En un article recent a la revista Sin Permiso, el seu editor, Daniel Raventós, parla d’una situació de “calma tensa” després de la Diada, amb la societat catalana a l’espera de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem en l’anomenat “judici contra el procés” i que fa pensar “en un llarg camí per l’amnistia”. S’observa un rearranjament dels camps polítics, com va ocórrer mesos enrere. Amb un ull posat a Madrid, per les negociacions entre el PSOE i Unidas Podemos per formar govern, i un altre a Barcelona, on la possibilitat d’unes eleccions autonòmiques el 2020 sembla cada cop més real.

Tot plegat enmig d’un debat polític al si del sobiranisme sobre quina és la millor estratègia seguir perquè l’independentisme no perdi l’impuls aconseguit fins ara, i mirant de reüll la situació econòmica a Catalunya, a Espanya i a Europa, en què els senyals d’alentiment econòmic es multipliquen. Alguns mitjans de comunicació internacionals auguren una "tardor calenta" a Catalunya.

És en aquest context que aquest dimarts s’ha presentat al Col·legi de Periodistes la Convenció Republicana del Sobiranisme Progressista. L’objectiu, segons els seus organitzadors, és organitzar un espai ampli de defensa del dret d’autodeterminació i una política progressista més enllà de les diferències entre partits polítics, sindicats i organitzacions de la societat civil, concebut com “un fòrum de diàleg franc, una entesa i col·laboració àmplia del conjunt del sobiranisme republicà rupturista”. La primera cita serà el proper 14 de desembre a Barcelona, a la Universitat Pompeu Fabra.

Els impulsors destaquen que volen fer-ho amb mirada llarga, més enllà de la contesa electoral, buscant acords amplis a partir dels consensos existents. La llista de partits i organitzacions que donen suport a la Convenció Republicana és llarga, fins a disset. Sense cap ordre particular, algunes de les més destacades són: la Crida Nacional per la República, Poble Lliure, Sobiranistes, MÉS – Moviment d’Esquerres, Som Alternativa, ERC, Pirates de Catalunya, EUiA o Acció per la República, entre d’altres.

A l’acte hi han participat el diputat del grup d’ERC al Congrés Joan Josep Nuet, Isabel Ferrer per Acció per la República, Xavier Oca, de Poble Lliure, i Cristina Bedmar, militant de les Joventuts Comunistes de Catalunya (JCC). També moltes cares conegudes entre el públic, com la diputada de JxCat Aurora Madaula, la portaveu d’ERC. Marta Vilalta, el diputat de la CUP Carles Riera o l’exdiputat d’EUiA David Companyon.

Una “reflexió estratègica”

“Vull deixar clar des del minut zero que aquesta iniciativa no té res a veure amb les eleccions”, ha començat Nuet al destacar que cal una “reflexió estratègica” davant la propera publicació de la sentència, que suposarà “un abans i un després” en “la història de les llibertats nacionals de Catalunya”. Per al diputat al Congrés, “és obligat que es trobin” totes les persones d’esquerres que defensen l’autodeterminació “per trobar la unitat d’acció”. La convenció està “oberta a totes aquelles persones” que defensen aquests mínims. Nuet no ha amagat que tenen la voluntat de poder influir en el debat polític d’aquesta tardor i hivern.

Isabel Ferrer s’ha encarregat de llegir el nom de totes les organitzacions que han signat ja el manifest i precisar quin serà el seu paper en la propera convenció. La convocatòria, però, està oberta a d’altres organitzacions, que es preveu que s’hi sumin properament. Al seu torn, Amèlia Barbero ha incidit en la idea de culminar el procés d’autodeterminació en la proclamació d’una República catalana amb un clar caràcter social.

Finalment, Xavier Oca ha presentat l’estructura de la convenció, que consistirà en tallers i taules de debat amb diversos ponents, entre 20 i 30 persones que representaran “les diverses sensibilitats del sobiranisme d’esquerres al nostre país”. “Una gestora anirà vetllant quins són els eixos temàtics”, ha explicat al matisar que serà en qualsevol cas “assembleari i hi podrà participar qualsevol que s’hi senti identificat”. A més, hi ha “un grup impulsor obert” que es reunirà de manera periòdica en els propers dies per anar perfilant la Convenció, ha agregat Nuet. “Volem oferir un marc estratègic per arribar al màxim possible a acords”, ha declarat Oca al reprendre el torn de paraula. Es tracta, sobretot, de cercar una política comuna per bastir, abans que res, "una estratègia antirrepressiva".

El manifest: una resposta "impugnatòria"

“El nostre país es troba en una cruïlla i que en els propers mesos s’ha de dimensionar una nova etapa en la nostra història recent”, expressen els organitzadors en el seu manifest. Els partits, organitzacions i entitats signants creuen que la resposta a la imminent sentència del Tribunal Suprem “ha de ser impugnatòria i democràticament unitària, recuperant el bo i millor que l’1 i el 3 d’octubre del 2017 van representar”.

“Si finalment la sentència es converteix en una acció de càstig a la mobilització sobiranista, democràtica i republicana que els darrers anys ha succeït a Catalunya, cal, al costat de la resposta unitària i massiva, una proposta estratègica de com encarar una nova etapa de la lluita per l’autodeterminació”, afegeixen en alertar que la “criminalització de la dissidència política que rebutja el ‘règim del 78’ no pot presidir una nova etapa restaurativa d’involució on es tanqui la finestra d’oportunitat de canvi.”

Els impulsors asseguren que “cal una reflexió estratègica per mantenir i alhora albirar noves propostes que puguin combinar l’organització i mobilització popular i l’acció institucional, al mateix temps que seguim sumant aliats i aliances". En aquest sentit, reclamen "una perspectiva audaç i popular, presidida per l’esperit unitari dels grans acords que graviten la societat catalana, que ens ajudi a construir algunes de les fites que han de referenciar la lluita dels propers anys per una Catalunya justa, neta, feminista i lliure”.