El llarg camí d'una amnistia que encara no arriba als principals dirigents de l'1-O
L'aval del Tribunal Constitucional suposarà un pas més cap a l'aplicació total d'una mesura que va començar a reclamar-se fa sis anys. La negativa del Suprem deixa en mans de la justícia europea el final de la inhabilitació d'Oriol Junqueras i el retorn de Carles Puigdemont

Barcelona-
La consecució d'una llei d'amnistia i, sobretot, la seva aplicació al conjunt de dirigents i activistes independentistes represaliats per les seves accions durant el Procés ha suposat anys de batalla política. I, de fet, la segona qüestió, la seva aplicació total, encara està lluny de resoldre's. La sentència del Tribunal Constitucional (TC), que aquest dijous avalarà el gruix de la llei, serà un pas més, però encara no el darrer perquè això es produeixi.
La raó és la negativa del Tribunal Suprem a aplicar-la al delicte de malversació, el que permet mantenir la inhabilitació a dirigents com els republicans Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa i el secretari general de Junts, Jordi Turull, condemnats durant el judici del Procés. I del qual també s'acusa l'expresident Carles Puigdemont, de manera que no pot tornar a Catalunya sense córrer el risc de ser detingut. En principi, l'aplicació de l'amnistia a la malversació restarà en mans del que en els propers mesos decideixi el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que ha de respondre les qüestions prejudicials sobre aquest punt.
La demanda d'una amnistia va començar a caminar amb certa força el 2019, ja fa sis anys, en un moment en què alguns dels principals dirigents independentistes implicats en l'1-O estaven o en presó preventiva o a l'exili. Un dels primers a plantejar-la va ser l'exdiputat d'ERC al Congrés Joan Tardà, que la va posar damunt la taula l'agost del 2019 en una entrevista radiofònica. En aquell moment s'estava a l'espera de la sentència del Tribunal Suprem, que al juny havia acabat les sessions del judici al Procés.
L'estiu del 2019 Tardà ja va posar sobre la taula la demanda d'una amnistia, que la CUP ràpidament va fer seva
La proposta de Tardà va generar debat entre l'independentisme i poc després la CUP ja l'havia assumit. La demanda, però, començaria a agafar força un cop el Suprem va condemnar a llargues penes de presó els líders de l'1-O, amb la sentència que es va dictar el 14 d'octubre d'aquell 2019. Així, el febrer del 2020 Òmnium Cultural va posar en marxa la campanya "Amnistia Ara!", que ja des del primer moment va tenir un ampli suport d'entitats i personalitats polítiques i socials.
El setembre d'aquell any, l'associació Amnistia i Llibertat va plantejar una possible llei d'amnistia, un altre dels elements que va ajudar a engruixir la demanda d'una part significativa de la societat catalana en favor de la llei de l'oblit judicial. Paral·lelament, la campanya "Amnistia Ara" va anar recollint suports i, per exemple, va reunir partits i entitats en un acte al desembre del 2020 per reclamar la llei.
Òmnium va aconseguir el suport de desenes de personalitats internacionals a l'amnistia
Poques setmanes després va aconseguir el suport d'una cinquantena de personalitats internacionals, entre les que hi havia l'expresidenta brasilera Dilma Rousseff, l'exlíder del Sinn Féin irlandès Gerry Adams, la cantant Yoko Ono, el cantant i activista xinès Ai Wei Wei, o cinc premis Nobel. En la mateixa línia, els presos polítics van aprofitar un dels seus permisos per demanar l'amnistia en un acte unitari abans de les eleccions al Parlament del 14 de febrer del 2021.
Negativa inicial del Congrés
El març d'aquell 2021, els partits independentistes van registrar una proposició de llei d'amnistia al Congrés, que no aconseguiria ni tan sols ser admesa a tràmit per la Mesa de la cambra.
El PSOE, en aquell moment, s'oposava a l'amnistia, mentre guanyava pes l'opció d'un indult parcial als dirigents polítics empresonats. Ara bé, el "no" del Congrés no aturaria la campanya catalana en favor d'una amnistia, que seguiria generant suports i complicitats i que tampoc va aturar-se amb la concessió dels indults aquell juny. De fet, l'aleshores president de la Generalitat, Pere Aragonès, va situar l'amnistia com el principal objectiu de la taula de diàleg amb el Govern espanyol per abordar el conflicte, juntament amb el referèndum.
Iniciatives socials com l'Acord Social per a l'Amnistia i l'Autodeterminació, que va arrencar motors l'abril del 2022, no feien altra cosa que consolidar en l'agenda una demanda que més enllà del suport polític del conjunt de l'independentisme també acabarien fent seva els Comuns. Els socialistes mantenien el seu rebuig a la proposta, si bé és cert que sí van acceptar anar fent passos cap a la desjudicialització del conflicte polític, amb exemples com la derogació del delicte de sedició, concretada a finals del 2022.
La investidura de Sánchez provoca el gir del PSOE
La situació faria un gir sobtat arran de les eleccions generals del 23 de juliol del 2023, en què, malgrat experimentar una pèrdua de suport, l'independentisme va situar-se en una posició decisiva. Pedro Sánchez va passar a necessitar els vots tant dels set diputats d'ERC com dels set de Junts per poder continuar com a president espanyol, el que es convertiria en l'oportunitat política que, ara sí, faria virar la posició del PSOE i aplanaria el camí cap a la llei d'amnistia, després dels acords d'investidura amb les dues formacions.
Malgrat tot, encara quedaria algun revolt perquè la normativa es pogués materialitzar. Junts va voler marcar perfil a l'hora de delimitar el perímetre de l'amnistia -bàsicament a qui inclouria- el que la faria descarrilar inicialment a la comissió de Justícia, per finalment tancar un acord definitiu el març de l'any passat. La normativa rebria l'aprovació inicial del Congrés el 14 de març, on tornaria després del previsible veto del PP al Senat per ser aprovada definitivament el 30 de maig. Dues setmanes després, el BOE va publicar el text que, ara sí, convertia la llei d'amnistia en una realitat.
La resistència del Suprem
Ja des del primer moment, però, es va comprovar com la seva aplicació no seria un camí de roses i no hi hauria una allau d'independentistes amnistiats en poques setmanes, encara que fa tot just un any ja es coneixien els primers activistes beneficiats. El Tribunal Suprem va trigar poques setmanes a confirmar que no pensava amnistiar la malversació, una decisió que l'abocava a un conflicte amb el TC i a què sigui el TJUE qui acabi determinant què passa amb aquest punt, clau per a Puigdemont i Junqueras, entre d'altres.
De la mateixa manera, els activistes del CDR detinguts en l'operació Judes i encausats per terrorisme tampoc han estat amnistiats, en aquest cas per part d'una Audiència Nacional que també ha optat per adreçar-se al TJUE. Tot plegat fa que el balanç de la seva aplicació sigui irregular, segons l'independentisme, sobretot pel contrast entre la celeritat i aprovació de l'amnistia als policies nacionals implicats en la repressió de l'1-O -o d'altres protestes- i la lentitud o, directament, no aprovació quan s'hauria d'aplicar a dirigents polítics o activistes independentistes.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.