tots els centres. Critiquen que es vulgui deixar en mans de cada centre la possibilitat de tenir el seu propi projecte i acusen el conseller Josep Gonzàlez-Cambray d'"acceptar la sentència del Suprem per la porta del davant".

Volem també que s'arribi a una inversió equivalent al 6% del PIB en educació abans del 2025, l'estabiltizació real del personal interí amb el màxim de places a través d'un procés de mèrits, eliminar les entrevistes que preveu el decret de plantilles, retorn al reconeixement de l'estadi de 0 a 6 anys, més personal d'atenció directa, el retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció als majors de 55 anys i un increment del professorat d'FP més enllà del creixement vegetatiu.

No aniran a les meses fins que no hi hagi un canvi

Els sindicats asseguren que volen arribar a un acord però alerten que no tornaran a les meses sectorials fins que no rebin una proposta "amb cara i ulls" que permeti una negociació punt per punt i garanteixi algun canvi real. Alguna "millora susceptible" podria desencallar la situació, ja que reconeixen que les seves demandes són "de màxims" però afegeixen que tampoc hi ha hagut possibilitat de negociar-les, en paraules de Segura. I és que afirmen que s'ha arribat a un "punt d'inflexió". "Estem en guerra amb el Departament", ha dit el portaveu de la CGT, Miquel Gonzàlez.