Els titelles tenen orgasmes, juguen amb foc, ploren i n'hi ha que, fins i tot, valoren la possibilitat de suïcidar-se. 'No parlen, però aquests ninots estan més vius que algunes persones', deia a cau d'orella una dona al seu company la nit de divendres passat dins una de les carpes del Circ Cric, instal·lat al Parc Natural del Montseny. Per arribar-hi s'ha de localitzar el nucli de Sant Esteve de Palautordera, on els cartells que anuncien el circ condueixen a una carretera estretaamb arbres a banda i banda. És laparticular catifa vermella que portacap a 'la reserva natural del circ', com l'anomena el pallasso TortellPoltrona, l'artífex del festival Circ Cric. Una proposta que fins a l'11 de juny combina la música i les varietats, i ofereix una oportunitatúnica de veure companyies es­­tran­­geres i artistes internacionals.

Obert els caps de setmana, el Cric ofereix espectacles per a totes les edats, però les nits dels divendres estan dirigides al públic adult. Batejades amb el nom de Cabaret Coluche, en homenatge a Michel Gérard Joseph Colucci, un pallasso francès i compromès amb els drets socials. Diuen que tenia una filosofia pròpia i un esperit crític dels que molesten en els sopars en què les converses tracten de comprar-se un cotxe més gran o triar un destí exòtic per a les properes vacances. Entre altres projectes, aquest pallasso provocador va fundar els Restaurants del Cor, uns establiments per als més pobres repartits per França que encara funcionen.

'No parlen, però aquests ninots estan més vius que algunes persones'

Amb la voluntat de recordar el tarannà de Colucci, la primera part del Coluche és un debat, amb olor de botifarra a la brasa i torrades, conduït pels Germans Poltrona i Xavier Soler, el mateix que interpretava el ja mític Doctor Soler que apareixia al programa Persones humanes de TV3. Buscant la reflexió i la polèmica, els tres còmics fan paròdia del món dels opinadors, posen un semàfor vermell al futbol, repassen l'Estatut i capgiren els titulars de la premsa. 'Volem opinar dels opinòlegs', crida en Tortell a la caça d'algun espectador arrauxat que vulgui compartir els seus comentaris amb tots els presents.

La tertúlia de nas vermell s'acaba a ritme de festa major. 'L'espectacle és a punt de començar!', canten els opinòlegs. L'audiència somriu, engrescada pel debat, però també per les begudes que xarrupen. Minuts més tard, l'espectacle comença.

'Volem opinar dels opinòlegs!', crida en Tortell a la caça d'algun espectador'

Uns titelles que riuen, flirtegen i tremolen, acaben seduint un públic que no veu embadalit com la tendresa i l'humor poden barrejar-se sense caure en la cursileria. Els manipuladors d'aquests personatges van vestits de negre i es fonen amb l'escenari. Són els Contadores de Estórias, una companyia brasilera amb 40 anys d'experiència que a través de breus escenes quotidianes saben capturar l'atenció. El seu secret és interpretar petites escenes quotidianes amb girs inesperats. Els aplaudiments que reben al final no deixen dubte: han seduït el públic.

Caminant cap a la sortida, una parella xoca amb el Doctor Soler, el guru sentimental de molts seguidors del programa de Mikimoto. El noi i la noia alenteixen el pas. 'Hem de parlar', diuen gairebé alhora. Llavors, esclaten a riure, pugen al cotxe i callen. La funció els ha recordat que les paraules de vegades fan nosa.

Les titelles tenen orgasmes, juguen amb foc, ploren i, n'hi ha que, fins i tot, contemplen la possibilitat de suïcidar-se. 'No parlen, però aquests ninots estan més vius que algunes persones', li deia a cau d'orella una dona al seu company la nit de divendres passat dins una de les carpes del Circ Cric, instal·lat al Parc natural del Montseny. Per arribar-hi s'ha de localitzar el nucli de Sant Esteve de Palautordera, els cartells que anuncien el circ condueixen a una carretera estreta amb arbres a banda i banda, que fa de catifa vermella a 'la reserva natural del circ', com l'anomena el pallasso Tortell Poltrona, l'artífex del festival Circ Cric. Una proposta que fins l'11 de juny combina els pallassos, la música i les varietats, oferint una oportunitat única de veure companyies estrangeres i artistes internacionals.

L'audiència somriu engrescada per la tertúlia i per les begudes que xarrupen

Obert els caps de setmana el Cric ofereix espectacles per a totes les edats, però les nits dels divendres estan dirigides al públic adult. Batejades amb el nom de Cabaret Coluche, en homenatge a Michel Gérard Joseph Colucci, un pallasso francès, provocador i compromès amb els drets socials. Diuen que Colucci tenia una filosofia pròpia i un esperit crític dels que molesten en els sopars on les converses tracten de comprar-se un cotxe més gran o triar un destí exòtic per a les properes vacances.

Entre altres projectes, va ser el fundador dels Restaurants del Cor, uns establiments per als més pobres repartits arreu de França i que encara funcionen. La seva mort al 1981 quan ja era candidat a la presidència de la República francesa va agafar a tothom per sorpresa. Sopar i tertúlia

Amb la voluntat de recordar el seu tarannà, la primera part del Coluche és un debat, amb olor de botifarra a la brasa i torrades, conduït pels germans Poltrona i Xavier Soler, el mateix que interpretava el ja mític Doctor Soler del Persones Humanes. Buscant la reflexió i la polèmica, els tres còmics fan paròdia del món dels opinadors, posen un semàfor vermell al futbol, repassen l'Estatut i capgiren els titulars de la premsa. 'Volem opinar dels opinòlegs', crida en Tortell a la caça d'algun espectador arrauxat que vulgui afegir els seus comentaris.

La tertúlia de nas vermell s'acaba a ritme de festa major. '¡L'espectacle és apunt de començar!', canten els opinòlegs. L'audiència, engrescada per la tertúlia, i pels líquids que beuen en uns gots de plàstic de color taronja, somriu.

Asseguts a la carpa veïna, els personates que riuen, flirtegen i tremolen sedueixen al públic. són els de la companyia brasilera Contadores de estórias, (descripció espectacle)

Caminant cap a la sortida, una parella xoca amb el Doctor Soler, guia sentimentals de parella de molts dels que seguien el Persones Humanes de Miki Moto. El noi i la noia alenteixen el pas. 'Hem de parlar', diuen gairebé alhora. Llavors, esclaten a riure i pugen al cotxe. Callen. Els titelles que acaben de conèixer no parlen. Tots dos saben que les paraules de vegades fan nosa i que els gestos són més convincents. L'espectacle dels brasilers s'ha acabat, però les seves històries acompanyen tan lluny com l'espectador ho permeti.