En només 24 hores s'ha evidenciat que les conseqüències judicials derivades de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 són encara ben presents a la política catalana. Malgrat els acords assolits a la taula de diàleg entre els governs català i estatal, la desjudicialització del conflicte territorial està lluny de ser completa.

El retorn després de més de cinc anys a l'exili de l'exconsellera d'Ensenyament Clara Ponsatí i el judici a l'actual titular d'Acció Exterior, Meritxell Serret, han posat de manifest que la repressió contra l'independentisme no s'ha aturat, si bé és cert que la situació està lluny de la que existia fins el juny del 2021, quan nou dirigents polítics i socials acumulaven ja uns quants anys a la presó. Repassem en quin estat es troba cada cas i quines són les properes cites judicials que hauran d'afrontar els polítics implicats en l'1-O.

El retorn a Catalunya de Ponsatí, ni que fos durant unes hores, va acaparar bona part de l'atenció mediàtica de dimarts. En un cop d'efecte, l'actual eurodiputada de Junts va tenir temps de fer una roda de premsa en què va denunciar que l'ordre de detenció contra ella a l'Estat emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena és "il·legal", atesa la immunitat de què gaudeix com a parlamentària comunitària.

Posteriorment va ser detinguda pels Mossos d'Esquadra -en compliment de la seva tasca de policia judicial- i va quedar en llibertat al cap de quatre hores -poc abans de les 11 de la nit- amb el requeriment de comparèixer davant de Llarena al Suprem el 24 d'abril, on si s'hi presenta se li comunicarà el seu processament per un delicte de desobediència.

Tot i les seves crítiques a ERC, Ponsatí -que aquest dimecres ha volat a Brussel·les per assistir al ple d'e l'Eurocambra- va decidir tornar a Barcelona després que la reforma del Codi Penal pactada entre el Govern espanyol i els republicans derogués el delicte de sedició i ella passés a estar acusada únicament per desobediència, un delicte que no comporta penes de presó.

Pel que fa a Meritxell Serret, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha celebrat aquest dimecres el judici contra ella com a acusada de "desobediència greu" per l'organització de l'1-O. Si és condemnada, Serret, que aleshores era la consellera d'Agricultura, es veuria obligada a abandonar l'Executiu, on ara ostenta la cartera d'Acció Exterior. Li demanen un any d'inhabilitació. Després de tres anys i mig a Bèlgica, Serret va tornar per sorpresa a l'Estat el març de 2021 i després de comparèixer davant de Llarena va quedar en llibertat sense mesures cautelars.

La situació de Puigdemont, Comín i Puig

Més greus són les acusacions que Llarena manté contra l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, els tres establerts a Bèlgica des de finals d'octubre del 2017. En concret, el magistrat del Suprem va confirmar la setmana passada que els vol processar pels delictes de desobediència i malversació agreujada. I aquest darrer podria comportar penes de fins a 12 anys de presó.

Com Ponsatí, Puigdemont i Comín són eurodiputats de Junts per Catalunya i els tres estan pendents que el Tribunal General de la UE es pronunciï definitivament sobre la seva immunitat com a parlamentaris, un fet que pot ser decisiu perquè l'expresident i l'exconseller de Salut es plantegin o no el seu retorn a Catalunya sense el risc de ser detinguts i sotmetre's a un judici que podria comportar-los, previsiblement, condemnes de presó.

De moment, però, Llarena no ha tornat a emetre les euroordres contra cap d'ells. En el cas de Puig en principi estaria esperant que l'ordre de processament sigui ferma, mentre que pel que fa a Puigdemont i Comin no hi haurà novetats com a mínim fins que el TGUE hagi resolt la qüestió sobre la seva immunitat com a eurodiputats.

La darrera dirigent independentista que va deixar Catalunya després dels fets de la tardor de 2017 i encara no ha tornat és la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Arran de la reforma del Codi Penal, com Ponsatí ha passat a estar únicament acusada de desobediència i no de sedició. Després de cinc anys a Ginebra (Suïssa), recentment ha afirmat que "la meva posició és clara: quan acabin de discutir sobre quins delictes m'acusen i hagi una interlocutòria ferma, prendré una decisió i la comunicaré". Dit amb altres paraules, es planteja un retorn en un termini relativament breu quan tingui garanties que no li comportarà l'ingrés a presó.

També està acusada de desobediència l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que va presentar-se voluntàriament al Suprem l'estiu passat després de quatre anys i mig a Suïssa. Gabriel està pendent que l'Audiència de Barcelona fixi data pel seu judici, que en qualsevol no li comportarà cap condemna de presó.

Peticions de presó per a Jové i Salvadó

Altres dirigents pendents de judici són els republicans Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. Els tres eren alts càrrecs del Departament de Vicepresidència el 2017, quan aquesta cartera estava liderada pel president d'ERC, Oriol Junqueras.

Fa un mes i mig, la Fiscalia va fer públic que demana 7 anys de presó i 32 d'inhabilitació per a Jové -actual president del grup parlamentari d'ERC- i 6 anys i 3 mesos de presó i 27 anys d'inhabilitació per a Lluís Salvadó, que ara presideix el Port de Barcelona-, pels delictes de malversació agreujada, prevaricació i desobediència pels preparatius de l'1-O. A Garriga, actualment consellera de Cultura, se l'acusa només per desobediència i la petició és d'un any d'inhabilitació. Fins dies abans de l'1-O, Jové era secretari general del Departament de Vicepresidència i d'Economia; Salvadó va ser secretari d'Hisenda des del 19 de gener del 2016 fins al 24 d'octubre del 2017, i en aquella època Garriga era la directora de serveis de Vicepresidència.

A més a més, fa un parell de setmanes va celebrar-se la repetició del judici contra els membres independentistes de la Mesa del Parlament durant el 2017, després que el Suprem anul·lés la sentència per la falta d'imparcialitat de dos dels magistrats del TSJC que la van dictar. Havien estat condemnats a un any i vuit mesos d'inhabilitació per desobediència. La sentència del nou procés encara no s'ha dictat.

Més enllà dels càrrecs públics també s'arrosseguen causes pendents contra activistes independentistes, normalment lligades a mobilitzacions, com ara les que es van produir l'octubre del 2019, quan va sortir la sentència del judici de l'1-O. Vinculat a aquest procés, a mitjan de febrer el Suprem va anunciar que mantenia les condemnes a inhabilitació a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, mentre que desapareixien les de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Josep Rull i Quim Forn. Tots havien estat indultats parcialment el juny del 2021, el que va permetre'n la sortida de la presó.