Público
Público

Nou rutes per resseguir el passat i recordar la història de Catalunya

De l'època romana a la revolució industrial, passant per l'època medieval o la Guerra Civil Espanyola: diversos itineraris per fer a peu, en bici o en cotxe

Una persona passejant pel poblat de Sebes a Flix
Una persona passejant pel poblat de Sebes a Flix. Ajuntament de Flix / Cedida a l'ACN

Llibres, documentals, pòdcasts, classes magistrals… Tenim mil i una maneres de conèixer la història de la humanitat, també la més propera, la de casa nostra. Una opció ben didàctica i entretinguda per a tots els públics és fer-ho directament des del mateix territori, trepitjant els escenaris que han estat protagonistes de la cronologia que han escrit les dones i els homes.

Per això, us proposem fins a nou rutes per resseguir el passat i recordar la historia de Catalunya. De l'època romana a la revolució industrial, passant per jaciments, l'època medieval o la Guerra Civil Espanyola: tot seguit teniu diversos itineraris per a tots els gustos, que podem fer a peu o en bicicleta, però també amb cotxe o altres transports.

Ruta de l'Art Rupestre

Arranquem proposant-vos la Ruta de l'Art Rupestre, que ens mostra una sèrie de conjunts singulars i que són veritablement clau per conèixer la història del país. I és que dels 757 jaciments rupestres de l'arc mediterrani catalogats com a patrimoni de la humanitat per la Unesco el 1998, gairebé seixanta es troben a Catalunya.

En aquest cas és un itinerari per fer en cotxe, puix es tracta de 334 km que es fan en vora de 5 hores, sense comptar aturades. Els punts d'interès per on passa són els Abrics de l'Ermita (serra de Gosall) i el seu centre d'interpretació; el conjunt d'art rupestre de les Muntanyes de Prades i el Centre d'Interpretació d'Art Rupestre de Montblanc; Cocó de la Gralla; la Roca dels Moros de Cogul; la cova dels Vilasos (o dels Vilars); i la cova del Tabac.

Ruta de Tàrraco, l'empremta de Roma

Visitar Tarragona i redescobrir el llegat romà que s'hi conserva sempre és una bona opció. Es tracta d'unes restes romanes que han sobreviscut el pas dels anys, fins al punt que l'any 2000 la Unesco en va fer la declaració de patrimoni de la humanitat. No només els romans han trepitjat aquesta terra: cultures com les dels visigots, musulmans o jueus també hi han deixat la seva petjada a través de la llengua, la cultura o els monuments.

Turistes a l'Amfiteatre de Tarragona
Turistes a l'Amfiteatre de Tarragona. ACN

Començarem la nostra ruta per l'antiga Tàrraco visitant el Tinglado 4, on trobarem l'exposició Tarraco/MNAT, una oportunitat per conèixer la història de Tarraco i el seu patrimoni. Tot seguit agafant l'avinguda Ramon i Cajal, ens trobarem amb la Necròpolis Paleocristiana, cementiri i conjunt d'estructures funeràries, datades de mitjans del segle III i perfectament adequades per ser visitades.

A continuació visitem el Teatre romà, una de les construccions més importants que simbolitzava la supremacia de la ciutat romana juntament amb l'Amfiteatre romà i el Circ romà. La ruta continua pel nucli antic, on trobem el Passeig arqueològic i les Muralles. A la ciutat hi podem dedicar ben bé un dia, que podem complementar durant tot un cap de setmana amb altres construccions a 20 km.

Complex arqueològic de Sebes

Us proposem també ser dels primers a visitar en profunditat el complex arqueològic del poblat de Sebes, dins el terme municipal de Flix (Ribera d'Ebre), on a principis d'any es van acabar els treballs d'adequació. Comprèn la necròpolis i els dos poblats dels segles III-IV i VII (ANE). L'objectiu de la intervenció ha estat salvaguardar les restes arqueològiques, així com adequar l'espai per fer-lo visitable.

La voluntat final és ha estat afegir un nou punt d'interès amb valor afegit que complementi la visita a un paratge natural singular. L'actuació s'ha centrat en la consolidació dels murs existents, sota "la premissa bàsica de respecte total per les estructures arqueològiques originals", tal com han detallat des del consistori. També s'ha habilitat un itinerari per comunicar els diferents sectors del jaciment.

Habitatge reconstruit als poblats iber del jaciment de Sebes
Habitatge reconstruit als poblats iber del jaciment de Sebes. Anna Ferràs / ACN

Ara ha començat el debat sobre altres millores patrimonials i didàctiques que pot incorporar. D'una banda, cal decidir si s'adeqüen i s'integren a l'espai les trinxeres que es conserven de la Guerra Civil Espanyola. També es vol adequar la casa ibera reconstruïda amb materials que descriguin la vida quotidiana en aquest poblat de Sebes.

La Ruta del Cister

Aquesta ruta d'uns 105 km la podem fer tant caminant o amb bicicleta, com amb cotxe i a peu. L'itinerari de La Ruta del Cister ens porta a admirar el ric patrimoni cultural i històric d'aquesta zona d'interior en plena natura, indrets, marcats per també pels vins i caves, el territori i el patrimoni. I és que implica les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell i els seus 65 municipis, en una proposta turística creada el 1989.

La conjugació rau en el fet que cadascuna de les comarques té un monestir cistercenc: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, els més emblemàtics d'aquest ordre a la Catalunya Nord. El traçat circular presenta 4 variants per al trànsit dels ciclistes i amb la senyalització, amb descripció en ambdós sentits de la marxa. També ofereix connexions amb altres senders GR i PR de la xarxa. Els punts clau són un "esquer" per un recorregut que va més enllà dels monestirs.

