Público
Público
Entrevista a albert garcia, fotoperiodista detingut durant les protestes postsentència

"Si la policia actués bé no tindria cap problema en què els fotoperiodistes estiguéssim allà enregistrant el que fos"

El fotoperiodista Albert Garcia ha anat a judici acusat per la Policia Nacional d'haver agredit dos agents mentre cobria les protestes contra la sentència. Ell ho nega i afirma que va ser detingut per fotografiar una actuació policial irregular. La causa ha despertat el rebuig unànime de la professió, que ho ha titllat de "judici a la premsa"

El fotoperiodista Albert Garcia abans de l'inici del judici.
El fotoperiodista Albert Garcia abans de l'inici del judici. Pool El País / ACN

Albert Garcia és fotoperiodista i va ser detingut mentre treballava per El País a les protestes contra la sentència per l'1-O, el 18 d'octubre de 2019. Era el dia de la coneguda com la batalla d'Urquinaona, i quan ja era tard i els carrers s'havien calmat, uns agents li van intentar impedir que fotografiés una detenció irregular. Va acabar detingut i la setmana passada va anar a judici: la Fiscalia li demanava 18 mesos de presó i 480 euros de multa per suposadament agredir dos antiavalots de la Policia Nacional. Ell nega haver comès cap agressió i apunta a què el van detenir per haver fotografiat una actuació policial "irregular".

"Durant el judici van quedar clares moltes contradiccions dels testimonis policials"

Durant el judici, la Fiscal va canviar els càrrecs i va retirar la petició de presó. A Garcia se l'acusava inicialment d'un delicte d'atemptat i lesions lleus, però finalment el primer va ser substituït pel de resistència i la petició de condemna va quedar en una multa de 4.800 euros, igualment "elevadíssima", explica en una conversa telefònica amb Públic. El sector es va unir per demanar l'absolució de Garcia i denunciar el que qualifiquen de "judici a tota la professió i atac a la llibertat de premsa". En un manifest, titllaven el cas de "muntatge policial" i de "detenció injusta, desproporcionada i repressiva". Entre els firmants hi ha el Col·legi de Periodistes, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, el comitè d'empresa i de redacció de El País, la Federació Internacional de Periodistes i la Plataforma per la Llibertat d'Informació (PLI), entre d'altres.

Com ha anat el judici? Com estàs?

Estic satisfet perquè d'alguna manera em vaig poder explicar. Van quedar clares moltes contradiccions dels testimonis policials. No estic content de com va anar, perquè no hauríem d’haver arribat a judici, però estic satisfet i tranquil d’haver-me pogut explicar.

Durant el judici, la Fiscalia va retirar la petició de presó i va rebaixar la condemna a 4.800 euros de multa. A què creus que es deu?

Es deu a què aquest procés judicial no s’aguanta per enlloc. La Fiscal que estava a la sala ho va veure bastant clar, va rebaixar la petició fiscal fins a dos cops, a l’inci i al final del procés. Això només vol dir una cosa: la causa no té cap sentit. Em fa la sensació que no pot retirar-ho tot per salvar els papers al ministeri fiscal, perquè per part seva seria dir que els companys durant la instrucció ho van fer malament. 

Molts companys van gravar la teva detenció i va ser molt mediàtica. Per què creus que tot i així ha tirat endavant el cas?

"Crec que no eren conscients de la repercussió que podia tenir [la detenció], que en va tenir molta"

Crec que no eren conscients de la repercussió que podia tenir, que en va tenir molta. Des del primer dia en va tenir. Durant la instrucció no vaig voler fer soroll, pensava que cauria pel seu propi pes. Hi ha hagut una manca de cura amb les persones que estan jutjant, no només en aquest cas, sinó en tots. No pensen en què hi ha persones darrere l’expedient.

Com et vas sentir aquelles hores, durant la detenció i la posada en llibertat?

En el moment de la detenció no donava crèdit, no entenia què m'estava passant. Estic fotografiant una actuació policial irregular, estan apallisant un noi, sense més ni menys, i em disposo a documentar-la i em trobo un policia davant que m’intenta tapar perquè no pugui fer fotografies. Aquest policia, sense dir-me que m'aparti, m'empenta i li retrec. Llavors em diu que l’he agredit i em detenen. Llavors no dono crèdit. Entenc que pugui ser una situació tensa, pero no té justificació el que em va passar. Quan em diuen que em detenen, no em crec el que m'està passant i començo a avisar els meus companys.

