Público
Público

El Suprem afronta el darrer tràmit abans del judici de l'1-O mentre es manté el dubte de quina serà l'estratègia de defensa

De moment s'estan dedicant els principals esforços en denunciar a nivell internacional la vulneració de drets fonamentals dels acusats, amb la mirada posada en el Tribunal Europeu de Drets Humans, mentre que la mobilització social no ha agafat la mateixa empenta. Qui sembla decidit a plantejar una defensa política és Jordi Cuixart, el que passaria per combinar una estratègia global dins i fora de la sala i posar al centre l'arrel del conflicte: l'exercici del dret a l'autodeterminació dels catalans.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Susana Barreda i Txell Bonet a plaça de Catalunya de Barcelona, en l'acte de protesta en l'aniversari de l'empresonament dels seus companys, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. EFE / Quique García

El Tribunal Suprem celebra aquest dimarts la vista prèvia en què decidirà si és o no competent per jutjar els 18 dirigents sobiranistes encausats, entre d'altres qüestions, per l'organització del referèndum de l'1-O. Les defenses dels encausats han demanat que el judici es faci al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), és a dir, a Barcelona, i no pas a Madrid, ja que els fets investigats van succeir al Principat i, per tant, aquest seria l'òrgan competent per jutjar-los. Es dona per fet, però, que la sol·licitud no tirarà endavant i que la sala del penal del Tribunal Suprem, encapçalada per Manuel Marchena, acollirà el judici de l'1-O.

La vista prèvia és el darrer pas abans de l'arrencada del judici oral, que arribarà durant la segona meitat de gener. Queda, per tant, al voltant d'un mes perquè els encausats i el conjunt del sobiranisme tracin l'estratègia amb la que vol acudir al tribunal, en el que serà un dels esdeveniments que, de ben segur, marcarà la política catalana i espanyola durant el 2019 i, probablement, els propers anys. Fa setmanes que partits i entitats independentistes treballen, conjuntament amb les defenses dels encausats, per mirar de traçar una estratègia conjunta que vagi més enllà del que succeeixi a la sala, però alhora hi ha matisos importants en funció dels actors.

La idea de limitar-se a una donar resposta a posteriori a una sentència condemnatòria, exposada fa uns mesos pel president de la Generalitat, Quim Torra, no és ara la via prioritària, sinó que el gruix dels actors tenen decidit moure's prèviament. Fonamentalment, el que s'ha parlat fins ara en les diverses trobades mantingudes en escenaris com Brussel·les -amb l'expresident català, Carles Puigdemont- o Ginebra -on hi ha l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel i la secretaria general d'ERC, Marta Rovira- és de la necessitat d'internacionalitzar la causa, lligant-la sobretot a la vulneració de drets fonamentals. Paral·lelament, també hi hauria consens en utilitzar el judici del Tribunal Suprem com un altaveu per tornar a posar la qüestió catalana a l'agenda política i mediàtica internacional, vinculant-la a la lluita per la defensa dels drets civils i polítics.

Ara bé, resta per veure fins a quin punt l'estratègia global aposta per fer una defensa política que vagi a l'arrel del conflicte, és a dir, l'exercici del dret a l'autodeterminació dels catalans. A banda de les mobilitzacions fora de la sala, això implicaria també reivindicar l'1 d'octubre precisament com a això, com la voluntat d'exercir aquest dret a través d'un referèndum i apel·lar també a la legitimitat de la desobediència civil no violenta, davant un Estat que volia impedir-ne la celebració. Qui sembla decidit a apostar per aquesta via és el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonat des del 16 d'octubre de l'any passat.

La mobilització com a únic camí per obtenir una "sentència justa"

"És imprescindible enfocar el procediment des del punt de vista polític, però això no vol dir renunciar a fer-ho tècnicament, sinó mantenir amb fermesa la defensa de tot el que s'ha fet, perquè sabem que no és cap delicte. Intentar reduir la pena assumint, ni que fos parcialment, el relat del tribunal ens abocaria a una situació de manca de credibilitat davant seu, i podria desmoralitzar tota la part de la població que ha actuat i actua des del convenciment que l'única solució al conflicte entre Catalunya i l'Estat passa per la celebració d'un referèndum que, més enllà d'altres qualificatius, podem adjectivar categòricament d'inevitable", escriu Cuixart a l'epíleg de Jo acuso. La defensa en judicis polítics (Pagès editors).

