Després de la sentència del Tribunal Suprem el 2021 contra el model d'immersió lingüística a les escoles catalanes, que exigia el 25% de castellà a les aules, el Parlament va aprovar l'any 2022 impulsar dues mesures per blindar la llengua als centres: el decret llei sobre els projectes lingüístics i la llei del català a l'escola. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va portar aquestes dues normes al Tribunal Constitucional (TC) per si eren inconstitucionals.

A l'espera sobre quina serà la sentència del tribunal espanyol, el Departament d'Educació ha anunciat que començarà a desplegar el nou decret d'usos lingüístics que remarca el caràcter vehicular del català a l'escola i reforça la seguretat jurídica als centres davant de possibles requeriments judicials, com el cas de l'escola de Canet de Mar.

Segons ha explicat la consellera d'Educació, Anna Simó, es tracta del decret de règim lingüístic del sistema educatiu, que està en exposició pública i es tramitarà durant els pròxims mesos. El decret suposa desplegar un reglament ampli que precisa que el responsable d'elaborar i revisar els projectes lingüístics dels centres educatius serà el Departament d'Educació, i no la direcció dels mateixos centres.

El C2 de català, obligatori a partir del curs 2025-2026

A banda, l'articulat també estableix com a requeriment el C2 de català per accedir a la funció pública docent a partir del curs 2025-2026. Així, el requisit no s'exigirà fins llavors i esperarà que finalitzi el procés d'estabilització actual, que acabarà el desembre del 2024. Sobre com afecta això els professors en actiu s'haurà de valorar a la mesa sindical de negociació.

D'altra banda, el decret de règim lingüístic també garanteix que tot l'alumnat assoleix la competència en tres llengües, assegura l'acollida personalitzada de l'alumnat nouvingut i subratlla l'adequació del model d'immersió lingüística.

A més del decret de règim lingüístic, el Pla de foment de la llengua catalana als centres educatius 2023-2028 inclou altres mesures. Entre aquestes hi ha millorar la competència lingüística en català del professorat mitjançant cursos, amb 5.000 places el curs 2023-2024 i 5.500 el curs 2024-2025.

També s'introduiran nous continguts i habilitats en gestió i tractament de la diversitat lingüística al màster de professorat de secundària juntament amb el Departament de Recerca i Universitats. Altres mesures previstes són incrementar els recursos d'acollida de l'alumnat nouvingut a partir de 2024, incentivar la formació lingüística de les famílies i crear una plataforma de continguts audiovisuals educatius en català.

Més seguretat jurídica als centres

Segons la titular d'Educació, el decret també pretén "donar seguretat jurídica" als centres i desplegar el títol segon de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), aprovada el 2009, que parla del règim lingüístic del sistema educatiu català.  

Durant una roda de premsa, Simó ha denunciat "l'amenaça" que viu el català per part de governs de dreta i extrema dreta en altres regions de l'Estat, com el País Valencià o les Illes Balears, així com la "intromissió" dels alts tribunals en relació a l'escola catalana. "Veiem indispensable rearticular la defensa d'un model d'escola catalana que compartim una àmplia majoria", ha justificat.

Sobre un possible pronunciament del TC que declarés inconstitucional el decret i la llei sobre el català a l'escola, Simó ha dit que no afectaria el reglament que es vol tramitar.