Paral·lelament a les negociacions per a la investidura del pròxim president de la Generalitat, els partits catalans centren ara part dels seus esforços en les eleccions europees del 9 de juny. Junts ha presentat oficialment la campanya aquest dimarts. Sota el lema Lliures per Europa, la llista encapçalada per Toni Comín busca reivindicar-se com "l'única netament catalana" i capaç de defensar la "veu" de Catalunya a la Unió Europea. 

Comín reivindicarà la "feina feta" des de l'exili durant els últims anys per l'expresident Carles Puigdemont, que va descartar liderar la formació a Europa per presentar-se a les eleccions catalanes del passat 12 de maig. Per la seva banda, els Comuns també han presentat la seva campanya amb l'objectiu d'aturar la "internacional reaccionària" a la Unió Europea. El candidat de Comuns Sumar, Jaume Asens, ha fet una crida a la mobilització davant l'amenaça de l'auge de partits d'ultradreta.

Continuar la "internacionalització" de la causa catalana

En roda de premsa, el director de l'oficina europarlamentària de Junts, Aleix Sarri, ha afirmat que la campanya se centrarà a continuar amb la "internacionalització" de la causa catalana i la defensa dels interessos de Catalunya. Així, Junts dividirà els actes de campanya entre Brussel·les, diversos països europeus, com Ginebra, Eslovènia i Itàlia, i la Catalunya del Nord. El tret de sortida es donarà aquest dijous amb un acte a Barcelona, l'únic que la formació té previst celebrar a la capital catalana, i en què Comín i Puigdemont intervindran a distància.

Aquest divendres la formació té previst un acte a Leuven (Bèlgica) per presentar l'últim llibre de Puigdemont, Retornem-hi, en què l'expresident estarà acompanyat del ministre-president de Flandes, Jan Jambon. De cara el primer cap de setmana de campanya, la formació celebrarà dos mítings en territori espanyol, un a Mallorca i l'altra al País Valencià. Es tracta de dos actes que, segons la formació, s'han organitzat amb l'objectiu de reivindicar la llengua catalana. 

A Brussel·les, la formació té previst celebrar un acte el divendres vinent, un dia després que el Congrés dels Diputats aprovi la Llei d'amnistia que ha de beneficiar el cap de llista de Junts, Toni Comín, així com l'expresident Carles Puigdemont i la resta d'exiliats. Aquest acte comptarà també amb la participació de l'advocat Gonzalo Boye. Així mateix, el míting central de la formació se celebrarà també a Brussel·les, el dissabte que ve, coincidint amb l'equador de la campanya.

A partir del diumenge dia 2 de juny i fins al dia de les eleccions, la formació s'instal·larà a la Catalunya del Nord, tal com va fer per la campanya de les eleccions catalanes del 12-M. Segons la previsió, els actes se celebraran majoritàriament a Elna i es complementaran amb trobades sectorials pensades per representar la "defensa" dels interessos de Catalunya, com són la pagesia, la memòria democràtica o el corredor mediterrani.

Crida per aturar la "internacional reaccionària"

Per la seva banda, els comuns, que es presenten en coalició amb Sumar, també han presentat aquest dimarts la campanya per a les eleccions europees del pròxim 9 de juny. Sota el lema A Europa, Jaume Asens. Per la pau, pel planeta, pel futur, Asens és el número dos de la candidatura Comuns Sumar. "Està en joc l'Europa que es preocupa per la salut de les persones, o aquella basada en l'austeritat i que només pensa en macro projectes per omplir les butxaques d'uns pocs", ha asseverat des de Santa Coloma de Gramenet durant la presentació del cartell de campanya.

El candidat de Comuns Sumar ha fet una crida a la mobilització per aturar la "internacional reaccionària" reunida en una "casa dels horrors" a Madrid, en referència a l'acte ultra organitzat per Vox aquest cap de setmana a la capital espanyola. Asens ha advertit que l'acte va ser un "senyal d'alarma d'allò que pot passar a Europa". "És un senyal del risc de desaccelerar la transició ecològica amb polítiques i personatges que no tindran cap escrúpul a l'hora de vendre el nostre futur i, fins i tot, el Parlament Europeu", ha afegit.

La número 2 és Júlia Miralles, que ha ressaltat les polítiques per preservar els drets de les dones, de les persones lgtbi i dels migrants, però també el dret a l'habitatge, entre altres qüestions.