Dins la comissaria vaig passar por. No em van tractar gaire bé, a Via Laietana. A la Verneda, millor. Era tot molt incert. Fins que arriba un punt que me n'adono que la meva detenció ha tingut ressò i canvien el tipus de tracte.

Per què creus que ho van fer?

"Hagués tingut un problema molt greu si m'hagués passat això en un carreró sense altres companys"

La meva detenció es va transmetre en directe. Estava envoltat de companys periodistes i va quedar enregistrada. Això va fer que molta gent ho veiés i es mobilitzés per demanar explicacions del que passava. Vaig tenir aquesta sort, perquè ha estat la meva prova. Hagués tingut un problema molt greu si m'hagués passat això en un carreró sense altres companys que ho haguessin enregistrat, a causa del principi de veracitat que tenen les autoritats policials. Ells diuen una cosa i davant un jutge va a missa, sigui veritat o no. El problema el tens quan és mentida, com en el meu cas.

I ara, com et sents? T’has pogut recuperar? 

A mi m'agrada molt la feina que faig, i ara mateix no m'ha afectat en res, en el meu dia a dia a la feina. Faig les mateixes feines que feia abans. No m'ho he replantejat. Sí que em sento com amb ràbia, amb aquest procediment. Desgraciadament penso que no serà l'últim cop que passi, tot i que sí que espero que no sigui amb el meu nivell de gravetat. Malauradament és el pa de cada dia de treballar molt aprop de la policia. Ens trobem amb impediments que ens obstaculitzen fer la nostra feina.

Aquells dies molts periodistes van resultar ferits, una setantena segons Mèdia.cat, la majoria per actuacions de la policia. El periodisme molestava especialment?

"Malauradament és el pa de cada dia de treballar molt aprop de la policia"

Aquells dies van ser molt tensos. És proporcional, quan més tensió hi ha al carrer, més situacions irregulars es troben, hi ha alguns agents que se salten els protocols. No només passa quan hi ha tensió, però quan n'hi ha més, és més fàcil que es visualitzin. Quan passen, a la policia no li agrada que surtin a la vista de tothom. Si la policia actués bé no tindria cap problema en què nosaltres estiguéssim allà enregistrant el que fos.

Amb la Llei Mordassa és més difícil informar?

Mentre la policia tingui el principi de veracitat, estarà per sobre teu en qualsevol problema que tinguis amb ells. Això crea un desequilibri molt gran i amb Llei Mordassa o sense no se solucionarà. Crec que aquest principi és gravíssim en aquestes situacions. Jo, si hagués estat en un carreró, hagués estat venut. Potser llavors no m'haguessin fet cap tipus de rebaixa en la petició fiscal. En qualsevol cas, la d'ara és elevadíssima igualment. És surrealista. Però crec que el ministeri fiscal no podria passar de demanar-me un any i mig de presó a res, seria deixar-lo en evidència i dir que han fet mala feina.

Quan et van detenir anaves identificat amb el braçalet de premsa. Serveix d'alguna cosa?

"Hi ha hagut una reacció unànime i penso que això ha enfortit la professió en general contra aquest tipus de situacions"

Quan treballes has d'anar identificat, perquè estàs al costat de la policia i t'ho haurien de facilitar. Però soc del parer que s’ha d’anar acreditat amb la mínima expressió. Amb un carnet de premsa ja anem acreditats. Però tot i això, aquell dia portava el braçalet, perquè quan està apunt d’actuar la policia me’l poso. Encara que no sigui obligatori, és com si ho fos. La policia et posa més problemes quan no el portes. No estic a favor d’anar amb les armilles, penso que no ens ajuden en res: ni quan estàs aprop de la policia, ni entre els manifestants. A més, estàs contaminant l’escena per altres companys que poden estar a l'altra banda del carrer. Per mi, un fotògraf hauria de ser invisible, per això intento anar amb la mínima expressió.

Creus que el teu cas vol ser exemplaritzant per tota la professió?

Ho ha sigut. Està clar que ha sigut un exemple d’"aneu amb compte del que us pot passar". Però penso que ha estat molt bona la reacció de la professió, hi ha hagut una resposta global, quasi de "aneu més amb compte vosaltres que nosaltres". He tingut un suport unànime i això penso que ha enfortit la professió en general contra aquest tipus de situacions.