En el llibre, aparegut recentment i escrit per l'advocat i exdiputat de la CUP Benet Salellas, Cuixart també reivindica la desobediència civil i recorda que això implica, també, assumir-ne les conseqüències. En una entrevista a Públic, Salellas, que forma part de l'equip de defensa del president d'Òmnium, apunta que és una "absurditat" imaginar que amb l'actual Suprem "obtindrem una absolució o una sentència amb condemnes baixes simplement amb l'exercici d'una defensa tècnica jurídica o utilitzant aquells contactes que la burgesia catalana ha tingut a Madrid tota la vida".

Per a ell, "l'única possibilitat de forçar el tribunal a una sentència justa, i per tant a l'absolució o una condemna de mínims, és a través de la mobilització social. La societat civil, la gent organitzada, els moviments socials i polítics hem de demostrar la nostra capacitat de contrapoder i de condicionar l'agenda judicial i el resultat d'aquest judici". Al seu parer, això passa per picar portes a nivell internacional, mobilitzar a nivell català i també aconseguir la implicació d'un part important de la societat estatal, que rebutgi el procés judicial. Dissabte, centenars de persones van concentrar-se davant la seu del Suprem per denunciar la "parcialitat" i les sentències "injustes" de la justícia espanyola, amb un gran protagonisme del cas català.

L'aposta pel TEDH

Segons han informat diversos mitjans, la defensa tècnica, que també es farà, intentarà desmuntar la instrucció del jutge del Suprem Pablo Llarena i totes les acusacions i buscarà evidenciar el que considera vulneracions de drets fonamentals, amb l'objectiu de facilitar el possible camí posterior cap al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). En aquest sentit, Salellas també matisa aquesta estratègia en considerar que la qüestió dels drets fonamentals no ha de situar-se al centre de la defensa, fonamentalment perquè la hipotètica resolució del TEDH trigaria uns anys a arribar i, sobretot, no serà aquest tribunal internacional qui resoldrà el conflicte polític. Amb tot, altres defenses sí que estan posant bona part dels esforços en aquesta via, com mostra la decisió dels presos en vaga de fam d'enviar cartes a una quarantena de dirigents comunitaris per denunciar la seva situació.

La participació d'actors internacionals també estarà garantida amb la presència d'organitzacions com Amnistia Internacional, que ha anunciat que farà d'observadora del judici del Suprem per analitzar si compleix amb totes les garantiea. A més a més, aquest dilluns va presentar-se a Barcelona la plataforma International Trial Watch - Catalan Referendum case, que pretén gestionar i facilitar la presència d'observadors nacionals i internacionals al judici, amb l'objectiu de redactar informes en què es determini si el tribunal ha respectat la imparcialitat i la independència i els drets humans dels acusats.

En l'àmbit de la mobilització social, de moment l'Esquerra Independentista -l'espai polític del que forma part la CUP- ha presentat una campanya per animar la "mobilització permanent" des de la primera jornada del judici. El seu primer acte central serà ja aquest dimecres al Teatre Polioroma de Barcelona. Per a Salellas del que es tracta amb la combinació d'accions és "capgirar l'actual correlació de forces" de manera que al tribunal, que estarà presidit per Manuel Marchena, se li faci molt difícil aprovar una sentència condemnatòria. En qualsevol cas, durant les properes setmanes es coneixeran més detalls sobre l'estratègia de defensa i si realment s'enfoca d'una manera estrictament política, a diferència del que va succeir per exemple en el judici per la consulta del 9 de novembre de 2014, on l'estratègia no va passar pel refermament de les conviccions i va negar-se qualsevol voluntat de desobediència.