Ruta pels espais de la Batalla de l'Ebre

Passem ara a la Guerra Civil Espanyola per parlar d'una ruta pels espais de la Batalla de l'Ebre, a la comarca de la Ribera d'Ebre, on s'han viscut dels moments més tràgics de la història contemporània de Catalunya. Trinxeres, refugis i monuments han estat recuperats en commemoració, amb fins a sis espais històrics visitables a la comarca, podent passar també per les serralades que en van ser protagonistes.

Es tracta del Refugi antiaeri de Benissanet, del refugi antiaeri de Flix, de les Trinxeres de Berrús a Riba-roja d'Ebre, del búnquer dels Reguers i del Campament del XV CE d'Ascó. A banda, també cal destacar el Castell de Miravet i el Castell de Móra d'Ebre, com a fortaleses històriques que han viscut molts conflictes al llarg de la història, també en formen part.

Una altra iniciativa recent que pretén posar en valors la batalla de l'Ebre és Marcats pel 38, que ofereix rutes guiades pels indrets on van succeir aquells combats, des de les parts més altes de la Terra Alta fins al Poble Vell de Corbera, un símbol d'aquest passatge històric. L'objectiu és visibilitzar espais, històries i persones per aproximar l'episodi i el que va significar pel territori. Aquest projecte de responsabilitat social proposa trinxeres i refugis antiaeris amagats entre els boscos.

El Parc dels búnquers de Martinet i Montellà

No deixem de parlar de la Guerra Civil per proposar-vos el Parc dels búnquers de Martinet i Montellà (Cerdanya), que fou part de la línia defensiva del govern franquista dels Pirineus a partir de 1940. Coneguda popularment com a línia P o línia Gutiérrez, és una impressionant línia de defensa envoltada durant molt temps pel secret militar. Ara, ajuda a entendre un temps de guerres i està pensat per ser visitat acompanyat d'un monitor en bona part del recorregut.

La visita està estructurada en tres parts: comença amb muntatge museogràfic innovador, basat en diferents audiovisuals per donar context. Després, els visitants fan un recorregut ben senyalitzat i adaptat, equipats amb casc i llanterna, resseguint un camí de muntanya durant el qual es poden visitar un total de vuit fortificacions diverses. I també entrat en un entramat de galeries subterrànies connectades entre si.

Galeries subterrànies del Parc dels búnquers de Martinet i Montellà
Vista de l'interior d'un búnquer al Parc dels búnquers de Martinet i Montellà. Parc dels búnquers de Martinet i Montellà

Revolució industrial. Mines i colònies

Parlem ara de l'època de la revolució industrial per recórrer les galeries d'una mina de carbó, descobrir el modernisme en colònies tèxtils i fàbriques o veure com s'elabora el cava. Aquest recorregut que farem a peu i en cotxe ens portarà per Guardiola de Berguedà, Cercs, Cardona, Berga, Puig-reig, Manresa i Terrassa, amb un total de 168,7 km que es poden fer en unes 3 hores, sense comptar les parades.

En concret, podem visitar la mina de petroli de Riutort a Guardiola de Berguedà, les mines de Cercs, el Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona, la ruta de les colònies tèxtils del Llobregat (28 quilòmetres que comuniquen Cal Rosal amb l'Ametlla de Merola a Puig-reig), la colònia Cal Pons de Puig-reig, la Farinera La Florinda de Manresa. També inclou visites a empreses de cava o de torrons, com Codorniu o Vicens.

Camí de Sant Jaume

I acabem amb dos clàssics, dues rutes per les quals haurem d'estar en forma. El primer és el Camí de Sant Jaume, que té el seu inici a Catalunya al Cap de Creus (Costa Brava) i la seva fi a Alcarràs (Terres de Lleida), per a després endinsar-se en terres aragoneses. A la dècada de 1980 s'inicia la recuperació d'aquest tram català, i el 1993 el Camí és declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco.

Podrem descobrir la història que han amagat esglésies, monestirs, fondes i hospitals. El tram català està senyalitzat amb indicadors: pals de tres metres d'alçada amb banderoles blaves amb el símbol de la petxina o vieira, un dels atributs de sant Jaume. El camí té dos possibles inicis: el del Port de la Selva, amb el valor simbòlic de partir d'arran de mar, i el de la Jonquera, que enllaça amb una de les principals rutes europees.

El recorregut és apte per a iniciats i té un total de 470 km, que en general impliquen més de 10 dies de marxa. La ruta senyalitzada passa per les comarques següents: Alt Empordà, Anoia, Bages, Garrotxa, Gironès, Osona, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià, Urgell. Alguns dels punts d'interès són el Monestir de Sant Pere de Rodes o Montserrat.

Camí dels Bons Homes 

I acabem amb el conegut Camí dels Bons Homes, en aquest cas permetent a l'excursionista endinsar-se en la història medieval. Una de les rutes dels càtars quan es van exiliar del sud de França sortia del castell de Montsegur, en terres franceses, i arribava fins al santuari de Queralt, a Berga (Berguedà). Gaudirem de la bellesa de l'espectacular Parc Natural del Cadí-Moixeró, una zona en la qual destaca especialment l'icònic Pedraforca, els dos cims separats per un gran coll són icònics del territori.

Santuari de Queralt, per la banda obaga
Santuari de Queralt, per la banda obaga. Aleix Camprubí i Pont

Actualment, aquest recorregut és el sender que traça el GR 107, que podem realitzar caminant o en bicicleta. En aquest cas, la distància del recorregut és de 200 km i es preveu que es pugui completar per a excursionistes debutants amb 9 o 10 dies. Els punts d'interès més destacats són Rasos de Peguera, Gósol, Pedraforca, Bagà, Bellver de Cerdanya i Prullans, trepitjant les comarques d'Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Solsonès.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?